L’escletxa salarial a Espanya: El problema sense resoldre

0
Imatge d'una dona treballant amb dos ordinadors / Pexels

Anna Solé Sans @AnnaSole_

Les dones cobren una mitjana d’un 26% menys a l’any que els homes, segons un estudi del Govern de la Generalitat basat en les darreres xifres disponibles del 2014. La xifra supera fins i tot la del 2008, quan la diferència salarial entre gèneres va superar el 24%.

Però aquest no és l’únic estudi que assenyala aquesta escletxa salarial. Una dada especialment significativa que revela un estudi presentat per l’agència europea d’estadística, l’Eurostat, és que les dones europees també guanyen una mitja d’un 23,4% menys que els homes.

Tal com mostren les dades de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Família, el salari mitjà dels homes és de 27.477 euros mentre que el de les dones s’encalla als 20.324. La diferència es encara més gran en les remuneracions més baixes, on arriba al 42,6%. Un dels sectors amb remuneracions baixes és el de serveis, on hi ha sub-sectors que es valoren poc, i els salaris baixos reforcen la idea que son de poc valor.

I Alemanya vol lluitar contra aquest fet. A partir d’aquest diumenge, una treballadora d’aquest país ja pot saber què és el que cobren els seus companys per fer la mateixa feina. D’aquesta manera, l’empresa està obligada a informar dels salaris que paga als homes.

Què poden consultar?

La llei és de l’any passat però entra en vigor tot just ara per a les empreses de més de 200 treballadors. Malgrat que discriminar per via salarial és il·legal, en algunes empreses els complements per hores extres o decisions importants poden disparar les diferències salarials en un país on aquestes són més altes que la mitjana europea. A Alemanya, la diferència salarial entre homes i dones és del 21%, bastant més alta que la mitjana a la Unió Europea, que l’any 2015 va ser del 16,3%.

Les empleades ja poden preguntar a les seves empreses quant guanyen els seus col·legues per una feina igual o similar. I ara, si una dona s’assabenta que se li paga menys que als seus homòlegs masculins, pot utilitzar això en la següent negociació salarial i, si cal, prendre mesures legals.

Islàndia, un pas més enllà

Islàndia és un exemple a seguir i un dels països més avançats en matèria d’igualtat. La setmana passada es va declarar il·legal que els homes guanyin més que les dones.

Les empreses i les agències governamentals que contractin almenys 25 persones hauran d’obtenir la certificació del govern en polítiques d’igualtat salarial si no hauran d’afrontar el pagament d’una multa.

Segons la llei, un home i una dona han d’obtenir una mateixa remuneració sense importar el sexe, la identitat de gènere, el grup ètnic, la identitat sexual, la nacionalitat o la religió.

Per què existeix l’escletxa salarial?

“La major part de les feines al sector serveis amb salaris baixos tenen en comú que, comparat amb altres feines, les tasques a realitzar no són generalment considerades difícils”, explica la professora de la London School of Economics (LSE) Mireia Borrell en una entrevista a Revista Mirall.

“Aquesta baixa percepció sobre el nivell de dificultat és problemàtica i errònia perquè oblida el fet que feines com la de cambrer, recepcionista d’un hotel, infermera o treballadora social entre d’altres, requereixen un nivell de ‘treball emocional elevat’” i afegeix “el treball emocional demanat per cambreres, hostesses, recepcionistes i treballadores al sector serveix no només és molt alt, sinó que és quelcom que els clients exigeixen”.

La professora de la LSE també ressalta que les tasques domèstiques segueixen sent una barrera important ja que “s’ignora i no es problematitza, ja que són part de l’àmbit privat i no es poden regular tant fàcilment”.

“Cal conscienciar a la societat que mentre la dona encara s’encarregui en major mesura de les tasques familiars, no podrem parlar d’igualtat de gènere, ni tan sols al mercat laboral”. “És evident que si una persona treballa vuit hores a fora de casa i després ha de continuar treballant a dins a cas no podrà rendir tant ni en un lloc ni un en altre”, argumenta. “La feina dins de casa també és feina i porta temps i també pot esgotar física i psíquicament”.

La discriminació positiva

Segons el catedràtic d’Economia i professor de la UPF Barcelona School of Management Oriol Amat, la societat discrimina a la dona. “En primer lloc la discrimina salarialment perquè realitza les mateixes funcions que un home i cobra menys”. Així ho explicava en un article a La Vanguardia. “A més, no es fa una discriminació positiva, la societat no reconeix la contribució i el sacrifici que la dona fa ni el que suposa professionalment la maternitat”.

Amat si que destaca però la discriminació positiva que fan en altres països. “En algunes universitats nòrdiques, mentre els homes tenen tres anys per a realitzar una sèrie de publicacions, les dones en tenen quatre” i afegeix que “quan una parella té un fill, la baixa maternal se la reparteixen entre els dos”. “Això pràcticament no es fa a Espanya per un tema cultural i de cultura empresarial que no està suficientment integrada a la societat”.

Què s’ha fet a Espanya?

A Espanya, la discriminació salarial entre homes i dones se situa prop del 15%, just per sota de França i de la mitjana de la Unió Europea, però és més del doble que la italiana. Per sobre de la mitjana europea hi hauria països com el Regne Unit i Alemanya, on els minijobs tenen un impacte negatiu sobretot les dones.

Al Congrés dels Diputats, Units Podem ha presentat una proposició de llei per obligar les empreses a ser més transparents en aquesta qüestió, i la ministra de Treball ho ha inclòs en l’agenda del diàleg social amb els sindicats. Tot i això, per a la magistrada i exconsellera de Treball Mar Serna, si s’apliquessin més estrictament les lleis actuals ja s’avançaria molt.

Cal recordar que el Tribunal Constitucional espanyol va suspendre l’any 2016 de manera cautelar la llei catalana d’igualtat entre homes i dones.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here