Dijous 22 abril 2021

Les promeses incomplertes de Madrid, en xifres

|

Eduard Fernández (@eduard_bcn)

Més d’11.200 milions d’euros d’inversió en les infraestructures catalanes inclosos en els pressupostos generals de l’estat d’entre 2001 i 2013 mai van arribar a Catalunya, segons un anàlisis realitzat per Més Economia a partir de dades de la Generalitat de Catalunya. La xifra és una prova més del maltractament sistemàtic que rep Catalunya en termes d’inversió, i posa de manifest que, fins i tot si s’inclou en els comptes públics la nova promesa de Madrid d’invertir 4.200 milions d’euros en l’articulació del territori d’aquí a 2020, l’execució final pot resultar molt menor.

De fet, el grau d’execució d’inversions pressupostades pel Ministeri de Foment al Principat va ser del 82% entre 2004 i 2012, la qual cosa significa que quasi 1 de cada cinc euros pressupostats per Catalunya es van perdre pel camí. L’indicador se situa per sota de la mitjana autonòmica, del 87%, i és molt inferior al de regions com Aragó, on es van executar tots els projectes planificats, o Castella-la Manxa, on la inversió durant aquells anys va superar el pressupostat i es va situar en un 112%, segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Dels anys analitzats, l’únic exercici en què la inversió final a Catalunya va ser superior a la pressupostada va ser el 2012, quan el govern va haver d’acabar a corre-cuita les obres de l’alta velocitat entre Figueres i Girona, per tal de connectar la xarxa de l’alta velocitat amb França, i evitar pagar noves indemnitzacions a la companyia concessionària del túnel transfronterer, TP Ferro.

L’elevat incompliment dels darrers exercicis complementa la llista d’inversions promeses que el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, va reclamar el gener passat al govern espanyol, que inclouen: els 4.000 milions del Pla de Rodalies 2008-2015, del qual s’ha executat només un 13,5%; els 306 milions de l’acord d’inversions prioritàries, del qual només està en servei un 5,9%; els compromisos de soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac i els serveis d’altes prestacions fins a  Reus i Tarragona. De tots aquests acords, segueixen pendents d’invertir 4.798 milions d’euros.

De moment, els comptes públics d’enguany han inclòs una nova reducció de la inversió a Catalunya, malgrat les promeses fetes per Rajoy durant la seva visita a Barcelona el mes passat. El pressupost general pel territori es redueix en gairebé 30 milions, i el destinat a infraestructures ferroviàries, concretament, cau en 396,3 milions d’euros respecte el 2016.

Discriminació territorial

Més enllà de possibles incompliments, els comptes reflecteixen també el greuge de l’Estat envers Catalunya: el Principat rebrà un 13,4% del conjunt d’inversions, malgrat suposar un 16,2% de la població estatal, i un 18,9% del PIB espanyol. Es tracta d’un altre dels mals endèmics dels pressupostos estatals: la infrainversió de Catlaunya malgrat el seu pes econòmic dins l’estat. Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona  revelava que entre 2004 i 2014, Catalunya havia contribuït amb un 18,6% del PIB estatal, tot i rebre només un 15,6% d’inversió. Es tracta de la comunitat autònoma amb un major dèficit d’inversió, si no es té en compte la Comunitat de Madrid i les comunitats forals, que tenen característiques diferenciades a la resta de l’estat.

Curiosament, el període inclou els anys durant els quals més s’ha invertit en obres públiques estatals a Catalunya, gràcies a projectes com la construcció de la nova terminal de l’Aeroport del Prat i la connexió d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid. Aquestes grans construccions no eviten que la dècada se saldi amb un dèficit d’inversió clar per a Catalunya. A l’altre extrem del gràfic, el superàvit d’inversió a Galícia respecte la seva aportació al PIB era de 6 punts, mentre que Castella-la Manxa rebia un finançament 4 punts per sobre del seu pes econòmic en l’estat.

Catalunya, en canvi, sí que és la primera comunitat de la qual s’enrecorda l’administració central quan toca estrènyer-se el cinturó. Durant els anys de crisi econòmica, l’Estat va emprendre tot tipus de retallades, però en el cas de l’ajustament d’inversions de Foment no es van distribuir de manera equitativa entre els territoris. Si bé l’any 2014 Catalunya va rebre la meitat de diners per infraestructures que una dècada abans, el govern espanyol doblava o fins i tot triplicava les partides per regions com Castella i Lleó o Galícia.

Segueix-nos

680
1,474