El professor Mauro Ferrari, president de el Consell Europeu de Recerca (ERC, per les sigles en anglès), ha dimitit del seu lloc després de fallar en el seu intent de persuadir Brussel·les per organitzar un programa científic a gran escala per lluitar contra la Covid- 19. Ferrari va enviar aquest dimarts una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, tot just tres mesos després d’haver arribat a l’càrrec de la major institució científica de la UE. El seu mandat, que va arrencar l’1 de gener, era per quatre anys.
En un comunicat enviat al diari econòmic Financial Times, Ferrari explica els motius de la seva hora adéu: “Estic profundament decebut per la resposta europea a la Covid-19. Vaig arribar a el Comitè Científic de la UE sent un fervent seguidor de la UE, però la crisi de la Covid-19 ha canviat totalment els meus punts de vista, encara continuo donant suport als ideals de la col·laboració internacional amb entusiasme”.
El Consell Europeu de Recerca es va crear el 2007 per finançar els millors científics europeus i, segons explica Financial Times, s’ha convertit en una de les agències més prestigioses del món amb un pressupost de 2.000 milions d’euros anuals.
Ferrari va començar a tenir friccions amb la Comissió Europea a principis de març, “quan era evident que la pandèmia seria una tragèdia de possiblement proporcions sense precedents”. En aquest moment, aquest professor italoamericà va proposar un pla especial europeu per combatre el virus. “Vaig pensar que en un moment com aquest, els millors científics del món haurien de tenir els recursos i oportunitats per a batallar contra la pandèmia, amb nous fàrmacs, noves vacunes, noves eines de diagnòstic, noves estratègies dinàmiques basades en la ciència, per reemplaçar les intuïcions improvisades dels líders polítics”, diu en el seu comunicat.
La UE torna a fracassar en el seu intent de donar una resposta europea a la crisi
Però el consell científic de la institució europea va rebutjar la proposta de Ferrari, que ha dedicat gran part de la seva carrera a la investigació sobre el càncer als Estats Units. Després, sempre segons la seva versió, el científic va ser requerit per la presidenta de la Comissió, que li va demanar la seva opinió sobre la pandèmia. “Només el fet de treballar directament amb mi va crear una tempesta política interna. Vaig realitzar propostes que van arribar a diferents nivells en la Comissió Europea, on es van acabar desintegrant”, explica la missiva.
El professor lamenta a més “la completa absència de coordinació de les polítiques sanitàries entre els diferents estats membres, la recurrent oposició a les iniciatives de cohesió financera i els tancaments generalitzats de fronteres” a l’interior de la Unió Europea.
Investigació sobre el càncer
Ferrari, de 60 anys, va començar dedicant-se a les matemàtiques, però va canviar la seva vida després de perdre la seva dona, que va morir per un càncer galopant amb tan sols 32 anys. El matemàtic, que en aquella època es dedicava a fer càlculs sobre el moviment de les galàxies, es va sentir incapaç de seguir investigant assumptes que no tinguessin a veure amb la medicina. “Va ser molt tràgic. Vaig sentir que havia de fer alguna cosa contra el càncer. Si vas a una guerra i tens un ganivet, vas amb el ganivet. I si tens una pedra, vas amb una pedra. Jo tenia les matemàtiques i la física”, va explicar en una entrevista amb EL PAÍS el 2019.
El científic es va convertir en un pioner de la nanomedicina. El seu laboratori dissenya partícules d’una mida de milionèsimes de mil·límetre, que injectades a la sang actuen com taxis que transporten fàrmacs directament fins als tumors. De moment, ha tingut èxit en ratolins. El 2002, la Universitat Estatal d’Ohio el va fitxar com a professor de medicina interna. El 2003, l’Institut Nacional d’el Càncer d’EE UU li va posar a el front de l’Aliança per a la Nanotecnologia contra el Càncer, un programa nacional que va finançar a milers de científics a tot el país.
