Dilluns, 15 de abril del 2024

La UB alberga un aparell de ressonància magnètica nuclear únic a Europa per trobar dianes terapèutiques i fàrmacs

L'equipament utilitza superconductors d'alta temperatura i té el camp magnètic més alt de l'estat

|

La Universitat de Barcelona (UB) acaba d’instal·lar el primer aparell de ressonància magnètica nuclear (RMN) de molt alt camp de l’estat espanyol. Es tracta d’una infraestructura única a Europa, i la segona del món, que utilitza superconductors d’alta temperatura en un aparell de ressonància magnètica nuclear d’1 GHz. La tecnologia s’aplicarà en àrees de recerca com la química, la biologia i la biomedicina i ha de ser decisiva per estudiar molècules molt complexes, identificar noves dianes terapèutiques i dissenyar medicaments. L’equipament ha tingut un cost de 8,9 milions d’euros (MEUR) i s’ha finançat gràcies a una subvenció del Ministeri de Ciència i Innovació i els fons europeus Next Generation.

L’aparell instal·lat al Parc Científic de Barcelona és el primer de RMN amb camps magnètics d’1 GHz operatiu a Europa i el segon del món, després del Japó, que utilitza superconductors d’alta temperatura. La ressonància magnètica nuclear és una de les tècniques més potents per obtenir informació estructural i dinàmica a escala atòmica de biomolècules complexes. “Us podeu imaginar que una molècula és una orquestra i cada un dels àtoms és un músic. Nosaltres volem entendre la música que fa aquesta orquestra i identificar cadascun dels músics que hi toquen”, ha il·lustrat el coordinador científic del node de Barcelona de la ICTS R-LRB, Miquel Pons.

“Si el camp magnètic és molt petit, tenim una certa idea de l’orquestra, però és molt difícil distingir-ne els participants. La imatge és molt borrosa i si la molècula és una mica gran no en traurem res”, ha continuat. El que permet fer aquest instrument, ha reblat el doctor Pons, és ‘parlar’ amb molècules que poden ser molt complexes. El camp magnètic que crea aquest aparell RMN és 500.000 vegades més intens que el camp magnètic terrestre i permet que els àtoms d’hidrogen de les molècules emetin un senyal a una freqüència d’1 GHz (1.000 milions de voltes per segon).

L’aparell estarà obert a tota la comunitat científica mitjançant accés obert competitiu. La ministra Morant ha destacat que aquest instrument és un “proveïdor d’esperança”, ja que la seva tecnologia és decisiva per dissenyar medicaments de precisió que ajudaran a combatre malalties com el càncer. Per la seva banda, el conseller de Recerca, Joaquim Nadal, ha afirmat que estan construint a Catalunya un arc científic de centres i equipaments, un “gran ‘lego'” d’infraestructures per fer avançar la recerca.

Superconductors d’alta temperatura i un sistema de recuperació d’heli
El nou equipament fa servir bobines dissenyades amb materials superconductors –que no ofereixen cap resistència al pas del corrent elèctric– per solucionar els problemes derivats de la resistència creada per la generació de camps magnètics ultraintensos a través del corrent elèctric d’alta intensitat. Els superconductors d’alta temperatura mantenen la nul·la resistència a temperatures molt més altes, admeten corrents molt intensos i mantenen la nul·la resistència al corrent elèctric a camps magnètics molt elevats. En el desenvolupament dels superconductors d’alta temperatura instal·lats en l’RMN ha tingut un paper essencial l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC).

La UB ha comprat un sistema de reliqüefacció de l’heli –el material que s’utilitza per refredar els superconductors- que permet tornar a liquar el gas i això redueix dràsticament el consum d’aquest recurs, molt limitat, i augmenta la viabilitat davant de possibles problemes de subministrament o eventuals augments del seu cost. El director dels Centres Científics i Tecnològics de la UB, Juan Fran Sangüesa, ha assenyalat que amb aquest sistema l’aparell és “sostenible” i “pràcticament autosuficient” i ha destacat que n’esperen un “gran impacte”.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,483