Dissabte 25 juny 2022

Renfe engega la formació de més de 300 persones perquè obtinguin la llicència de maquinista

A l'Hospitalet del Llobregat s'instruiran una quarantena d'alumnes, que hauran de fer més de 1.150 hores lectives

|

Renfe ha començat la formació de 305 persones per a l’obtenció de la llicència i el diploma que acrediten la formació necessària per a exercir la professió de maquinista. A l’Hospitalet de Llobregat s’instruiran una quarantena d’alumnes, en el centre de formació de l’operadora, situat a la mateixa estació de Rodalies del municipi. El curs té una durada d’un any, i consta de 1.150 hores lectives, de les quals 250 corresponen a pràctiques de conducció. Enguany, més de 2.400 persones es van inscriure per poder cursar la XV promoció de maquinistes de Renfe, impartit per l’Escola Tècnica Professional de Conducció i Operacions (ETPCO), i que s’ofereix a Bilbao, Lleó, Madrid, Santander, Santiago de Compostel·la, Sevilla o València.

El curs és el pas previ a la realització de l’examen oficial per poder exercir de maquinistes. L’ETPCO és l’entitat que els forma, però qui els atorga el títol és l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, institució depenent del Ministeri de Transports.

Segons ha explicat el coordinador de l’ETPCO Barcelona, Javier Ruiz, el propòsit del curs és poder formar maquinistes que permetin cobrir les jubilacions de l’operadora. Això no obstant, tal com ha apuntat, la idea també és poder oferir professionals del sector a operadores privades de mercaderies així com de viatgers.

Les dades de Renfe indiquen que aquest any 2022 s’han jubilat mig miler de maquinistes de l’operadora pública, però la previsió és que se n’incorporin uns 650, el que suposa una taxa de reposició de l’1,1%. Malgrat aquestes xifres, Ruiz ha apuntat que “fan falta maquinistes”. “Renfe és l’empresa que més personal té contractat, però estem en un procés de jubilacions i de rejoveniment de la plantilla”, ha assegurat.

Un simulador de cabina pels alumnes
Una de les quals del curs impartit per l’ETPCO és el simulador del qual disposen dins d’una de les aules del centre de formació de l’Hospitalet de Llobregat. Es tracta d’una cabina de tren, igual que les reals, on els futurs maquinistes poden començar a fer proves a partir de la tercera setmana del curs.

Segons Ruiz, la simulació no van només enfocades a aprendre com funcionen els comandaments, sinó a posar a prova la comunicació amb els centres d’operació. “La correcta comunicació és fonamental en el ferrocarril, així com l’ús de la documentació”, ha explicat. Això es practica en el simulador, i després en les pràctiques, dins de combois reals, que duren gairebé quatre mesos.

El curs també té com a prioritat la simulació del que es coneixen com a “situacions degradades”, és a dir, esdeveniments imprevisibles que poden anar des d’afectacions climatològiques fins a accidents. En aquest sentit, la formació també s’encarrega d’ensenyar els futurs maquinistes quins són els procediments de seguretat a seguir en cas que es produeixi alguna d’aquestes situacions. Ruiz ha assenyalat que aquesta part de la formació és una de les més treballades en les proves en el simulador, així com en les pràctiques.

Relleu familiar i qüestió de vocació
A les aules del centre de formació de Renfe s’han pogut veure cares de diverses edats, entre algunes de les quals hi havia nois i noies força joves. És el cas de la Jana Selma, de Figueres, o el Jesús González, de Salamanca però resident a Barcelona. Els dos amb vocació pel sector ferroviari des de petits, i amb familiars maquinistes. “El meu pare és conductor de trens, i des de petita m’havia explicat com va començar la seva història en el món dels ferrocarrils”, narra la Jana Selma. Segons indica, de petita li van regalar un tren de joguina, i des d’aleshores “ha anat boja” per aquell petit comboi.

Per la seva banda, el Jesús, que actualment es treballa en el manteniment de trens de Renfe, explica que “des de sempre m’han cridat l’atenció els trens” i que, precisament, té un tiet que és maquinista. Davant aquest interès, que li ve des que tenia tres anys, va prendre la decisió d’inscriure’s el curs per formar-se. Segons afirma, la responsabilitat de transportar els viatgers en els seus trajectes diaris, des que surten de casa fins que arriben a la seva feina, és una cosa “satisfactòria, a la vegada que bonica”.

Ambdós coincideixen que aquesta “responsabilitat” també és una de les principals pors dels maquinistes. “El tema dels atropellaments es parla molt entre nosaltres, genera molt de respecte i és necessari que la gent es conscienciï”, assegura el Jesús. Al seu torn, la Jana indica que “a tothom” li fa por conduir, però que, en el seu cas, malgrat el temor, conduir li genera “molta tranquil·litat”.

Poques dones
Malgrat que el nombre d’inscrits en el curs de preparació per ser maquinista és elevat, la presència de dones no és tan significativa. A l’aula on s’ha impartit la primera jornada de la formació només hi havia cinc dones, d’un total de quaranta alumnes.

Tanmateix, la Jana Selma ha apuntat que per ella la baixa representació de les dones en aquest sector “no ha estat un impediment” a l’hora d’escollir la seva professió. En aquest sentit, ha assegurat que, precisament, la seva decisió pot servir com a crida a altres dones que vulguin plantejar-se ser maquinistes, a la vegada que ajuda a “visualitzar” la feina de les maquinistes.

Per la seva banda, el coordinador de l’ETPCO Barcelona, Javier Ruiz, ha lamentat que “a hores d’ara no s’arriba al 50% de representació de dones, ni de lluny”. Actualment, la proporció de dones maquinistes oscil·la entre el 10% i el 20%.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,525