Setmanari digtal d'economia

Dimarts 27 setembre 2022

Més d’un 70% de les empreses automobilístiques pateix els efectes de la crisi de microxips

El conflicte a Ucraïna ha afectat un 61,8% de les companyies del sector, segons l'informe 'Auto Mobility Trends'

|

Un 70,8% de les empreses del sector automòbil pateix els efectes de la crisi de microxips. És una de les principals conclusions de l’informe ‘Auto Mobility Trends 2022’, que detalla que un 46,2% de les companyies nota un impacte “molt fort” en el seu negoci arran de la manca de components electrònics i un 24,6% qualifica l’afectació “d’important”. L’impacte més gros és en els fabricants de vehicles, seguits dels concessionaris. Pel que fa a la guerra a Ucraïna, l’informe indica que ha afectat un 61,8% de les companyies i ha agreujat “l’escassetat d’oferta” de vehicles. En la presentació de l’informe, Juan José Berbel, soci de Metyis, encarregada d’elaborar el baròmetre, ha remarcat que el futur del sector a curt termini “és d’incertesa”.

Davant d’aquest escenari de tensió a les cadenes de subminstrament, la meitat de les companyies declaren haver optat per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). Una de cada quatre empreses han optat per finalitzar contractes temporals, i també una de cada quatre han optat per reduir o paralitzar inversions. Només un 8% de les empreses declara haver acomiadat treballadors amb contracte indefinit.

Després de superar la pandèmia, un 36,2% de les companyies assegura que durant el 2021 va intensificar les seves inversions, mentre 4 de cada 10 les van mantenir. Només un 22% de companyies van reduir la seva aposta inversora. De cara a finals del 2022, les companyies declaren que les majors inversions les concentren en el vehicle elèctric, seguit de les noves plataformes de mobilitat i el vehicle connectat.

El document també ofereix dades sobre ocupació. Gairebé 3 de cada 4 empreses assegura que mantindrà o augmentarà la seva plantilla durant el 2022. Per contra, tan sols un 20,8% de les companyies enquestades indiquen que retallarà efectius. Així mateix, les empreses que més preveuen contractar són les de nova mobilitat. Pel que fa a la participació en els fons Next Generation, el baròmetre apunta que un 21% de les empreses del sector ha participat en projectes finançats a través dels fons europeus Next Generation.

En la presentació de l’informe, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha remarcat la importància de “posicionar-se” correctament malgrat totes les incerteses que envolten el sector i ha reivindicat la importància per l’automoció que tindrà el Pacte Nacional per la Indústria (PNI), firmat la setmana passada, i que té un pressupost de més de 3.000 milions d’euros.

Per la seva banda, el vicepresident de Compres de Seat SA i responsable del projecte Future: Fast Forward, Alfonso Sancha, ha remarcat que la “nova normalitat és la inestabilitat” pel sector de l’automoció a causa dels problemes per abastir-se de microxips. De fet, Seat acaba de pactar un ERTO amb la plantilla de tres mesos per adaptar-se i flexibilitzar la producció quan no hi hagi prou peces per fabricar.

El futur del sector: restriccions en la mobilitat i canvi de model
Al seu torn, les patronals del sector han fet un balanç del futur del sector i han coincidit en la necessitat de tirar endavant una “transformació i un canvi de visió”, impulsats pels canvis socials que estan obrint la porta a nou models de mobilitat com el conegut com a ‘sharing’ en detriment de l’ús de vehicle privat.

Més enllà del model del futur, una de les principals queixes de les patronals han estat les polítiques restrictives dels governs locals. El president de Fecavem, Jaume Roura, ha instat “als governants” a “deixar clar” si deixaran circular cotxes en futur. “Si la senyora Colau no ens deixa circular per Barcelona, com hem de protegir que Seat continuï fabricant cotxes?”, ha qüestionat.

Després que els membres de la patronal lamentessin la política restrictiva amb el cotxe privat de les ciutats com Barcelona, Collboni ha defensat la política municipal. “Aquí ningú prohibeix res, sinó que hi ha una política decidida per reduir les emissions a les grans ciutats i una política històrica de reduir el trànsit al centre i això no ho ha inventat un alcalde o alcaldessa”, ha dit. En aquest sentit, ha assegurat que el consistori barceloní està apostant per desenvolupar una xarxa de punts de recàrrega pública que ja arriba a 703 punts i que en el 2025 s’espera que sigui de 3.300 punts.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,515

Publireportatge