Dijous 3 desembre 2020

La recollida selectiva a l’Àrea Metropolitana arriba al seu màxim històric i se situa en el 38%

La quantitat de residus recollits que hauran estat separats correctament supera les 550.000 tones, un 1% més que l'any anterior

|

La recollida selectiva de residus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha assolit el seu màxim històric durant el 2019 i s’ha situat en el 38%. La quantitat de residus recollits que hauran estat separats correctament supera les 550.000 tones, un 1% més que l’any anterior. Així mateix, el volum de fracció resta tractat passa de gairebé 1.000.000 de tones l’any 2018 a 960.000 el 2019, el que suposa una caiguda del 4%. De la mateixa forma, la quantitat total de residus produïts ha baixat un 2,2% situant-se en l’1,5 milions de tones.

L’AMB atribueix els bons resultats a la implantació de nous sistemes de recollida que individualitzen aquesta tasca, com els contenidors intel·ligents, el porta a porta o els circuits dissenyats pels comerços.

Segons Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, les dades evidencien que “el canvi de model impulsat per l’AMB, basat en una individualització més gran de la recollida, funciona”. Tot i això, indica que cal seguir treballant per incrementar els nivells de recuperació. “El ritme de l’increment de la recollida de totes les fraccions és insuficient per complir objectius europeus, i cal un canvi generalitzat de model”, considera.

Apunta que la implantació dels nous contenidors amb xip al Papiol i a Sant Just Desvern, “són bons exemples de l’esforç que l’AMB està fent per estendre el nou model a tota la metròpolis”.

- Advertisement -

Durant el 2019, tres municipis més es van sumar als sis que compleixen amb els objectius marcats per la Unió Europea perquè el percentatge de residus reciclats superi el 50%. Aquests són Corbera de Llobregat (51%), Molins de Rei (51%) i Pallejà (57%). Malgrat aquesta millora, un 75% dels municipis encara estan molt per sota d’aquest objectiu. Això representa un 96% de la població metropolitana.

L’AMB calcula que si tots els municipis complissin objectius europeus, es podría reduir en 15 MEUR el cost actual de 140 MEUR anuals. Per contra, indica que si no es despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 45 MEUR d’ara fins l’any 2025.

- Advertisement -

Nous models de recollida

L’AMB articula les seves polítiques de residus entorn del Programa metropolità de prevenció de residus i gestió de recursos i residus municipals 2017-2025 (PREMET25). Una peça clau d’aquesta estratègia és l’acord metropolità pel residu zero, signat pels 36 ajuntaments metropolitans, que estableix que l’any 2025 tots ells hauran de desplegar nous sistemes de recollida porta a porta o mitjançant contenidors intel·ligents per a les fraccions de resta i orgànica, i disposar d’una taxa per articular un pagament per ús.

Al llarg de 2020 es redactaran plans d’actuació per a tots els municipis que ho necessitin. A partir d’una feina d’anàlisi de les característiques socials i urbanístiques, es faran recomanacions a cadascun dels ajuntaments sobre quin model de recollida és el més adient per al seu territori.

Alguns municipis, com Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat, ja estan preparant la implantació de taxes específiques de recollida. Durant el 2020 es realitzarà un estudi per harmonitzar les taxes de recollida de residus entre els diferents municipis, i permetre la inclusió de reduccions de tarifa quan els sistemes individualitzats així ho permetin. Altres ajuntaments metropolitans estan fent passos per poder implementar sistemes de recollida porta a porta.

El Papiol, pioner en la implantació de contenidors intel·ligents

El primer municipi del territori metropolità en implantar un sistema de recollida basat en contenidors intel·ligents ha estat El Papiol. Aquests elements són capaços d’identificar el comportament reciclador individual de la ciutadania. La primera prova pilot es va iniciar el 8 de gener als barris del Trull i del Puigmadrona del municipi.

En aquestes dues zones, els contenidors de fracció orgànica i inorgànica, que reben els envasos i la resta, s’han substituït per contenidors que necessiten ser oberts amb una targeta. A cada habitatge se li han assignat dues targetes i les primeres dades revelen un percentatge d’ús molt elevat. La previsión és que aquest tipus de contenidors s’implantin progressivament a tot el municipi, així com a d’altres poblacions, com Sant Just Desvern.

- Advertisement -

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Barcelona vol superar el 80% de desplaçaments sostenibles i reduir un 25% els trajectes en moto i cotxe el 2024

La proposta de Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Barcelona preveu que el 2024 més del 80% dels desplaçaments es facin de forma sostenible,...

Adif licita la segona fase dels accessos ferroviaris a la T1 de l’aeroport del Prat

El consell d'administració d'Adif ha autoritzat la licitació per un import de 81 milions d'euros, IVA inclòs, les obres de la segona fase de...

Aprovació del PUOSC 2020-2024

Amb el PUOSC 2020-2024, impulsat des del Departament de la Presidència, a través de la Secretaria d'Administracions Locals i de Relacions amb l'Aran, els...

L’atur es manté estable al novembre a Catalunya, amb 484.748 desocupats (+0,04%), i l’afiliació creix en 3.353 persones

L'atur registrat del mes de novembre es va mantenir estable respecte el mes anterior, amb 484.748 persones, xifra que representa un increment del 0,04%...

Els viatgers de les estacions de l’L8 de FGC podran validar el bitllet per ‘contactless’ o identificació biomètrica

FGC implantarà coincidint amb l'entrada en funcionament de les estacions d'Urgell, Francesc Macià i Gràcia de la futura L8 una prova pilot perquè els...

Espanya és el tercer estat de la UE on més han augmentat els gasos d’efecte hivernacle en els últims 30 anys

Espanya és el tercer estat de la Unió Europea on més han augmentat els gasos d'efecte hivernacle en els últims 30 anys, un 13%...

Segueix-nos

672
1,353