Eduard Fernández
Per a alguns, es tracten d’autèntics guardians de les empreses de nova creació o, si més no, així ho expressa el seu nom: “àngels inversors”., o “business angels”, en anglès L’aparició d’un gran nombre de companyies d’alt creixement a Catalunya, i especialment a Barcelona, durant els últims anys, ha comportat també la implantació d’una nova modalitat de finançament, encapçalada per inversors d’alt risc, que decideixen ajudar a nous projectes aportant els seus estalvis i la seva experiència professional.
“Es tracta de gent disposada a invertir els seus diners en coses que no s’han fet mai”, afirma Albert Colomer, director de la Business Angel Network Catalunya (BANC), una xarxa que agrupa a prop de 300 inversors d’aquest tipus. BANC, fundada el 2002, és una de les prop de 40 associacions d’àngels inversors que existeixen a nivell estatal, que aglutinen a vora 2.000 socis i que durant l’últim any van mobilitzar recursos per valor de 40 milions d’euros, segons dades de l’Asociación Española de Redes de Business Angels (AEBAN).
A nivell de Barcelona, segons un informe del Mobile World Capital, es calcula que hi ha 0,1 inversors d’alt risc per cada 1.000 persones, una proporció lleugerament superior a ciutats com Madrid o Oslo, però molt inferior a “hubs” tecnològics europeus com Helsinki, Londres o Amsterdam.
Implicació de l’empresari
Les organitzacions de “business angels” ofereixen assessorament i posen en contacte a inversors amb emprenedors que necessiten finançament. Colomer creu que una de les principals avantatges d’aquest tipus d’inversió és la implicació dels inversors en el projecte, en el qual participa com a accionista i assessor: “Quan es parlar d’aconseguir finançament, es pensa en aconseguir un préstec, però en aquest cas l’inversor aporta capital, és un soci [de l’start-up] que guanyarà diners sí la companyia en guanya”.
Segons Fernando Zallo, director de la Business Angel Network (BAN) d’Esade, hi ha tres aspectes principals que els inversors d’alt risc evaluen abans d’elegir en quina firma inverteixen: la confiança que els desperta l’equip de l’”start-up”; la capacitat del projecte per créixer i la possible desinversió que es pugui oferir a través d’una oferta pública inicial, una compra cooperativa o noves rondes d’inversió. “Expliquem molt bé que és un sector d’alt risc, […] en el qual s’han de mirar molts projectes, i en el qual la clau és que la teva cartera compti amb casos d’èxits clars”, explica Zallo, que lidera una xarxa de més de 200 àngels inversors.
Complement pels emprenedors
Es tracta, de moment, d’un sector financer que comença a despuntar a Catalunya i la resta de l’estat. Un informe d’AEBAN amb dades de 2015 a nivell estatal mostrava que el 60% d’empresaris porten menys de 5 anys invertint en ‘start-ups’. Més del 40% d’inversors compta amb una cartera d’inversió amb un total inferior a 5 empreses. Tot i això, un 60% d’empresaris disposa d’una capacitat d’inversió de més de 100.000 euros a l’any, una quantitat suficient per aconseguir una “cartera diversificada”.
“En aquest cas l’inversor aporta capital, és un soci de l’start-up que guanyarà diners només sí la companyia en guanya”
Colomer assegura que la majoria d’àngels inversors són empresaris joves, de fins a 50 anys, que saben que “si t’avances a les necessitats del futur” estaran molt ben posicionats al mercat durant els propers anys. El director de BANC també admet que l’interès en aquest sector ha augmentat a causa de la crisi immobiliària i “l’aprimament de grans empreses”. “L’important és trobar algú que pugui ajudar en el creixement de la companyia a nivell sectorial, o que complementi els coneixements dels emprenedors, que a vegades són tècnics, i no tenen experiència comercial”, destaca Colomer.
D’altra banda, des d’Esade BAN remarquen el paper clau dels “inversors líders”, que passen a representar un grup de socis d’una mateixa xarxa que han invertit en una “start-up” concreta. “Les xarxes possibiliten que hi hagi un coordinador que doni poder tant a l’hora de la negociació com al consell d’administració, amb la força del total dels diners participats, és a dir, comptant amb el 15 o el 20% de la companyia”, explica Zallo.
Fins ara, el principal focus d’inversió ha estat en el món de les aplicacions digital i les TIC. Els portals de compra-venda d’objectes de segona mà barcelonesos Wallapop i Letgo, per exemple, van rebre una inversió total del 132 milions d’euros durant el 2015. Malgrat tot, tant des de BANC com des d’Esade Ban destaquen el seu interès per empreses d’altres sectors com el de les energies nétes sostenibles, les innovacions en el camp de la salut i la biotecnologia o propostes destinades a millorar l’economia tradicional.
Més ajudes fiscals
Segons els experts, cada cop un major nombre d’empresaris s’acostarà a aquesta nova modalitat d’inversió a Barcelona. En aquest sentit, Fernando Zallo, d’Esade BAN, destaca la “bona visió pública” de recolzar aquest sector a través d’organismes com Barcelona Activa o Acció. Zallo, destaca a més, la capacitat de la capital catalana per “atraure talent que s’hi vol quedar”, la qual cosa permet formar bons equips empresarials i crear “start-ups” d’èxit.
Malgrat tot, el director de BANC, Albert Colomer, afirma que és necessari que a nivell polític s’abandoni “l’antiga economia” i s’admeti que les “start-ups” són “les úniques empreses que creen ocupació”. Per això, argumenta que és necessari recolzar aquesta nova via d’inversió, i demana mesures fiscals que tinguin en compte que es tracta d’una activitat de gran risc. “La nostra recomanació és que [els governs] utilitzin els àngels inversors com a punta de llança del creixement econòmic del país”, sentencia Colomer.
