L’Agència Catalana de Consum va imposar sancions per 6,4 milions d’euros el 2022, xifra que suposa un increment del 93% en comparació el 2021. El secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, ha atribuït aquest creixement al canvi de “focus” de l’organisme. Així, ha assenyalat l’esforç per centrar-se en sectors on els drets dels consumidors són “més vulnerats” com els subministraments, la banca o l’habitatge. “Això ha tingut un efecte immediat en la recaptació per sancions, que s’ha gairebé duplicat”, ha apuntat aquest dimarts. D’altra banda, ha proposat situar un inspector focalitzat per a cadascuna de les empreses que més reclamacions reben, llistat que l’any passat van encapçalar energètiques i companyies de telefonia.
“Podríem establir una certa correlació, no gaire científica, però és així, entre l’increment dels preus i el nombre de reclamacions”, ha indicat Castellanos. En aquest sentit, ha apuntat que l’encariment de l’electricitat o el gas ha augmentat la “conflictivitat” en les relacions de consum. Així mateix, ha assenyalat les factures com un dels principals motius de queixa per part dels ciutadans.
De fet, per primera vegada el llistat d’empreses amb més reclamacions té al capdavant dues empreses energètiques: Endesa i Naturgy. Per darrere i hi ha dues companyies de telecomunicacions, Orange i Vodafone, i una de viatges: Vueling. Aquest llistat també suma firmes com Energia XXI, Ryanair o Telefónica. Tal com apunta el balanç anual de Consum, hi ha marques com Orange on gairebé el 90% de les reclamacions es resolen a través d’accions de mediació i arbitratge.
Del total de les 24.654 reclamacions rebudes per l’Agència Catalana de Consum el 2022, els subministraments domèstics van concentrar el 25,6% del total. Per darrere es van situar altres serveis com les telecomunicacions (13,7%), els béns de consum (12,2%) i els transports (11,8%).
Un altre àmbit d’actuació destacat de l’organisme és la retirada del mercat d’elements considerats no adequats pel consum. El 2022, l’agència va treure del mercat més de 330.000 unitats de producte, principalment vinguts de l’Àsia, a través de 2.886 alertes. De nou, les mascaretes van liderar aquest llistat, amb el 36% del total de productes retirats de circulació. Per darrere hi havia altres elements de roba i calçat, material elèctric, joguines o productes de papereria.
Inspectors per a les empreses amb més reclamacions
Entre les propostes per incrementar l’acció fiscalitzadora de l’agència de cara al futur, Castellanos ha proposat el desplegament d’inspectors “focalitzats” en les empreses amb més reclamacions. “Seria un inspector per cadascuna de les empreses que figuren al rànquing que hem presentat avui, seria com un ‘gestor de grans comptes'”, ha indicat. Tanmateix, ha ressaltat que aquesta figura hauria de trobar vies per millorar aquest índex de conflictivitat a través de la resolució voluntària.
