Dimarts 19 octubre 2021

“Martingala de final incert”: un dels membres de la comissió per la reforma del finançament autonòmic dubta de la seva utilitat

|

Eduard Fernández (@eduard_bcn)

Qüestionada fins i tot abans de la primera reunió. Un dels integrants de la Comissió d’Experts per la reforma del Sistema de Finançament Autonòmic convocada pel Ministeri d’Hisenda, que es trobarà demà per primer cop, ha posat de manifest els seus dubtes sobre l’eficàcia del nou òrgan a l’hora de buscar solucions a un dels principals punts de tensió entre les autonomies de l’estat espanyol.

El catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas, que participarà com a representant de les Illes Balears a la comissió, ha qualificat el grup de treball de “martingala de final incert” durant una conferència al Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’expert, a més, ha criticat que s’hagin elegit representants de cada comunitat autonòmica per resoldre “un problema d’estat”.

“A mi em fa por ser jutjat a ses Illes Balears per la ‘caixa’ que els hi porti”, ha apuntat l’economista menorquí, que hauria preferit que el tema fos tractat per una comissió parlamentària. A la vegada, el catedràtic ha explicat que, amb un grup d’experts d’una trentena de persones, serà difícil oferir un diagnòstic en profunditat sobre el tema als diversos interlocutors.

Fins i tot en el cas d’un possible pacte final, Lopez-Casasnovas ha recordat que es tractarà d’un diagnòstic que ha de ser aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera, dominat pel govern espanyol, i posteriorment tramitat pel Congrés dels Diputats. A més, ha apuntat encara un altre risc: que temes que són vistos “com a menors” durant les negociacions, s’acabin convertint en “armes de destrucció massiva” del govern espanyol. “És el que va passar amb les bestretes […], ja que el govern central podia anticipar un càlcul de recaptació petit i asfixiar a la comunitat autònoma amb càlculs sobre recaptació esbiaixats”, ha alertat Lopez-Casasnovas.

Un model de responsabilitat fiscal

El catedràtic ha proposat una possible solució, que passa per acabar amb el conegut com a ‘café para todos’ i permetre que determinats governs autonòmics comptin amb una major capacitat fiscal, a la vegada que d’altres mantinguin les actuals transferències de l’Estat a partir de les necessitats de despesa estimades. “Si estàs còmode amb un sistema de necessitat fiscal, no vol dir que els que no ho estan hagin d’estar-hi també sotmesos”, ha manifestat López-Casasnovas.

Per contra, l’expert creu que aquelles autonomies que així ho vulguin, haurien de recaptar l’IRPF “quasi al complet” i la fase minorista de l’IVA, mentre que l’Impost sobre Societats seguiria sent gestionat per l’estat. D’altra banda, López Casasnovas ha apuntat que la solidaritat entre territoris hauria de ser calculada “a partir de la diferència entre el pes de la recaptació fiscal normativa en renda i el PIB”.

Intoxicació dels experts

Lopez Casasnovas també ha admès que, durant molts anys, el debat sobre el finançament autonòmic s’ha vist intoxicat per postures acadèmiques “molt partisanes”, a partir d’aspiracions d’avançar “cap a un major autogovern o descentralització”.  En aquest sentit, el ponent ha assegurat que s’ha produït un cert canvi de mentalitat, i que hi ha determinades tesi que poc a poc han sigut acceptades per la majoria d’economistes de l’estat espanyol. “Darrerament s’estan posant sobre la taula conceptes com ara les balances fiscals o els principis d’ordinalitat, cosa que no passava abans”, ha afirmat.

A més, l’economista creu que molts han entès que una redistribució de recursos “sense incidir en les causes” és ineficaç, i que no és el model seguit per la Unió Europea. Així mateix, sembla que hi ha una voluntat per reduir la complexitat dels fons de l’estat, i la creació d’infraestructures sense ús, “que són un disbarat”. Finalment, també s’ha apuntat que els economistes conservadors volen deixa enrere el mite de la redistribució igualitària de la riquesa, i ara esperen que sigui el sector privat el que contribueixi al desenvolupament de les regions.

Segueix-nos

680
1,486