Les ciutats de Barcelona, Girona i Tarragona van tancar l’any passat amb un increment del preu del lloguer superior a la variació anual de l’IPC, que al conjunt de l’Estat es va situar en el 5,7% i a Catalunya en el 5,2%. Concretament, segons Idealista, la capital catalana va liderar aquest augment tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, amb un increment del 25,7% (19,3 euros per metre quadrat); seguit d’Alacant, amb un 23,4% (9,5 euros); València, amb un 20,9% (11,3 euros); i Màlaga, amb un 20,7% (12 euros). A continuació, ja se situa Girona, amb una pujada del 19,2% (11,1 euros per metre quadrat); mentre que a Tarragona ha sigut del 7,4% (9,2 euros). En canvi, a Lleida va pujar un 0,6% (7,6 euros).
Pel que fa a grans poblacions que no són capital, a Catalunya destaca l’augment del 18,7% a Santa Coloma de Gramenet (12,2 euros per metre quadrat); seguit de Cornellà de Llobregat, amb un 13,4% més (13,3 euros); de Sant Boi de Llobregat, amb un 12,3% (11,3 euros); de l’Hospitalet de Llobregat, amb un 11,5% (14,5 euros) i de Sant Cugat del Vallès, amb un 9,3% (14,6 euros). Altres increments han estat del 8,9% a Terrassa (10,5 euros); del 7,5% a Badalona (12,5 euros) i el 6,5% a Sabadell (10,6 euros). En canvi, d’altres com a Mataró, pugen un 2,9% (10,7 euros). A les comarques de Tarragona, també destaca la pujada del preu del lloguer a Reus, amb un 11,8% (7,8 euros per metre quadrat).
Al conjunt de l’Estat, el preu mitjà del lloguer d’habitatges va pujar un 8,4% interanual a tancament del 2022, també per sobre la inflació, segons dades recollides per Idealista. Es tracta de 2,7 punts percentuals més que la taxa d’inflació registrada al desembre, publicada divendres passat per l’Institut Nacional d’Estadística. Només en tres capitals de província el preu del lloguer ha caigut: Palència (-4%), Còrdova (-0,3%) i Zamora (-0,1%) i hi ha grans capitals que han pujat per sobre Múrcia (3,7%), Saragossa (4,6%) o Sant Sebastià (5,2%).
Primera sentència a l’Estat que declara la nul·litat, per abusives, de les clàusules d’un contracte de lloguer
El jutjat de primera instància 31 de Barcelona ha dictat la primera sentència a l’estat espanyol que declara la nul·litat, per abusives, de les clàusules incorporades en un contracte de lloguer d’Azora. La sentència fa referència a una demanda interposada per una veïna de Granollers, assessorada pel Sindicat de Llogateres i el Col·lectiu Ronda. Aquesta considera abusives i fraudulentes nou de les deu clàusules denunciades. Entre les anul·lades per contravenir la normativa legal vigent i els drets dels arrendataris, destaca la ‘bonificació de la renda’, que permetia Azora a aplicar una pujada “abismal” del preu del lloguer del 30% a partir del tercer any de contracte, passant de 690 a gairebé 1.100 euros el gener del 2020.
La clàusula que pretesament permetia Azora, que té 13.000 pisos a l’estat, aplicar aquest increment, qualificat “d’abismal” per la sentència, és l’anomenada “de bonificació de la renda”, segons la qual el preu inicial del lloguer és el resultat d’aplicar un percentatge de «bonificació» durant un període 36 mesos sobre el veritable preu del lloguer. Es tracta d’una de les clàusules més polèmiques dels contractes d’Azora que la sentència considera abusiva i contribueix al fet que “el preu del lloguer no fos fixat de forma clara i transparent per tal que pogués ser comprès per un consumidor mitjà, podent provocar confusió a l’arrendatari”. A banda de la manca de transparència, la resolució insta la nul·litat de la clàusula per entendre que “la bonificació tracta d’evitar l’aplicació de la norma legal” i defugir l’obligació que “durant els 7 anys de contracte la renda mensual respecte la inicial no pot superar l’increment de l’IPC”.
Cúmul de clàusules abusives i que imposen desequilibri
Juntament amb la clàusula de bonificació, la sentència imposa la nul·litat d’altres 8 clàusules contractuals, incloent-hi l’aplicació d’una penalització econòmica del 300% del preu diari del lloguer per la demora en el lliurament de les claus, la imposició de la possibilitat que l’arrendador pugui realitzar visites periòdiques a l’immoble, la retenció de la totalitat de la fiança per l’existència de desperfectes mínims, la renúncia de drets en cas d’interrupció dels subministraments per causa aliena a l’arrendador, la negativa a reemborsar quantitats econòmiques abonades pels llogaters en cas de resolució del contracte per causes imputables a l’arrendador o la impossibilitat d’exigir la devolució de despeses derivades d’incompliments contractuals de la pròpia Azora.
De fet, de les 10 clàusules denunciades, la sentència només atorga validesa a l’autorització per part del llogater a ser incorporat en registres de morosos en cas d’incompliment de l’obligació d’abonar la renda corresponent.
Montse Serrano, advocada de Col·lectiu Ronda responsable de la demanda, considera la sentència “com una fita de gran transcendència, ja que aporta llum sobre l’abusivitat i els desequilibris en perjudici de llogaters que Azora i altres grans tenidors i fons d’inversió immobiliaris incorporen de forma sistemàtica i massiva els contractes d’arrendament. I tot plegat en un escenari on una qüestió tan bàsica com ho és l’accés a l’habitatge ja està revestit de suficients dificultats”. En aquest sentit, l’advocada destaca “no tan sols la contundència i claredat de l’argumentació emprada per la jutgessa a l’hora de condemnar aquestes clàusules sinó el fet de gran rellevància jurídica que suposa que sigui la pròpia Azora qui reconegui que es tracta de contractes d’adhesió, on no existeix cap possibilitat per part de les persones consumidores de negociar, oposar-se o matisar el contingut del contracte que se’ls imposa, fent evident que s’està davant un conflicte on el desequilibri de forces és més que substancial, entre una empresa propietària de 13.000 pisos a tot l’estat i qui ha d’acceptar que es vulnerin els seus drets perquè necessita un lloc on viure”.
Des d’aquest punt de vista, Montse Serrano elogia “la valentia i la fermesa de Sílvia Torres en defensa dels seus drets com a arrendadora i consumidora i la immensa vàlua de la tasca de suport i assessorament que realitza el Sindicat de Llogaters i Llogateres. Sense ella i el Sindicat, avui no s’obriria aquesta porta tan important que acaba d’obrir-se”.
