El Consell Comarcal del Barcelonès, acusat de tot tipus d’irregularitats en la seva gestió [1]

3
Una imatge del portal web del Consell Comarcal del Barcelonès.

Eduard Fernández (@eduard_bcn)

Un contundent informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya alerta de diverses irregularitats en la gestió d’empreses públiques sota el control del Partit Socialista de Catalunya (PSC). El document, al qual ha tingut accés Més Economia, qüestiona el funcionament del Consell Comarcal de Barcelona (CCB) i diversos organismes vinculats a aquesta administració entre els exercicis 2005 i 2011. El CCB és format per regidors dels ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besós i Santa Coloma de Gramenet, i durant l’etapa analitzada, la presidència de l’ens comarcal va recaure en els socialistes Joan Carles Mas Bassa (2003-2011) i Jesús Maria Canga (2011). Segons fonts de la Sindicatura consultades per Més Economia, l’ens supervisor ja ha traslladat l’informe a la Fiscalia, perquè s’emprengui les accions que consideri necessàries. Durant els propers dies, Més Economia publicarà diverses de les conclusions de la supervisió realitzada.

L’òrgan fiscalitzador assenyala diverses negligències en l’adjudicació de contractes, la venda de terrenys o el finançament de diversos organismes dependents del CCB, entre d’altres. A més, la Sindicatura de Comptes critica que, durant els sis exercicis analitzats, el consell comarcal no va convocar cap concurs públic per les places de secretari, interventor i tresorer, claus per regular el funcionament de qualsevol administració pública. Mentre que les dues primeres funcions van ser assumides de forma accidental per funcionaris del centre, el càrrec de tresorer va ser exercit entre febrer de 2004 i juny de 2008 per dos gerents de l’entitat.

El text recorda que s’hauria d’haver demanat al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat que es proporcionés una persona per cobrir aquesta plaça d’acord amb la normativa, i apunta que els nomenaments “suposaven una manca de control intern, ja que confluïen en una mateixa persona els llocs de treball de la Gerència i la Tresoreria”. Per la seva banda, en l’apartat d’al·legacions, l’ens comarcal destaca que ha realitzat concursos per cobrir la Tresoreria el 2007, la Intervenció a partir del 2011 i la Secretaria el 2015.

Podeu consultar aquí les conclusions de l’informe de la Sindicatura de Comptes:

Conclusions de la Sindicatura de Comptes

Adjudicacions dubtoses

L’informe assenyala almenys dues adjudicacions de contractes irregulars a Unió Temporal Empresarial (UTE) Manteniment Rondes, participada per Indra i UTE Mantenimiento de Infraestructuras. Segons la Sindicatura, l’elecció de l’empresa es va realitzar a través d’una negociació directa, al·legant motius tècnics o el fet de tractar-se de contractes complementaris, tot i que s’haurien d’haver realitzar nous concursos públics per determinar els proveïdors. L’administració comarcal defensa, però, que el manteniment “especialment complex” de les rondes, per ser “les vies de més alta densitat de trànsit del país”, requereixen firmes que puguin “garantir el manteniment integral no només de la infraestructura sinó també de les instal·lacions, cosa poc habitual en aquest tipus de contractes”.

El text, a més, es pregunta per què el CCB va continuar prestant serveis de manteniment de les rondes de Barcelona el 2011, incloent l’enllumenat públic, a través dels contractes signats amb UTE Manteniment Rondes II, malgrat que era una competència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, creada el 2010. Quan el contracte es va extingir, el CCB va adjudicar el servei un cop més a l’empresa durant els anys 2012 i 2013. Per contra, l’administració comarcal al·lega que,a partir de 2012, s’ha delegat la gestió de les rondes a través de diversos convenis multilaterals amb l’AMB i els ajuntaments de la zona, tots en mans de governs socialistes durant el període analitzat.

De manera més general, l’entitat pública supervisora critica que diversos concursos públics valoressin criteris que “no s’ajusten ni a les directives comunitàries ni a les lleis de contractes”, o la falta claredat en les puntuacions d’aquests tràmits. Almenys en tres casos, aquestes condicions qüestionables van decidir el resultat final del l’adjudicació.  Com a resposta, el CCB assegura que “cap licitador” ha formulat queixes sobre les condicions presentades, i que es tracta de criteris “directament vinculats amb l’objecte de contracte”.

