Eduard Fernández
Les obres de pesos pesats de la literatura internacional com el Nobel de Literatura rús Aleksandr Soljenitsin, el genial Emmnauel Carrère o Anaïs Nin conviuen aquests dies amb textos de noves promeses de les lletres catalanes com Anna Gual o Joan Todó a la parada de La Breu Edicions a la Setmana del Llibre en Català. “Publiquem uns dotze llibres a l’any, una xifra que, per les dimensions de la nostra editorial, és prou elevada, ja que som tres socis i cadascú té una altra feina a part d’aquesta”, expliquen des de La Breu Edicions a Més Economia.
El canvi d’hàbits dels lectors, les noves tecnologies i la crisi econòmica dels darrers anys han provocat l’aparició de nombroses editorials de petites dimensions, similars a La Breu edicions, que han capgirat el sector literari en català. Moltes es caracteritzen per publicar prop d’una dotzena de títols l’any, amb tiratges molt inferiors als de les grans cases editorials, però elegits amb una passió que esperen que el públic comparteixi.
“Publiquem narrativa contemporània, tant d’autors traduïts com catalans. Busquem aquests casos que ens impacten, ens commouen, que literàriament considerem que val la pena que estiguin a disposició del lector català”, comenta Aniol Rafel, de Edicions del Periscopi. L’empresa, nascuda a l’octubre de 2012, edita anualment de sis a vuit llibres, amb un tiratge proper als 1.400 exemplars.
Fer de la crisi una oportunitat
Curiosament, l’aparició d’aquests nous editors s’ha produït a la vegada que la indústria començava a notar l’impacte de la crisi econòmica. Segons dades de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, durant 2015 el sector va facturar 230,31 milions d’euros, un increment del 3,20% interanual, però encara molt per sota dels 255,5 milions d’euros registrats el 2008.
Segons Josep Cots, d’Editorial de 1984 i membre de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’augment de l’ús de noves tecnologies i la pirateria també ha suposat una reducció important de les vendes. Davant aquesta situació, les grans cases editorials han preferit centrar-se en la publicació d’obres d’autors reconeguts i populars entre el públic. “Les microeditorials s’han trobat que les grans companyies han hagut de deixar títols abandonats a dojo, deixant obert un camí que aquestes noves companyies han pogut aprofitar”, reconeix Cots.
“Hi ha grans autors que fa deu anys que els grans grups van deixar de publicar perquè no arriben a un cert nombre de llibres venuts, malgrat ser premis Nobel, o autors consolidats o coneguts pel públic català”, coincideixen des de La Breu Edicions. Aquesta nova realitat es veu reflectida en les dades de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana: tot i que el nombre de títols publicats en català durant 2015 va augmentar en més de 1.000 títols respecte l’any anterior a Catalunya, el tiratge mitjà va passar dels 1.776 exemplars el 2014 a les 1.698 impressions l’any passat
Model de negoci àgil
Des de Periscopi, admeten que, com moltes altres d’aquestes petites editorials que van néixer després del 2008, van entendre que calia “reinventar” el sector per tirar endavant. “Les despeses d’estructura són molt baixes en el nostre cas, a diferència de les grans editorials, la qual cosa ens permet apostar per un tipus de literatura que d’entrada tingui unes previsions comercials menys elevades”, comenta Aniol Rafel.
A la vegada, les xarxes socials, i un contacte més directe amb el públic permeten a editorials com Periscopi fidelitzar el seu públic. Rafel, però, remarca que la clau és comptar “amb un catàleg coherent, que tingui un cert sentit”.
