Els Estats organitzats dicten poques lleis, però es compleixen

Pere Brachfield, professor d’EAE Business School

El filòsof gal·lès René Descartes pontificava: “Els Estats millor organitzats són els que dicten poques lleis, però de rigorosa observança”. L’Estat Espanyol representa un model diametralment oposat al que preconitzava Descartes; en particular amb el que succeeix amb la Llei 3/2004 per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat. A finals de 2016 es van complir dotze anys des de la promulgació de la citada llei antimorositat, que a molts ens va semblar un marc legislatiu que reduiria els impagaments i reprimiria les males pràctiques de pagament. Dotze anys després hem quedat desil·lusionats ja que la Llei antimorositat és paper mullat.

S’ha de fer notar que la Llei 3/2004 no és una particularitat legislativa espanyola, sinó que és el resultat de la transposició de la Directiva 2000/35/CE del Parlament Europeu. Els organismes comunitaris, molt preocupats per la problemàtica que implicava la morositat, van promulgar aquesta Directiva. La CE es va adonar que el fenomen de la morositat no s’havia d’imputar únicament a l’evolució dels cicles econòmics, sinó que també existien causes estructurals que ho estaven fomentant. Els seus dos principals objectius eren: per una banda, incentivar les empreses i les administracions públiques a respectar els terminis de pagament en les operacions, i de l’altra, evitar la imposició de terminis excessivament dilatats per part de les grans empreses. Un tercer objectiu de la Directiva era harmonitzar les diverses pràctiques de pagament dels Estats de la UE, marcant un termini de pagament de referència de 30 dies –que és obligatori per defecte en cas d’inexistència de pacte exprés- per a la liquidació de les operacions mercantils entre empreses. Qualsevol retard en relació amb aquest termini donarà dret automàticament als creditors a percebre interessos de demora. També tindran dret a reclamar els interessos moratoris quan els deutors es retardin en pagar la factura una vegada vençut el termini contractual. A més, el creditor tindrà dret a reclamar una compensació per tots els costos de cobrament que hagi patit a causa de la morositat. I el punt més nou de la Directiva va ser que no es discriminarà entre el sector públic i el privat, per la qual cosa el sector públic serà objecte del mateix tractament que el privat. Per tant, les administracions també queden subjectes a la Directiva en els pagaments als proveïdors.

Davant la falta d’implementació de la llei europea antimorositat, a la CE se li ha acabat la paciència i ha emprès accions jurídiques contra Espanya per garantir la correcta aplicació de la Directiva i l’exhorta mitjançant una Carta d’Emplaçament a no seguir mantenint una legislació que permeti dilatar sistemàticament els terminis de pagament legals a 30 dies.

Pere Brachfield, professor d’EAE Business School