Eduard Fernández (@eduard_bcn)
La Unió Europea té encara molt camí per recórrer. Aquesta ha estat la principal conclusió de la jornada “Brexit: el principi de la fi de la Unió Europea?”, organitzada per l’Institut Carlemany d’Estudis Europeus de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), en una taula rodona marcada per l’optimisme posterior a la victòria de l’europeista Emmanuel Macron a les eleccions presidencials franceses.
Davant del repte del ‘Brexit’, el director general emèrit de l’IESE Business School i president del Social Trends Institute, Carlos Cavallé, s’ha mostrat confiat en la capacitat del bloc econòmic “per reaccionar davant els reptes”. Cavallé ha defensat els beneficis que ha tingut la integració europea per a tots els ciutadans, que ha comportat “un període de pau de 70 anys”, que no s’havia donat mai abans a Europa. “Els economistes estimen que la riquesa dels ciutadans és un 7,5% major del que seria sense la UE”, ha afegit l’empresari, que també ha destacat que, amb els seus 507 milions de consumidors, el bloc és el mercat “de major qualitat” del món.
Pel que fa al panorama post-Brexit de Regne Unit, Cavallé ha admès que la situació dependrà “de les negociacions”, ja que Londres espera seguir formant part del mercat únic sense ser membre de l’organisme polític. L’expert també ha destacat que les entitats bancàries britàniques podrien perdre “el passaport financer d’Europa”, que permet que s’estableixin a les principals capitals econòmiques europees. El ponent s’ha mostrat escèptic respecte als plans de Gran Bretanya de recuperar un major protagonisme econòmic internacional, un eco “del pes de l’imperi abans de la Segona Guerra Mundial”.
D’altra banda, la catedràtica i jurista de la Universitat Complutense de Madrid Araceli Mangas ha admès les nombroses incògnites que envolten la negociació dels diversos acords entre Regne Unit i la Unió Europea durant el procés de ‘divorci’. Segons l’experta, el pacte sobre la relació futura entre les dues regions és el “més complex” de tots, però ha recalcat que, per tal d’evitar un ‘Brexit dur’, es poden arribar a pactes transitoris per seguir dialogant passat el termini de dos anys inicial.
A la vegada, Mangas ha recordat que la polèmica ‘factura’ que ha presentat Brussel·les al govern britànic no és cap càstig per la sortida del bloc, sinó que es tracta “d’obligacions adquirides pel país” com a estat membre de la UE. “Són obligacions que hem de pagar tots junts”, ha explicat la professora. Finalment, Milagros Álvarez, `professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat de Barcelona, ha avaluat la pèrdua de les contribucions del Regne Unit al programa de defensa europeu. Tot i això, Álvarez ha assegurat que la sortida de Gran Bretanya podia suposar un revulsiu per aconseguir una major integració de les forces militars europees.
L’era de la post-veritat
Els experts no han dubtat a atribuir la victòria del Brexit a una nova onada de populisme i desinformació entre els ciutadans. Cavallé ha denunciat l’auge de la post-veritat en el món polític, que provoca que “ja no es proposin projectes en forma de raonaments lògics, sinó que es fan en base al que la gent vol sentir”. L’empresari també ha ressaltat el paper que van jugar en la decisió les guerres internes del partit conservador britànic, i els efectes de la crisi econòmica financera mundial. Davant aquesta situació, Cavallé ha elogiat als líders que van impulsar fa més de 60 anys el projecte europeu, que prenien decisions “en funció dels seus valors, i no de les enquestes”.
En qualsevol cas, els diversos experts s’han mostrat confiats que les noves tendències proteccionistes que guanyen popularitat seran el millor revulsiu per continuar impulsant la integració europea. “El mal ja està fet, però el ‘Brexit’ i Trump seran els nostres grans federadors externs”, ha reblat Mangas.
