Divendres 23 abril 2021

L’Airef estima un augment de l’endeutament a Catalunya fins al 35,3% del PIB el 2021

L'entitat preveu un dèficit de les comunitats del 0,8% del PIB el 2021 i alerta del risc d'un increment a partir de 2022

|

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima un augment de la ràtio de deute a Catalunya fins al 35,3% del PIB el 2021, superior al 33,4% de 2019. El dèficit a la comunitat se situarà en el 0,5% el 2020 i 2021, segons l’informe sobre les ‘Línies fonamentals dels Pressupostos 2021 de les Comunitats Autònomes’. A l’Estat, el dèficit passarà del 0,6% previst per aquest any al 0,8% el 2021. L’Airef també ha alertat de possibles desajustaments en el saldo pressupostari de les regions a partir de 2022 per l’impacte de les liquidacions negatives del sistema de finançament autonòmic, el menor import de fons vinculats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i l’absència de transferències extraordinàries de l’Estat.

Aquesta situació podria agreujar-se amb la consolidació d’una part de la despesa incorreguda en 2020 i 2021. En qualsevol cas, l’estimació de dèficit de l’Airef per a 2021 és més positiva que la prevista en el Pla Pressupostari, que situa la taxa de referència del dèficit autonòmic en l’1,1%. La diferència s’explica per les suposicions sobre el grau de consolidació de la despesa associada a la crisi sanitària, ja que l’Airef preveu que part d’aquesta despesa no es repliqui el 2021.

Previsiblement, Andalusia serà la comunitat amb un menor dèficit aquest any, del 0,1%, seguida de Galícia, Madrid o Astúries, totes amb un 0,2%. En l’extrem oposat se situen Navarra i el País Basc, amb dèficits previstos del 2,4% i 2% per al 2020, respectivament. El 2021, Madrid serà la comunitat amb un dèficit més baix, del 0,2%, lluny de la Comunitat Valenciana, que es dispararà fins al 2,3%. Catalunya es mantindrà estable en aquest període, amb un dèficit del 0,5%.

L’Airef estima que els ingressos de les comunitats es mantinguin estables el 2021 respecte al 2020 i les despeses creixin un 2%, sense incloure els recursos vinculats al pla de recuperació. Aquests fons elevaran el creixement dels llocs de feina fins a l’11% i els ingressos fins al 10%, incrementant el seu pes en el PIB fins a un 18% i un 17,2%, respectivament.

Pel que fa al deute a l’Estat, l’Airef preveu que se situï al voltant del 26% del PIB el 2021, 1,4 punts percentuals de PIB inferior a la ràtio esperada el 2020, però 1,6 punts superior al registrat el 2019. L’augment serà desigual entre les comunitats. La Comunitat Valenciana (46,9%), les Illes Balears (30,2%) i Múrcia (32,2%) seran els territoris on més creixerà el deute el 2021 respecte a 2019. L’any que ve, cap comunitat complirà amb el límit de referència del 13%, tot i que Canàries (14,5%), Madrid (15,1%) i el País Basc (15,5%) seran les que més s’hi aproparan. Catalunya tancarà 2021 amb un endeutament del 35,3%.

El 2022 i el 2023, l’excés de dèficit previst el 2021 en algunes comunitats autònomes i la liquidació de les entregues a compte de 2020 suposaran noves necessitats d’endeutament. De fet, les comunitats hauran de tornar al govern espanyol uns 5.000 milions d’euros el 2023. En aquest context, l’Airef estima que haurà de passar prop d’una dècada per tornar al nivell de deute del 23,7% del PIB registrat a finals de l’any passat.

La institució recomana a les comunitats incorporar informació sobre les mesures concretes que sustenten les previsions de despesa, identificant la seva possible font de finançament i naturalesa, i valorant el seu impacte econòmic addicional en 2021 sobre el nivell previst a tancament de 2020. Així mateix, suggereix a les comunitats que adaptin les actuacions al desenvolupament de la pandèmia, evitant increments estructurals de despesa que no vagin acompanyats del corresponent finançament estructural.

L’Ajuntament de Barcelona tancarà 2020 i 2021 amb dèficit
L’Airef també ha presentat l’informe complementari d’avaluació individual de les ‘Línies Fonamentals dels Pressupostos per 2021 de les Corporacions Locals’, amb els resultats de les 24 grans corporacions. Aquestes tancaran l’any que ve amb un dèficit d’una dècima de PIB, després de situar-se al voltant de l’equilibri el 2020.

L’Ajuntament de Barcelona, així com el de Palma, Bilbao o l’Hospitalet de Llobregat, entre altres, tancaran l’any amb dèficit. La situació es mantindrà en el 2021 per a l’Ajuntament de Barcelona i Bilbao, el consistori de Vigo també tancarà amb dèficit, i la resta de corporacions veuran reduït el seu superàvit.

Més enllà dels efectes de la pandèmia, la forta expansió de la despesa el 2019 ha estat determinant en aquest resultat. El 2020, l’efecte de la crisi del coronavirus en les grans corporacions suposarà que la despesa computable elevi gairebé un 5% la realitzada el 2019, quan aquesta va créixer més d’un 4%.

En aquest context, l’Airef recomana incorporar informació sobre mesures concretes que sustenten les previsions de despeses finançades amb romanents acumulats. Així mateix, proposa iniciar treballs per a l’elaboració de plans a mitjà termini que orientin les polítiques anuals a la salvaguarda de la sostenibilitat en consonància amb l’estratègia fiscal a mitjà termini del conjunt de les administracions públiques.

Segueix-nos

680
1,474