Diumenge 16 maig 2021

TP Ferro, una història de retards i indemnitzacions milionàries

|

Eduard Fernández (@eduard_bcn)

No ha sorprès a ningú que el Jutjat Mercantil de Girona ordenés ahir enviar a liquidació TP Ferro, la concessionària del servei ferroviari entre França i Espanya a través del túnel del Pertús. La companyia, participada al 50% per l’espanyola ACS –propietat de Florentino Pérez- i la francesa Eiffage, va entrar en concurs de creditors ara fa un any, i arrossega un passiu proper als 600 milions d’euros. Els diversos creditors de l’empresa fa mesos que es neguen a renegociar el deute de la concessionària, i només veien possible recuperar part de la inversió a través de la liquidació de la firma.

Des del seu naixement, la viabilitat de TP Ferro ha estat envoltada de dubtes. El 2004, quan els ministres de Foment espanyol i francès de l’època, Francisco Álvarez-Cascos i Guilles de Robien, van signar la concessió del servei a la companyia, també van anunciar que els trens d’alta velocitat connectant els dos països començarien a circular pel túnel del Pertús el març de 2009, un retard de quatre anys respecte a anteriors previsions. Ja en aquell moment, però, els polítics no devien confiar massa en els terminis promesos, i davant els periodistes només van atrevir-se a jugar-s’hi un trist cafè a que es complirien.

Cobrar sense fer res

El govern de Madrid, però, ha perdut molt més que un cafè a causa de la infraestructura. L’obra, que va costar 1.100 milions d’euros, i que unia Figueres amb Perpinyà, va ser acabada dins el període establert, el febrer de 2009. Malgrat tot, el tram no estava connectat amb la xarxa d’alta velocitat espanyola i, tal i com estava especificat al contracte, el govern va haver de començar a abonar indemnitzacions a TP Ferro a causa de la manca de circulació de trens. Segons recollia El Periódico de Catalunya, un dels directius de la companyia assegurava que es tractava del negoci més rendible que havia fet mai, ja que cobraven sense haver de fer res.

Per tal de posar fi a la situació, el govern va haver de construir una tercera via entre Figueres i Girona per poder iniciar la circulació ferroviària a través de la frontera. La connexió d’alta velocitat entre Barcelona i Perpinyà va quedar establerta finalment el gener de 2013.

L'entrada al túnel del Pertús, en una imatge d'arxiu. Font: ACN
L’entrada al túnel del Pertús, en una imatge d’arxiu. Font: ACN

Des de l’inici de les operacions, però, el trànsit de trens de passatgers i mercaderies ha estat molt inferior al previst. Actualment, en l’època estival, s’efectuen 12 circulacions diàries, malgrat que es preveia començar amb 24 trens i arribar als 30 al cap de pocs anys. Pel que fa als trens de càrrega, a principis de 2015 s’estimava que vora 30 convois a la setmana circulaven per la línia, molt per sota dels 200 previstos inicialment, segons recollia Cinco Días. La falta d’inversió en el Corredor Mediterrani, la crisi econòmica i les diferents especificacions tècniques de les xarxes ferroviàries francesa i espanyola han llastrat un projecte que havia de ser clau en l’eix comercial mediterrani.

Nou procés judicial

La circulació transfronterera no es veurà afectada per la liquidació de TP Ferro, ja que els governs espanyol i francès es faran càrrec de la infraestructura a través d’una societat conjunta entre Adif i SCNF. Tot i això, el ministre de Foment en funcions, Rafael Catalá, ha admès avui que l’executiu haurà “d’indemnitzar la concessionària per les inversions fetes i no recuperades”, tal i com estableix el contracte.

Els administradors concursals estimen que la xifra podria arribar als 450 milions d’euros, tot i que si no hi ha acord entre ambdues parts, caldrà dirimir el cas al tribunal d’arbitratge de Brusel·les. En qualsevol cas, seria la segona compensació abonada per part de l’Estat a ACS, després d’haver-li pagat 1.350 milions d’euros pel tancament de la planta de gas Castor.

Segueix-nos

680
1,491