Agroseguro afirma que la situació de sequera que viu la plana de Lleida “traspassa el sistema d’assegurances” i confia que on no puguin arribar, ho farà l’administració en forma d’ajuts. Això, en el cas, per exemple, dels arbres fruiters, que no es poden assegurar per sequera perquè el sistema d’assegurances no contempla que els arbres no es puguin regar ja que el cultiu en si necessita un volum important d’aigua per sobreviure. “Si al final tot acaba molt malament, les administracions arreglaran la situació”, ha afirmat el director d’Agroseguro a Catalunya, Xavier Joana. Per la seva banda, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha demanat la implicació de la Generalitat per articular aquests ajuts.
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha fet una visita oficial a Ponent per conèixer la situació que pateixen els pagesos afectats per la sequera i pel tancament del canal d’Urgell al regadiu. Prieto ha visitat una finca de cereals de Linyola (Pla d’Urgell) acompanyat del subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, del responsable d’Agroseguro a Catalunya, Xavier Joana, i del responsable de regadiu d’Unió de Pagesos, Jaume Pedrós.
Prieto ha destacat el compromís del govern de l’Estat amb la pagesia i s’ha mostrat convençut que les ajudes necessàries per al sector es tiraran endavant “entre totes les administracions, inclosa evidentment la Generalitat i evidentment el govern d’Espanya”. “Estem lluitant per tenir aquestes ajudes però tothom ha de fer la seva feina”, ha reiterat. Preguntat per la proposta de l’executiu català d’aportar un 60% el Govern i un 40% l’Estat per a la modernització del canal d’Urgell, Prieto ha valorat que “sorprèn una mica que ara hi hagi aquesta proposta” tot i que ha afegit que s’estudiarà.
Per la seva banda, el responsable d’Agroseguro a Catalunya confia que les administracions donaran ajuts als pagesos que es troben en una situació “fora del sistema d’assegurances agràries”. En aquest sentit, ha posat d’exemple l’assegurança dels arbres fruiters, la qual no cobreix la sequera ja que no contempla que els arbres no es puguin regar. “Traspassa els sistema. El fruiter és una espècie que sense aigua no es pot produir i, per tant, és inconcebible que no es pugui regar”, ha explicat.
Pel que fa als cultius de secà, ha indicat que a Catalunya hi ha 150.000 hectàrees assegurades de cereals d’hivern i colza, de les quals 75.000 estan a la demarcació de Lleida. D’aquestes, Joana ha explicat que estan “pràcticament totes perdudes”, i ha anunciat que a partir de la setmana vinent es començaran a peritar les explotacions.
Abandonament de les finques
Des d’Unió de Pagesos han assegurat que la situació de sequera portarà “molta gent jove a abandonar el camp”. Per una banda, el seu responsable de regadius, Jaume Pedrós, ha indicat que serà difícil assegurar la subsistència dels fruiters i que en el supòsit que els arbres morin, una part important del sector no els tornarà a plantar, ja que no voldran esperar-se set anys per tornar a veure els arbres a ple rendiment.
Pel que fa als cereals, ha parlat d’unes pèrdues del 90% a les zones de secà, mentre que les del regadiu veuran unes xifres similars si la pluja no arriba durant la primera quinzena de maig. “l’Estocada pot ser molt greu perquè les despeses ja les hem pagat”, ha afirmat Pedròs, que ha afegit que “si l’única entrada que el pagès té és la PAC, difícilment podrà subsistir”.
Un regant del Segarra-Garrigues: “Haurem de repartir l’aigua d’una setmana per a tot el mes. Els arbres no sobreviuran”
“Amb l’aigua d’una setmana, haurem de regar tot el mes. Els arbres no sobreviuran a la calor de l’estiu”. Així de contundents i resignats s’han mostrat regants del canal Segarra-Garrigues de Castelldans que aquest dimarts han demanat aigua per regar després del tancament anticipat del reg dissabte passat. El president de la col·lectivitat número 11 ha reclamat al Departament d’Acció Climàtica respostes sobre com han d’actuar els pagesos amb aquest nou marc ja que no es preveia que un regadiu modernitzat i eficient es quedaria sense dotació. Un altre pagès afectat, Joan Escolà ha demanat explicacions pel tancament ja que 15 dies enrere se’ls va assegurar que hi hauria aigua suficient per salvar la producció.
Amb 2.000 hectàrees, Castelldans (Garrigues) és el municipi que té més cultius adherits al regadiu del canal Segarra-Garrigues. Principalment són fruiters, ametllers i oliveres. Conrad Llovera ha remarcat que hi ha una inversió de 10.000 euros per hectàrea que els pagesos han d’afrontar amb crèdits i amortitzacions. En aquest sentit, assegura que quan es van adherir al reg ningú els va dir que podria faltar aigua ja que el del Segarra-Garrigues està modernitzat; “és de precisió i mai fas malbé l’aigua, per tant no malbarates”, remarca.
Amb el tancament del canal i l’obertura puntual per supervivència d’arbres, els regants disposaran d’una dotació d’aigua que equival a la d’una setmana i l’hauran d’administrar durant tot un mes. Estan convençuts que si no plou, els arbres no sobreviuran perquè la calor ja comença a ser forta i les nits i matinades fresques cada vegada van més a la baixa.
Per una altra banda, els pagesos també critiquen la incertesa que hi ha amb les ajudes que l’Administració ha promès. “No sabem el que hem de fer”, ha dit Llovera, que ha instat al Departament d’Acció Climàtica a mobilitzar-se per dir a la gent què s’ha de fer, ja que el sector no sap si la millor opció és esperar o llençar tota la fruita al terra per almenys poder salvar els arbres.
A tot plegat, s’hi suma el col·lapse a l’hora de rebre una resposta des de l’administració del canal, Aigües del Segarra-Garrigues (ASG). Un regant de Castelldans, Joan Escolà, ha explicat que a primera hora del matí hi ha trucat però no ha estat fins al migdia que l’han respost per donar-li una dotació de 225 metres cúbics d’aigua per als ametllers durant tot el mes. “Això és insignificant” perquè és la quantitat que es gastava en una setmana. Amb aquest panorama, preveu que al juliol, quan fa més calor, només podrà regar els arbres 5 minuts al dia i ho hauria de fer almenys durant 4 hores.
Escolà s’ha preguntat qui és el responsable d’aquest “cúmul d’errors” ja que fa 15 dies els van assegurar que hi hauria aigua suficient per salvar la producció. Per tot plegat, creu que la situació ha desencadenat en la “tempesta perfecta” perquè es pensaven que plouria a la tardor, no ho va fer, després a l’hivern, i tampoc ho va fer, i ara a la primavera, que tampoc plou.
