Dimarts 19 octubre 2021

Oberta la cursa per substituir Centeno davant l’Eurogrup

El ministres de Finances debaten el pla de recuperació, però la negociació estarà en mans dels líders europeus

|

L’Eurogrup ha obert formalment la cursa per substituir el portuguès Mario Centeno com a president. La pròxima persona que es faci càrrec de la presidència, a la qual podria optar la vicepresidenta Nadia Calviño, haurà de dirigir les reunions de l’Eurogrup enmig de la recessió a la qual la pandèmia de la covid-19 ha arrossegat l’eurozona. A banda de l’inici del procés per substituir Centeno, en la reunió d’aquest dijous, els titulars de Finances debatran el pla de recuperació presentat per la Comissió Europea. Amb tot, no s’espera que prenguin cap decisió perquè seran els caps d’estat i de govern els que negociïn el pla per rellançar l’economia en unes discussions que començaran el 19 de juny en una cimera per videoconferència.

En ple debat sobre el pla per rellançar l’economia després de la crisi per la covid-19, la dimissió de Centeno com a ministre de Finances de Portugal, que serà efectiva el 15 de juny, impedeix que pugui seguir al capdavant de l’Eurogrup a partir del 13 de juliol. Durant la trobada per videoconferència d’aquest dijous, Centeno informarà els ministres de l’eurozona de la seva dimissió i obrirà formalment el termini per presentar candidatures.

Segons apunta el calendari, l’elecció de la nova presidència de l’Eurogrup s’hauria de fer el nou de juliol, dia en què està previst el pròxim Eurogrup. Amb tot, es podria haver de fer un altre dia perquè el nou de juliol es podria convocar una cimera dels líders europeus per negociar el pla de recuperació.

El relleu de Centeno
Ara per ara cap ministre ha confirmat la seva voluntat de presentar candidatura a la presidència de l’Eurogrup, però el nom de Calviño sona amb força per al càrrec. També hi podrien aspirar el luxemburguès Pierre Gramegna i l’irlandès Paschal Donohoe, segons apunta la premsa dels seus països.

El president de l’Eurogrup és elegit per majoria simple. Així, necessita el suport de com a mínim 10 dels 19 estats de la zona euro per fer-se amb el càrrec durant dos anys i mig.

El pla de recuperació
Durant la trobada, els titulars de Finances també abordaran la proposta per rellançar l’economia presentada per la Comissió Europea, que preveu un fons de recuperació de 750.000 milions d’euros, dels quals 500.000 milions són subvencions i 250.000 préstecs. El pla de l’executiu europeu també posa sobre la taula un pressupost per als pròxims set anys d’1,1 bilions d’euros.

La principal disputa entre els estats continua sent que alguns defensen que els diners s’han de fer arribar en forma de préstec i que han d’anar lligats a reformes estructurals. Els Països Baixos són l’estat més enrocat en aquesta posició, mentre que d’altres, com Dinamarca, comencen a suavitzar la seva postura.

Segueix-nos

680
1,486