Barcelona mantindrà una de cada tres terrasses extraordinàries concedides per la pandèmia de la covid-19. Segons dades del consistori, de les 3.668 terrasses extraordinàries, se n’han pogut mantenir 1.131 –574 en calçada i 557 en vorera–. En total, sumen 5.528 taules i 21.536 cadires. D’aquestes, 474 no existien abans de la pandèmia i 657 són ampliacions. De les terrasses excepcionals, 1.550 van situar-se en espais com cordons d’aparcament, carrils de circulació i xamfrans, que es van delimitar amb elements provisionals, com blocs de formigó i pivots. D’aquestes, se’n queden 495: el consistori ha tirat endavant la col·locació de plataformes obligatòries i el desmuntatge dels elements provisionals.
El consistori ha denegat 1.435 peticions dels restauradors per consolidar les terrasses excepcionals d’acord amb els articles de l’ordenança i les especificitats de cada districte. La resta de sol·licituds s’han descartat perquè presentaven defectes no esmenables o els propis restauradors han desistit i queden alguns casos puntuals en tràmit de resolució definitiva. El districte que suma més terrasses en aquest procés és l’Eixample, amb 346.
La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, ha considerat que aquesta és “una proposta ordenada” que suposarà que “una de cada tres de les terrasses que havien obtingut autorització provisional es consolidi”. Alhora ha destacat “l’equilibri” de la mesura i ha apuntat que no s’han tirat endavant totes les peticions perquè hi ha zones de la ciutat en què l’equip de govern ha valorat que ja hi havia una “especial saturació”. Aquest és el cas, per exemple del carrer d’Enric Granados.
Adeu als blocs de formigó
Santz ha afirmat que “l’adeu definitiu als blocs de formigó ja és una realitat”. Ha recordat que de les 1.550 terrasses provisionals en calçada, en els propers dies se n’haurà retirat 1.387, és a dir, nou de cada deu, i la previsió és que a l’abril s’hagin acabat de treure les restants i per tant no quedin elements provisionals a la via pública –a excepció de casos puntuals que puguin quedar pendents de recursos–. A dia d’avui, ja s’han retirat uns 2.325 blocs de formigó i 5.550 pilones, i quan acabin totes les actuacions s’hauran recuperat unes 515 places de càrrega i descàrrega, 3.750 d’aparcament de moto i 510 de cotxe.
Pel que fa a la consolidació d’aquestes terrasses a la calçada, de les 1.550, n’hi ha 550 que no han demanat mantenir-se i 426 s’han denegat perquè no s’ajustaven als requisits de l’ordenança. Totes aquestes ja s’han desmuntat i tret de l’espai públic. Les 574 restants han rebut l’autorització municipal per quedar-se i, d’aquestes, n’hi ha 79 que o bé han renunciat voluntàriament a la terrassa definitiva o bé no han sol·licitat la plataforma obligatòria i per tant se’n desmuntaran els elements provisionals.
Així doncs, s’ha tirat endavant la col·locació de 495 plataformes obligatòries i el desmuntatge dels elements provisionals. A finals de mes s’haurà arribat als 440 mobles-plataforma instal·lats. Els 55 restants estan pendents d’ultimar els tràmits d’instal·lació i de la disponibilitat de la plataforma per part del proveïdor i s’acabaran de muntar al llarg de l’abril.
Una solució provisional durant la pandèmia
A mitjans del 2020, el consistori va implantar un total 3.668 de terrasses excepcionals que van evitar la pèrdua de 1.875 llocs de feina, segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). D’aquestes, 1.550 terrasses van situar-se en espais com cordons d’aparcament, carrils de circulació i xamfrans, que es van delimitar amb elements provisionals, com blocs de formigó i pivots, i la resta es van ubicar en vorera. Un cop superada l’etapa d’emergència de la pandèmia, l’Ajuntament va engegar un procés de regularització d’aquestes terrasses per deixar enrere la provisionalitat. A principis de l’any passat, els restauradors van poder sol·licitar la permanència de les terrasses.
Garantir el descans dels veïns
La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme ha recordat que l’Ajuntament ha obert més de 500 expedients sancionadors i ha insistit en la voluntat del govern municipal de treballar per garantir la convivència i no permetre que cap local o establiment “se salti les regles”. Així, ha advertit que a l’hora d’autoritzar tots aquests espais s’ha tingut en compte que la terrassa complís amb l’ordenança i que no generés problemes de convivència ni afectés el descans dels veïns. “El criteri sempre ha estat el mateix”, ha remarcat Sanz que ha dit que el fet que les terrasses estiguessin en vorera o en calçada també ha estat un factor determinant: “De les que eren en vorera sabíem que pràcticament no se’n podria consolidar cap perquè es tracta de zones per a vianants i no podem hipotecar-ne el seu ús”, ha comentat la responsable d’urbanisme que ha comentat que estaven condicionades al compliment dels requisits d’accessibilitat i espai públic establerts per l’ordenança de terrasses. A més, ha indicat que pel que fa a les que es trobaven ubicades a la calçada, “s’han autoritzat totes les que complien amb la normativa”. De fet, segons consitori, la prioritat ha estat que les de calçada poguessin passar a ser definitives per donar continuïtat a l’activitat econòmica que generen i instal·lar-hi un moble-plataforma accessible, homologat i segur, on col·locar les taules i cadires perquè tinguin una estètica de qualitat i un bon encaix amb el paisatge urbà.
Satisfacció entre el Gremi de Restauració
Per la seva banda, el Gremi de Restauració de Barcelona s’ha mostrat satisfet amb el balanç del procés de regularització de les terrasses excepcionals autoritzades durant la pandèmia. “Ens sentim artífexs i responsables d’aquesta ampliació definitiva del parc de terrasses de la ciutat”, explica Roger Pallarols, director de l’entitat. En aquest sentit ha recordat que la tramitació dels primers expedients “apuntava a una denegació massiva” i ha celebrat que el govern municipal i el Gremi hagin estat capaços de revertir la tendència.
“Finalment s’ha imposat el sentit comú”, ha afirmat Pallarols que ha remarcat que “les terrasses no són un caprici dels restauradors, són una demanda que prové dels clients, cosa absolutament lògica i normal a una ciutat mediterrània”. En aquest sentit ha considerat que “la imatge de terrasses plenes és la que millor resumeix el resultat d’aquest procés i evidencia que la majoria dels barcelonins gaudeix de les terrasses amb entusiasme, sense complexos i durant tot l’any”, ha apuntat.
Quant a les més de 1.400 denegacions, el Gremi ha valorat que una part es deu a una interpretació incorrecta de l’Ordenança. En aquesta línia ha recordat que durant el darrer any s’han presentat centenars d’escrits d’al·legacions que, en alguns casos, ha acabat amb l’Ajuntament “reconeixent l’error i rectificant”.
