Dimecres, 19 de juny del 2024

La CHE preveu que el 50% de la conca es trobi en estat d’emergència a finals de mes per la falta de precipitacions

Afrucat alerta que ja hi ha fruiters regats pel canal d'Urgell que han perdut tota la collita: "És la mort anunciada"

|

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) creu que a finals de maig, el 50% de la conca estarà en estat d’emergència per la sequera. Així ho ha dit la presidenta de l’ens, Maria Dolores Pascual, en una roda de premsa abans de la primera comissió del Pla especial de sequera. Les conques del Gállego-Cinca i la del Huerva se sumaran a les que ja estan en emergència i per això es passarà del 30% actual al 50%. En aquest sentit, ha recordat que un 65% de la conca es troba en “sequera prolongada”. La CHE preveu també que la situació empitjori de cara a l’estiu ja que no s’esperen pluges importants. Entre mesures a adoptar, a Catalunya s’intensificarà la coordinació amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per la vigilància i control de cabals.

Pascual ha remarcat que des del 26 d’abril la situació a la conca de l’Ebre ha empitjorat en general, malgrat algunes pluges al nord de Navarra que no han modificat l’estat de les reserves. Cada 15 dies la CHE fa un avanç de la situació i anticipa que a finals de maig entrin en estat d’emergència dues noves zones, la conca del Gállego-Cinca i la del Huerva. Se sumaran a les que ja estaven declarades, que són les de l’eix de l’Ebre, la de l’Iregua, la del Baix Ebre, la del Segre, i la de l’Aragó i Arbas. En alerta quedaran les de la Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Ésera, que també empitjoraran però no arribaran a entrar en emergència el 31 de maig.

La comissió permanent celebrada aquest dijous a Saragossa ha servit per repassar les mesures adoptades per la sequera, sobretot les relacionades amb el regadiu, ja que és el sector que més consumeix. De moment, la CHE ja ha fet declaracions de situació excepcional per sequera extraordinària a la conca del Segre, que era la més preocupant, però també al Baix Ebre i tres més de l’Aragó i La Rioja. Aquesta declaració permet que els usuaris puguin optar a ajudes i també estalvi en el cànon i les tarifes de l’aigua.

Pascual ha reconegut que a mesura que la situació empitjori caldrà aplicar noves restriccions, especialment als usuaris del regadiu. En cap cas, ha dit, estan parlant de restriccions per a l’ús de boca, però si que es podrien aplicar per usos de generació d’energia, o altres de caràcter industrial. L’objectiu de la CHE és, també, traslladar un missatge de conscienciació a la població perquè la sequera és “important i serà llarga”.

La CHE també intensificarà el control dels aforaments per a cabals ecològics i, pel que fa als vessaments, ja que hi haurà menys cabals i podrien provocar danys al medi hidràulic. En el cas de Catalunya, la vigilància competeix a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i per això Pascual ha dit que es coordinaran per vigilar les conques de la part catalana.

Pascual ha reiterat que aquesta sequera és de les més greus que ha patit la confederació, ja que s’hi arriba després d’un 2022 molt sec, on ja hi va haver restriccions però es va aconseguir salvar la campanya gràcies a les reserves. No ha plogut des de llavors i el que ha nevat no ha arribat als embassaments, per això, la situació actual encara és pitjor i no hi ha bons pronòstics.

Entitats ecologistes demanen no tocar els cabals ecològics
Les entitats ecologistes Seo BirdLife, la Plataforma en Defensa de l’Ebre i Ipcena – Ecologistes de Catalunya, han reclamat que no es toquin els cabals ecològics dels rius davant la proposta de l’esborrany del Pla de sequera de la CHE. Consideren que aquesta mesura posaria en risc la conservació de les zones humides i han reclamat que s’assegurin els cabals ecològics com a element de preservació de la biodiversitat, qualitat de l’aigua i de l’activitat econòmica al llarg de les conques.

Les entitats han posat en relleu, en el context de canvi climàtic actual, la “incongruència” d’un pla de sequera, que se centra bàsicament en la reducció dels cabals ecològics, sense incloure la revisió a la baixa de les noves demandes de regadius dels darrers 20 anys. Els ecologistes també apunten directament a les 360 centrals hidroelèctriques de la conca de l’Ebre, ja que consideren que sostreuen de les lleres cabals importants, en períodes de sequera, i les veuen com a principal causa de la reducció dels cabals ecològics.

Així mateix, també veuen la conca del Segre “absolutament deficitària” i afegeixen que la construcció de nous embassaments, com Rialb, no han augmentat la garantia de disposar d’aigua sinó que han incrementat la demanda i amb això s’han esgotat els recursos disponibles a major velocitat, posant en risc el poder donar servei a regs històrics com el canal d’Urgell.

Afrucat reitera que fan falta entre 3 i 4 regs per assegurar la supervivència dels arbres
‘Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, Afrucat, alerta que ja hi ha finques d’arbres fruiters regats pel canal d’Urgell que donen per perduda la totalitat de la seva collita. És el cas, per exemple, d’un camp de nectariners al terme de Castelldans (Garrigues), on els arbres mostren símptomes evidents d’estrès hídric, com ara fruits arrugats i pèrdua de fullam. “El que veiem en aquest camp és l’inici d’una mort anunciada”, ha valorat Manel Simon, director general d’Afrucat, que ha reiterat que, més enllà de la producció que es perdrà enguany, la prioritat de la patronal fructícola és assegurar la supervivència dels arbres. Per això es necessitaria fer entre 3 i 4 regs, mentre que, de moment, només n’hi ha un d’assegurat.

En aquesta època de l’any els fruiters haurien d’estar plens de fulles i amb els fruits en ple creixement amb la pell ferma i llisa. És tot el contrari de la situació que comencen a presentar diverses finques que reguen del canal d’Urgell i des d’Afrucat afirmen que és qüestió de temps que la resta d’explotacions de la zona presentin els mateixos símptomes.

En el cas de la finca de Castelldans, els fruits ja s’han començat a assecar i a caure dels arbres. Això, malgrat el pagès d’aquest camp de 10 hectàrees disposa d’una bassa amb la qual rega els fruiters, tot i que no n’hi ha prou, ja que els arbres reben menys d’una desena part del que haurien. “Aquesta plantació tindrà una producció zero”, ha assegurat Simon.

El principal dubte d’ara, segons el director general d’Afrucat, és saber si els arbres podran sobreviure o no a l’estiu. De moment, els regants del canal d’Urgell asseguren un sol reg que està previst que es dugui a terme a principis de juny i també s’està parlant d’un altre reg al juliol que dependrà, però, del nivell de reserves d’aigua dels pantans. Des de la patronal fructícola alerten que es necessiten almenys 3 o 4 regs per a salvar els arbres, i reiteren la necessitat d’assegurar aquesta supervivència i també de compensar els agricultors amb ajuts per evitar l’abandonament de les explotacions.

El canal d’Urgell rega unes 9.000 hectàrees de fruiters. Afrucat xifra en 170 milions d’euros les pèrdues pel que fa costos que el sector tindrà enguany en cas de perdre tota la producció. En el cas que els arbres no sobrevisquin, però, la xifra ascendeix fins als 770 MEUR. Per tot plegat, la patronal fructícola demana que es redueixi un 20% l’aigua destinada a l’aigua de boca i a mantenir el cabal ecològic per assegurar la supervivència dels arbres.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,483