Gairebé 4 de cada 10 pisos de lloguer habitual a Barcelona són de grans tenidors, és a dir, persones físiques o jurídiques amb més de deu finques en propietat, segons marca la normativa estatal. Així ho indica una publicació de l’Observatori Metropolità d’Habitatge de Barcelona (O-HB) feta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català del Sòl (Incasòl). L’informe, que es basa en dades del 2021, estima concretament que hi ha 290.416 habitatges principals de lloguer habitual a Barcelona i que un 36,1% d’aquests estan en mans de grans tenidors. Això es tradueix en uns 104.500 pisos. També destaca que més de la meitat de totes les finques que es lloguen de forma habitual són de propietaris que tenen més de tres pisos.
En canvi, els pisos de titularitat pública del parc de lloguer habitual a la ciutat només representen el 4,4% i la regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, i la presidenta de l’O-HB, Carme Trilla, han coincidit a destacar en roda de premsa des del consistori que Barcelona té un pes molt elevat del mercat de lloguer i han fet èmfasi en el percentatge de pisos en mans de grans tenidors i la necessitat de regulars els preus de tota mena de lloguers.
Els grans tenidors concentren bona part del parc de lloguer
Segons les estimacions fetes per l’O-HB, els habitatges de lloguer en mans de grans propietaris, segons els defineix la normativa estatal (persones físiques o jurídiques amb més de 10 habitatges en lloguer), l’any 2021 representarien el 2,1% del global de propietaris de lloguer de Barcelona i disposarien del 36,1% del parc de lloguer. Si, en comptes d’estimacions, s’agafa la base de dades de l’Incasòl, el nombre d’habitatges en mans de grans tenidors baixa fins al 29,6%.
En qualsevol cas, els pisos de lloguer habitual en mans de grans tenidors podrien ser més del 36,1% que estima l’O-HB, ja que l’informe ‘Estructura i concentració de la propietat d’habitatges a Barcelona. 2021’ calcula els grans propietaris en funció de les propietats que tenen exclusivament a la ciutat. És a dir, els resultats no es poden considerar els totals que exigeixen les normatives catalana i estatal, ja que també s’hi haurien d’incloure els habitatges de lloguer habitual propietat d’algú que suma més de deu finques entre Barcelona i altres municipis de Catalunya o de la resta de l’Estat.
Una altra limitació que admet l’O-HB és que tampoc es coneixen els vincles corporatius entre persones jurídiques, cosa que també dificulta la quantificació real de grans propietaris. En tot cas, l’estudi estima que el percentatge del 36,1% de pisos de lloguer en mans de grans tenidors augmentaria fins al 37% si també es tenen en compte altres formes de lloguer no usuals, com ara els apartaments turístics.
Per estimar el volum global del parc d’habitatges de lloguer habitual de la ciutat, l’O-HB aplica al total de 754.326 d’habitatges principals de la ciutat el percentatge del 38,5% d’habitatges amb llars en lloguer que apuntava l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona de l’any 2020. Segons això, el parc d’habitatges principals de lloguer habitual de Barcelona se situaria en les 290.416 unitats.
A partir d’aquí, l’estudi es fixa en la concentració de propietat segons la informació obtinguda a través de la base de dades de l’Incasòl. Una de les característiques que destaquen d’aquesta anàlisi és que en el parc de lloguer es dona una major concentració de propietat que en el parc general. I és que les persones propietàries que tenen més de tres habitatges disposen del 51,4% del total d’habitatges de lloguer mentre que, en el parc general, aquest tipus de propietaris només disposen del 30,6% del parc.
Una altra característica del parc de lloguer és que els habitatges en mans de propietaris que son persones jurídiques tenen molt més pes (35,5%) que en el conjunt del parc d’habitatges de la ciutat (15,1%). Amb tot, els habitatges en mans de persones físiques continuen sent majoritaris: 65,5% en el parc de lloguer enfront del 84,9% en el conjunt del parc. Per contra, el 77,3% dels habitatges de grans tenidors són persones jurídiques. D’aquests, la majoria (68%) són empreses.
Una dada a destacar és que els 12.893 habitatges de titularitat pública -que suposen l’1,7% del parc d’habitatges global- representen el 4,4% del parc d’habitatges principals de lloguer habitual a la ciutat. Aquests habitatges de titularitat pública tenen un pes elevat en els barris més perifèrics i en gran part del districte de Ciutat Vella i arriben a representar més del 20% del total d’habitatges dels barris de Can Peguera, Torre Baró, Vallbona i Baró de Viver. Els 12.893 habitatges de titularitat pública suposarien el 12,3% del total d’habitatges en lloguer habitual en mans de grans tenidors, d’acord amb les estimacions de l’O-HB. Per contra, els habitatges de lloguer en mans de grans tenidors amb un altre tipus de titularitat que no sigui pública tenen un pes elevat en barris com el Raval, el Gòtic, Sant Antoni o la Vila de Gràcia.
L’Ajuntament defensa la regulació del preu de tots els lloguers
La regidora Lucía Martín ha reiterat que qualsevol normativa que afecti la regulació de preus de lloguer és “molt rellevant” per a Barcelona. Segons ha dit, les dades publicades en l’estudi demostren que els habitatges que es lloguen a la ciutat no estan en mans de “molts petits propietaris”. Les xifres, ha afegit, posen en relleu el fet que més de la meitat dels propietaris de pisos de lloguer en tenen tres o més només a Barcelona ciutat. “Per tant, trenca un relat i significa també regular preus”, ha afirmat.
Martín, a més, s’ha mostrat crítica amb la proposta del ministeri espanyol d’Agenda Urbana que planteja actuar sobre grans propietaris i deixar fora els que en tenen menys de deu. Això, ha estimat la regidora, voldria dir deixar fora més de 400.000 persones que viuen de lloguer a Barcelona (el que es calcula que poden viure en el 64% dels pisos que no són de grans propietaris).
Per tant, ha conclòs, “no té cap sentit proposar una regulació de preus que no s’aplica a tots els habitatges”. En una línia similar s’ha expressat Carme Trilla, que ha indicat que fer un tall entre grans i petits tenidors a l’hora de fer una regulació de lloguers seria “absurd” si el que es pretén és “refredar el mercat”.
Trilla també ha recordat que durant el segle XX el parc de lloguer s’ha anat perdent a la ciutat de Barcelona i va arribar a situar-se per sota del 30% del parc total d’habitatge, tot i ser un dels percentatges més alts d’Espanya. Des de llavors, ha afirmat, s’ha anat recuperant el mercat de lloguer i ha crescut molt en els últims deu anys, entre el 2011 i el 2021. “És una xifra que destaca molt respecte els parcs del voltant i l’època més recent”, ha conclòs.
