Dissabte 25 juny 2022

Les dones haurien de cobrar un 26% més per erradicar la bretxa salarial

La pandèmia impulsa el nombre de dones que cobren per sota de l'SMI amb un 42,32% de treballadores

|

Les dones haurien de cobrar un 26% més de mitjana per erradicar la bretxa salarial, segons dades del 2019 interpretades per CCOO de Catalunya. La diferència entre el que van cobrar les dones i els homes aquell any va ser del 20,64% segons els càlculs de l’INE, que exclou gran part dels treballadors temporals. La taxa s’ha reduït en dos punts des del 2018, una tendència a la baixa que es va notar més en les dones que cobraven menys per l’increment del Salari Mínim Interprofessional. Tot i això, les dades mostren una proporció creixent de dones amb sous molt baixos que s’accentua a partir del 2020, quan la pandèmia va disparar fins al 42,32% les treballadores amb sous inferiors a l’SMI, segons l’Agència Estatal de l’Administració Tributària.

A Catalunya, les dones van cobrar 5.977 euros menys que els homes el 2019, és a dir, una diferència del 20,64%. L’indicador ha baixat 3,7 punts en onze anys, ja que al 2008 se situava en el 24,4%, segons l’INE. En canvi, les xifres de l’Agència Tributària són més elevades, perquè també recullen part dels treballadors temporals que no s’inclouen en els de l’Institut d’Estadística. Segons aquests paràmetres, els ingressos de les dones han passat d’un 28,6% inferior el 2008 al 20,7% del 2020.

En tots dos casos, la diferència entre els ingressos per la feina d’homes i dones s’explica per la segregació horitzontal de les feines, que porten les dones a treballar en sectors amb pitjors salaris o a tenir més contractes a temps parcial i temporals. Aquest, però, no és l’únic factor. CCOO ha incidit en l’impacte que té la “desigual distribució de responsabilitat de cures” en la feina de les dones, que són qui es veuen obligades a agafar més excedències per cura familiar, per exemple.

La bretxa salarial de gènere acompanya les dones durant tota la seva vida laboral, i s’eixampla en les franges més altes d’edat, sobretot “a partir de l’arribada de la maternitat”, ha detallat la sociòloga i coordinadora de l’informe sobre bretxa salarial presentat, Irene Galí. Amb tot, la bretxa ha anat eixamplant-se més en la franja de les treballadores menors de 18 anys, passant d’un 19,4% al 34,8% en 10 anys, fruit d’una “creixent precarietat” en aquesta franja per homes i dones i moderant-se en les franges de més de 56 anys, on ha passat del 31,1% al 28,1% entre el 2010 i el 2020.

A l’Estat, la diferència entre els ingressos salarials mitjans d’homes i dones va ser de 5.200 euros l’any 2019, fet que indica que les dones haurien de cobrar un 24% més al cap de l’any per tenir el mateix sou, dos punts per sota de la dada catalana.

Galí ha destacat que la bretxa de gènere és “un dels indicadors” que plasma la discriminació de gènere a la feina, però no dona una fotografia prou detallada de l’evolució del mercat laboral, sobretot en els estrats més sous més baixos. “La disminució de la bretxa és compatible amb l’increment de les desigualtats entre els homes i les dones, emmascarades en la mitjana”, ha dit la sociòloga. En la mateixa línia, la responsable de l’àmbit d’Estudis, Cultura i Memòria del sindicat, Dolors Llobet, ha afirmat que “l’evolució de la bretxa salarial millora, però amb matisos”.

Per exemple, l’augment del Salari Mínim Interprofessional durant el 2019 es va plasmar amb una reducció de 4,22 punts en el 25% de les treballadores que menys ingressos laborals té. En aquest quartil la bretxa va passar del 29,92% del 2018 al 27,5% l’any següent, segons l’Institut Nacional d’Estadística.

Encara que aquesta dada sigui positiva, el sindicat alerta que les dades també mostren que existeix una proporció creixent de dones que perceben salaris per sota de l’SMI, mantinguda des de l’any 2008 i agreujada durant la pandèmia. Així, si aquest percentatge se situava en el 14,12% de les dones el 2008, va augmentar “dramàticament” el 2017 (25,7%), tendència que es repetiria el 2019 (36,87%) i el 2020 (42,32%). Aquest augment tan pronunciat s’explica per l’efecte de la covid, que va provocar un increment històric de treballadors en ERTO i va deixar sense feina milers de persones.

Segons Llobet, la reforma laboral, aprovada a principis de febrer, “ajudarà a disminuir la bretxa salarial” gràcies a la limitació de la temporalitat, de l’ús del contracte d’obra i de servei o a la prioritat aplicativa del conveni de sector en matèries de salaris, ha dit la responsable de l’àmbit d’Estudis, Cultura i Memòria del sindicat, que també ha demanat mesures que “vagin directament a pal·liar el rol de cuidadora que estan ocupant les dones i impedeix la promoció i el desenvolupament a la feina”.

A més, el sindicat també espera que l’increment de l’SMI fins als 1.000 euros pactat recentment tingui un impacte positiu en la bretxa de gènere, de la mateixa manera que la fi de la moratòria dels plans d’igualtat en empreses de més de 50 treballadors al març.

D’altra banda, CCOO ha reclamat reforçar la inspecció de treball per garantir que es compleix tant la reforma laboral, com els plans d’igualtat i les mesures de corresponsabilitat en les cures. Una altra mesura que aniria en la direcció de reduir les desigualtats a la feina és l’equiparació dels drets per a les treballadores de la llar que deriva de la ratificació del Conveni 189 de l’OIT, així com incrementar les pensions i prestacions socials mínimes.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,525