Dissabte, 16 Febrer 2019

L’economia: La ciència que confon estocs i fluxos. L’exemple de Turquia

Al tenir Turquia aproximadament la meitat dels seus préstecs en moneda estrangera, significa que, quan cau la lira, el cost de tornar el deute per a Turquia és major

|

 

En el darrer article sobre la lira turca vam parlar de la depreciació d’una moneda, i com aquesta pot provocar esdeveniments econòmico-polítics imprevisibles:Creació d’una nova moneda? Pujada de preus i descontent social? Limitar importacions?

Si combinem aquestes circumstàncies econòmiques amb l’arribada de persones provinents de Síria (ara menys, sí), la persecució i confrontació amb els kurds, i la restricció de llibertats polítiques, apareix un escenari de conseqüències imprevisibles per a Turquia. De quina manera?

El passat 14 d’octubre Dogan Tilic, per exemple, es feia ressò dels problemes del sistema sanitari turc per tal de fer front tan a la compra de medicaments provinents de fora com a les intervencions hospitalàries, degut a la depreciació de la lira.

Els bancs espanyols a Turquia i el paper de Catar

Al tenir Turquia aproximadament la meitat dels seus préstecs en moneda estrangera (el país és un dels principals prestataris a nivell global), significa que, quan cau la lira, el cost de tornar el deute per a Turquia és major, i per tant, el risc d’impagament (default) augmenta.

Els analistes coincideixen en que els problemes financers als que fa front el país és un dels motius pels que el president Erdoğan avancés les eleccions al mes de Juny. Un cop més, economia i política relacionades. Però per a molts el problema no és només a Turquia, sinó en la globalització de les finances: al augmentar el deute turc, els tenedors d’aquest deute (bancs en la seva majoria) poden tenir problemes si Turquia no el paga. Com escrivia Anna Solé a Més Economia, els prestataris més exposats són els bancs espanyols i francesos. De fet el BBVA és el banc estranger amb un major deute turc. Com observem en la Gràfica A, que indica en mans de quins països està el deute públic turc, ens hauríem de preguntar:

Perquè Espanya és el major comprador de deute turc? Quines conseqüències, no només econòmiques, té això? La política exterior hi té a veure? Quin paper hi juga la Unió Europea?

Històricament els bancs espanyols sempre han estat els majors compradors de deute turc. Segurament la temàtica donaria per llibres sencers. Centrant-nos en l’ estrictament econòmic, podem dir que el que passa a Turquia no es queda a Turquia: Els impagaments poden repercutir en l’economia espanyola, francesa i europea. Els experts apunten que segurament l’ FMI (Fons Monetari Internacional) haurà d’assistir les finances turques amb un paquet d’ajuda amb condicionants, semblant al que va rebre fa anys Grècia. Tot i això, degut a que la majoria de prestataris a Turquia són empreses privades (bancs comercials) i no públiques, seria més difícil justificar un rescat financer per part de l’ FMI. De tota manera, Erdoğan s’ha assegurat un total de 15.000 milions de dòlars en inversió estrangera provinents de Catar , que sembla que pararia el primer cop si s’intensifiqués la baixada de la lira. Recordem que els darrers mesos aquesta baixada s’ha estancat.

La relació del tipus de canvi amb els preus

Com pot ser que una persona a qui haurien d’operar a Istanbul li prorroguin l’operació a causa d’un moviment financer? No ens n’adonem i l’economia condiciona milions de vides creant o desfent la riquesa de la gent. Estudiar-la i entendre-la és un deure. Veure com es creen llocs de feina, desigualtats, fluxos financers, i polítiques supranacionals o municipals és bàsic. Com diu Jon Sindreu: “Avís de pedanteria en les properes línies.”

En l’anterior article vèiem la relació que s’estableix entre la moneda turca (la lira; línia negra) i la pujada dels preus a Turquia (línia blava):

 

Com veiem, presenten signe oposat: mentre una baixa, l’altre puja. Com vam dir en l’anterior article , aquest efecte de signe oposat se l’anomena “pass-trough del tipus de canvi”, és a dir, l’ impacte que té en els preus una baixada del tipus de canvi (Nota 1). Si aprofundim en aquest terme, veiem en la Gràfica C aquesta relació inversa entre el tipus de canvi i els preus (inflació en aquest cas), veiem una recta amb pendent negatiu. Presenta pendent negatiu perquè com hem dit abans en la Gràfica anterior, la línia blava es mou en el sentit oposat que la línia negra. És a dir, quan una creix, l’altre decreix i a l’inrevés. Per tant, ambdues variables presenten correlació negativa

 

Correlació no significa causalitat, cert, però en aquest cas sí hi ha diversos motius que fan suposar que a causa de la depreciació de la lira, la inflació augmenta:

  1. Turquia té una forta dependència de les seves importacions, sobretot de matèries primeres. Per tant, és més sensible a les variacions de la seva moneda.
  2. Com vam anomenar en l’anterior article, Erdogan ha aprovat un seguit de mesures destinades a sancionar els productes nord-americans apujant el seu preu, que acaben afectant també al preu de les importacions.
  3. Goldfajn et al. [https://bit.ly/2E2S0dW] argumenten que la correlació negativa és major en economies “emergents” (sic) com la turca.
  4. La majoria d’estudis creuen que l’efecte “pass-trough” del tipus de canvi és només a curt termini.
  5. Els bancs centrals solen basar la seva política monetària en l’ inflació. Si el tipus de canvi té incidència en aquesta és bàsic conèixer la relació. Forbes, K. Et al argumenten que ara per ara hi ha força desconeixement en preveure amb exactitud aquesta relació davant xocs.

 

Publicitat

Seguiu-nos a: