Eduard Fernández (@eduard_bcn)
De la vicepresidència del govern espanyol, al lideratge de dues de les principals entitats financeres de l’estat i, finalment, a la banqueta dels acusats. Es difícil no trobar paral·lelismes en les trajectòries de Rodrigo Rato i Narcís Serra, que aquests dies comparteixen protagonisme als mitjans a causa dels diversos judicis paral·lels que qüestionen les seves presidències de Bankia i Catalunya Caixa, respectivament.
Serra, antiga mà dreta de Felipe González durant la seva última etapa al govern, és investigat per l’Audiència Nacional per presumpta administració deslleial juntament amb catorze alts càrrecs de Catalunya Caixa. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) hauria alertat a la Fiscalia de diverses operacions immobiliàries irregulars, que haurien causat la pèrdua de fins a 720 milions d’euros a l’entitat catalana entre 2000 i 2007, i que no reunien en molts casos garanties de viabilitat.
A la vegada, l’antic dirigent socialista, que va ostentar la presidència de Catalunya Caixa entre els anys 2005 i 2010, té una causa oberta també per l’aprovació de diversos sobresous per a ell mateix i altres directius un cop el banc ja havia començat a rebre ajudes públiques.
Pel que fa a Rato, el segon del govern de José Maria Aznar i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional, ja ha estat condemnat a quatre anys i sis mesos de presó pel cas de les targetes ‘black’, a través de les quals diversos directius de Bankia van gastar en despeses personals no declarades fins a 15 milions d’euros. La Fiscalia, a més, investiga la sortida a borsa de l’entitat, en un cas que també ha portat a la banqueta als responsables de supervisar l’operació del Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Les més cares de rescatar
Rato i Serra comparteixen el dubtós honor d’haver presidit les dues entitats que van costar més diners a l’Estat i a la Unió Europea durant el rescat bancari. Catalunya Caixa va ser l’entitat més cara de rescatar, i el FROB va invertir un total de 12.676 milions d’euros. La seva venda a BBVA, per contra, va suposar només uns ingressos per l’Estat de 216 milions d’euros. Les pèrdues finals de l’operació, per tant, es van fixar finalment en més de 12.000 milions d’euros, una xifra propera a les retallades estatals en sanitat i educació fins a 2013, de 13.800 milions d’euros.
D’altra banda, el forat de Bankia hauria costat als contribuents 12.347 milions d’euros. Fa pocs dies, el FROB va recomanar la fusió entre l’entitat que presidia Rato i Banc Mare Nostrum, que també va rebre 49 milions d’euros en ajudes públiques, per aconseguir un nou gegant bancari que podria estar valorat en prop de 1.300 milions d’euros. Sigui quin sigui el resultat, sembla que l’operació acabarà confirmant la pèrdua de milers de milions d’euros per les arques públiques.