Comptabilitat en entredit

La Sindicatura apunta també que l’administració socialista hauria d’haver reduït la seva despesa el 2012 per tal de compensar el romanent pressupostari de l’any anterior, que es va situar en un saldo negatiu d’1,09 milions d’euros. La falta de mesures per sanejar els comptes van fer que el 2012 el CCB registrés resultats negatius. L’òrgan recorda, en canvi, que aquest ajustament es va fer finalment el 2013.

A més, el document es pregunta com és que l’organisme no va transmetre les auditories a les diverses entitats dependents del CCB, i perquè no es van exposar en la seu electrònica corporativa. Finalment, també s’apunta que una factura a la Zona Franca d’1,05 milions d’euros, en concepte de preu d’adquisició parcial del dret de superfície d’una parcel·la de l’àrea, no està comptabilitzada ni cobrada.

El  CCB, per contra, al·lega que la compensació s’havia de realitzar, principalment, a través del lliurament de l’edifici que construïa el Consorci a la zona un cop finalitzés la cessió de dret de superfície. L’organisme comarcal preveia també com a retribució la cessió de diverses instal·lacions al mateix immoble, que s’havien de convertir en la seu del Consorci del Campus Interuniversitari del Besòs,

Horari reduït i complements salarials no justificats

D’altra banda, la supervisió ha revelat irregularitats en les condicions laborals dels treballadors del CCB, que arribaven a ser 46 persones el 2011. En concret, s’especificava que no s’ha rebut cap “càlcul” que justifiqui la percepció de complements de productivitat entre els empleats durant el període analitzat, que retribueixen “l’especial rendiment, l’activitat exraordinària i l’interès o iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball”. CCB admet la “deficiència” i assegura que ja s’han deixat d’abonar aquestes compensacions.

De manera similar, l’informe destaca que la jornada laboral dels funcionaris era de 35 hores setmanals, dos hores i mitja per sota del que marca per la legislació. Segons les al·legacions, el 2012 ja es va complir amb el mínim laboral establert. A més, es retreu que es permetés als empleats perllongar la jornada laboral o reduir dies de vacances a canvi de millores salarials, unes retribucions que el 2011 van arribar a suposar una despesa de 30.500 euros per l’entitat. El CCB qualifica aquestes bonificacions de percepcions “en ‘temps’” o pecunàries, sense donar més explicacions.

Venda directe de terrenys a La Mina

A més, el document qüestiona la venda directa al Grup Immobiliari Castor de diverses parcel·les de la ronda de Sant Ramon de Penyafort, al barri de La Mina, a Sant Adrià del Besòs, per una quantitat superior als 3 milions d’euros el 2010. Tot i que en un principi s’havia de fer una subhasta pública per licitar els terrenys, el Ple del CCB va decidir finalment vendre’ls a la companyia immobiliària, al al·legar que es tractava de parcel·les sobreres i que la compradora ja era propietària d’altres terrenys confrontats a les afectades.

La Sindicatura critica que no es demanés un informe previ a la seva venda al Departament de Governació, tal i com marca la normativa en els casos que les operacions superen el 25% dels recursos ordinaris d’organismes com el CCB. L’organisme, en canvi, defensa l’operació recordant que es tractava de terrenys que els serveis jurídics de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besós i el propi ens havien considerat sobrers (malgrat suposar una superfície de més de 3.300 metres quadrats), i que l’informe d’intervenció acreditava que la transacció no ultrapassava el 25% dels recursos ordinaris del pressupost.

Segons informava El Confidencial, el Grup Immobiliari Castor compta amb nombrosos immobles en el centre de Barcelona, i hauria estat un dels beneficiaris de la requalificació de les últimes parcel·les de sòl agrícola de l’Hospitalet del Llobregat, compresos entre Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat.

3 COMENTARIS

  1. OFERTA DE PAGOS en B, realizados, por Marta Gibert, Consejo Comarcal Barcelones, PARA NO PAGAR IMPUESTOS y sigue en el cargo, imputada desde hace dos años. Si no te lo crees ESCUCHALO TU MISMO. ¿ Que esta pasando en Barcelona ? Algo muy grave y NADIE HACE NADA. ¿ España nos roba ? Juzguen ustedes mismos y compartan este video por favor.
    https://youtu.be/ikXqMTK7OZ4

FER UN COMENTARI