Dissabte 25 juny 2022

La inflació enfonsa el poder adquisitiu de les llars i els sindicats exigeixen “responsabilitat” a les grans empreses

La CEOE continua defensant la contenció dels salaris per evitar que s'entri "en una espiral inflacionista"

|

El poder adquisitiu de les llars catalanes no aconsegueix alçar el vol. Ja tocades per la crisi de la covid-19, ara les dades d’inflació rècord –els preus al país van créixer un 9,5% al març- han deixat el poder de compra de les famílies molt per sota de les xifres del 2019. Els sindicats insisteixen que cal un “pacte de rendes” i exigeixen a les grans empreses “un exercici de responsabilitat”, després que aquest 2021 s’hagin tornat a repartir grans dividends. Per la seva banda, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) continua defensant la contenció salarial perquè no s’entri “en una espiral inflacionista”, mentre que les pimes reclamen de forma urgent una intervenció en els preus energètics per evitar tancaments.

La postura dels sindicats és clara, i passa per defensar la capacitat de compra dels treballadors. Si bé reconeixen que un increment dels salaris proper al 10% -coincidint amb les últimes dades de l’IPC- distorsionaria l’economia, demanen que l’augment dels sous permeti fer front a la pujada de l’IPC subjacent, que és l’indicador que no té en compte l’evolució dels preus energètics i dels aliments no elaborats. Aquesta taxa, molt menys volàtil que l’IPC, es va situar en el 3,4% al març, molt per sobre l’objectiu del 2% que busca el Banc Central Europeu (BCE).

A banda d’incrementar els salaris en línia amb “la inflació real”, els sindicats estan disposats a acceptar que el poder adquisitiu perdut des de l’esclat de la pandèmia es redistribueixi al llarg dels pròxims tres anys, evitant així uns increments sobtats que serien difícils d’afrontar per diverses empreses. “Creiem que és un exercici de responsabilitat, però que de moment no troba una resposta positiva per part dels empresaris”, lamenta el secretari de treball i economia de Comissions Obreres (CCOO) a Catalunya, Ricard Bellera, en declaracions a l’ACN.

Les mesures per assegurar el poder adquisitiu, però, no només hurien d’incidir en els sous dels treballadors, segons els sindicats. “Sovint passa que, quan les empreses tenen pèrdues, aquestes les assumim els ciutadans; quan tenen beneficis, en canvi, aquests no arriben a la ciutadania”, comenta la secretària de política sindical de la Unió General de Treballadors (UGT) a Catalunya, Núria Gilgado.

Per aquesta representant sindical, és necessari buscar “un punt d’equilibri” per no perjudicar únicament els treballadors, “que són els que més estan pagant aquesta crisi”. “Al final una empresa pot repercutir l’encariment dels béns en el preu del producte, però els ciutadans no disposen d’aquesta eina”, remarca. En aquest sentit, considera “essencial” que cada conveni inclogui una clàusula de revisió salarial que doti de més flexibilitat els salaris en episodis d’inestabilitat com l’actual. Segons les dades de la UGT, aquesta clàusula es troba tan sols en el 16% dels convenis col·lectius de l’Estat. Com a darrera mesura, els sindicats també exigeixen una limitació en els beneficis de les grans empreses i en el repartiment de dividends en plena escalada de preus. “Recordem que les elèctriques van registrar beneficis astronòmics durant l’any 2021”, apunta Bellera.

Les pimes demanen “moderació” i mesures complementàries
Les petites i mitjanes empreses són conscients dels efectes que té l’encariment dels productes en el poder de compra de les llars, tot i que demanen “moderació”. “Si apliquem increments salarials molt alts, correm el risc d’equivocar-nos; indexar el creixement dels salaris a l’IPC faria inviable que moltes empreses puguin fer front a aquest augment”, assenyala el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. En la mateixa línia, la patronal de les pimes aposta per arribar “a un equilibri” i lloa el paper dels sindicats, tot destacant la seva comprensió davant un escenari complicat per a moltes parts.

De fet, Pimec també proposa una pujada de salaris “més a prop de l’IPC subjacent”, tot i que afegeix alguns matisos. Segons Ginesta, l’increment dels sous hauria d’anar indexat a altres indicadors que tinguessin en compte factors com la viabilitat, la productivitat i la sostenibilitat de l’empresa. “El més important és garantir cada un dels llocs de treball, perquè d’aquesta crisi n’hem de sortir amb el màxim nombre d’empreses”, indica.

Finalment, la patronal demana a les diferents administracions públiques que prenguin decisions en matèria energètica per reduir els sobrecostos que pateixen les pimes a l’hora de fer front a les factures de la llum o a la despesa en carburants. Aquestes passarien per modificar el sistema de preus, treure el gas del ‘pool’ elèctric o captar els beneficis extraordinaris dels grans productors energètics. “Si ataquem de forma ràpida el preu de l’energia i la part de l’IPC que està regulada, tindrem un equilibri més raonable”, assegura Ginesta.

La CEOE rebutja l’increment salarial
Després de conèixer les dades de l’IPC, la CEOE va emetre un comunicat on indicava que era “especialment rellevant” evitar “un escenari en què l’increment de preus i salaris es retroalimentin”. “Sinó, es produirien efectes de segona ronda que ens portarien a una espiral inflacionista”, va advertir la patronal de la gran empresa.

De moment, la CEOE i els sindicats continuen sense arribar a una entesa en l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que és el marc de referència dels convenis col·lectius. Des dels sindicats, però, consideren que la patronal haurà d’acabar cedint en algun punt. “Una part de la CEOE té bastant clar que castigar el poder adquisitiu dels treballadors és una mala solució; en una situació d’incertesa i amb riscos evidents en les exportacions, la demanda interna dona estabilitat”, apunta Bellera. “Penso que molts empresaris ho tenen clar, però altres estan ancorats en plantejaments d’altres èpoques i no entenen els riscos”, conclou.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,525