Dijous 27 gener 2022

Consens entre govern espanyol, patronals i sindicats per reconèixer la relació laboral entre riders i plataformes

El cofundador de Glovo, sobre la 'llei rider': "És clau mantenir la flexibilitat perquè els treballadors ho demanen"

|

La reunió de la mesa de diàleg social que negocia la regulació de les plataformes digitals ha acabat amb un consens entre govern espanyol, patronals i sindicats per reconèixer per llei la laboralitat de repartidors a domicili que ara mateix operen com a autònoms a través de les plataformes digitals com Glovo o Deliveroo, segons han confirmat fonts del Ministeri de Treball. Les tres parts de la negociació s’han posat d’acord en respectar la línia que va dictar el Tribunal Suprem aquesta tardor, quan va sentenciar que un repartidor de Glovo era un fals autònom. El Ministeri que dirigeix Yolanda Díaz també ha indicat que “es dona per finalitzada” la negociació, que fa mesos que s’allarga. Ara, l’executiu espanyol ha d’elaborar un document de síntesis de les propostes, que s’enviarà a les parts perquè l’avalin. L’equip de Díaz assegura que només hi haurà, si es considera necessari, alguna trobada tècnica per perfeccionar el text.

Després de la reunió, CCOO ha evitat parlar de pacte i reiteren que estan a l’espera de rebre el text de l’executiu espanyol per valorar i decidir. En la mateixa línia, des de la CEOE asseguren que la reunió sobre la llei de plataformes digitals ha acabat sense acord però “amb el compromís del Ministeri de Treball de remetre un nou text” i de “seguir treballant per poder arribar a un acord” com aviat millor. De fet, el govern de Pedro Sánchez ha afegit la ‘llei rider’ a les reformes del mercat laboral que ha enviat a la Comissió Europea.

Al llarg dels últims mesos, a la mesa de diàleg social s’ha debatut si la regulació podia ser extensible a altres treballadors de plataformes digitals i no només als repartidors a domicili. El consens d’aquest dimecres indica que “la norma se circumscriurà als riders”, segons fonts sindicals presents a la reunió que admeten que les pretensions inicials d’incloure més col·lectius s’han rebaixat però remarquen la “no és menor” de deixar escrit per llei que els riders no han d’operar com a autònoms. Un altre dels elements que fins ara formaven part de l’esborrany del decret és l’accés als algoritmes que organitzen les condicions de treball per part dels representants dels treballadors. En canvi, el registre públic de plataformes que reclamaven els sindicats es va descartar fa mesos.

L’organització en contra del model de “falsos autònoms” que impera en el repartiment a domicili Riders x Derechos ha criticat que aquest consens no vagi més enllà d’una sentència existent i de l’Estatut dels Treballadors. “Ens sembla una presa de pèl que (la llei) es limiti a incloure una sentència del Tribunal Suprem i un fet que ja existeix com la presumpció de laboralitat”, indiquen en una piulada.

MÉS REACCIONS
El cofundador de Glovo, Sacha Michaud, ha valorat els avenços de la negociació de l’anomenada ‘llei rider’ tot assegurant que “és clau mantenir la flexibilitat” dels repartidors, que ara operen com a autònoms, “no perquè el model ho necessiti sinó perquè els treballadors ho demanen”. Michaud ho ha assegurat en la primera sessió de ‘Mobile Talks’ organitzada per la Mobile World Capital, que s’ha celebrat poques hores després de conèixer-se el consens entre govern espanyol, sindicats i patronals per reconèixer per llei que la laboralitat dels riders. En la mateixa xerrada, l’economista guardonat amb el premi Nobel d’Economia el 2010 Christopher Pissarides ha apostat per regular els “impactes negatius” de l’economia de plataformes.

El cofundador de Glovo ha aprofitat la sessió de debat per opinar que el model que proposa l’equip de Yolanda Díaz “no és la millor manera” per regular el seu sector. En canvi, el dirigent de l’empresa catalana de repartiment a domicili ha optat per “buscar solucions que millorin els drets dels treballadors”, incloent-hi cobertura social i baixes mèdiques, que podrien ser “costejades per les companyies” però alhora mantenir la “flexibilitat”. “Els treballadors demanen llibertat, volen treballar 10 hores o 30 hores i combinar-ho amb altres coses”, ha assegurat Michaud.

El Premi Nobel de Ciències Econòmiques el 2010 i professor de la London School of Economics ha participat en aquest debat sobre l’economia de plataformes tot assegurant que cal que sorgeixin iniciatives governamentals que s’assegurin que la feina ‘gig’, és a dir la que es fa esporàdicament sense contracte laboral “és una bona feina”, perquè ara mateix no ofereix condicions de treball “de qualitat”. “Les companyies no ho poden fer soles”, ha dit. En aquest sentit, ha subratllat la necessitat d’assegurar que els treballadors de la nova economia puguin agafar baixes mèdiques o tenir dret a vacances o pensions dignes. Amb tot, ha indicat que “els riders no acceptaran ser pagats només per una companyia”, tal com marca la proposta de regulació que fa el govern espanyol, “perquè perdrien la flexibilitat de què disposen immediatament”.

D’altra banda, el reconegut expert mundial en el mercat laboral ha calculat que la pandèmia augmentarà en un 5 o un 10% el nombre total de feines que es perdran perquè una màquina assumirà el rol que feia una persona, una pèrdua que les organitzacions internacionals xifraven en un 15% de l’ocupació en la propera dècada. “Ara ja hauríem de parlar d’una destrucció del 20% -o fins i tot més- de llocs de treball. La creació de feines haurà de venir d’algun lloc, tot i que els sectors molt centrats en la interacció humana no estaran actius gaire aviat”, ha pronosticat. D’aquesta manera, Pissarides preveu que l’automatització accelerada per la covid-19 destruirà un de cada cinc llocs de treball des d’ara fins el 2030.

A més, Pissarides ha indicat que la pandèmia ha introduït un nou element en l’evolució del treball i el consum, “la proximitat humana”, un fet que ha obligat persones i empreses a adoptar nous estils de comportament, “molts dels quals persistiran quan acabi la pandèmia com l’acceleració de l’automatització, el treball en remot i la disminució de la mobilitat”, ha explicat.

La sessió ha abordat com els canvis en els hàbits de consum posteriors a la covid han contribuït a modificar els models econòmics, socials i culturals. El president de CaixaBank, Jordi Gual, president de CaixaBank, ha inaugurat l’acte i ha subratllat que “la pandèmia ha obligat a ajustar molts dels nostres hàbits socials i econòmics”. Segons Gual, a banda de la generalització del teletreball, la crisi sanitària ha provocat que la despesa en comerç electrònic experimentés un ritme de creixement de tres dígits durant la primavera.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,501