Setmanari digtal d'economia

Dilluns 28 novembre 2022

La Comissió Europea obre la porta a congelar els fons de recuperació als estats que no corregeixin el dèficit públic

L'executiu llença una proposta per reforçar la sostenibilitat del deute i impulsar reformes estructurals

|

La Comissió Europea ha obert la porta a congelar el Fons de Recuperació i Resiliència a aquells estats que no emprenguin accions per corregir el seu dèficit públic. Així ho han anunciat aquest dimecres el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, i el vicepresident econòmic de l’executiu comunitari, Valdis Dombrovskis, en una roda de premsa a Brussel·les. La mesura forma part d’un conjunt d’orientacions que ha presentat Brussel·les per fixar una sèrie de recomanacions en matèria de política fiscal, amb l’objectiu de reforçar la sostenibilitat del deute públic –a l’alça des de l’esclat de la pandèmia i després la guerra d’Ucraïna- i assegurar un creixement econòmic sostenible a partir d’inversions i reformes estructurals.

Les orientacions donades a conèixer aquest dimecres pretenen dibuixar un marc de treball més simple, transparent i efectiu, on els estats disposaran de més poder de decisió per dissenyar polítiques fiscals. “Aquesta reforma hauria d’ajudar a construir l’economia verda, digital i resilient que volem pel futur, alhora que assegurem la sostenibilitat de les finances públiques”, apunta la Comissió en un comunicat. A banda de la congelació dels fons de recuperació, la Comissió també proposa reduir les sancions als països perquè aquestes siguin “més efectives” i suggereix enfortir “les sancions de reputació”.

La proposta de l’executiu fixa una referència de quatre anys per avaluar els avenços en matèria fiscal de cada estat membre. L’objectiu és que, durant aquest període, els estats presentin dades perquè el dèficit públic adopti un camí “creïble” cap a la reducció. El que planteja la Comissió a llarg termini és que el dèficit públic se situï per sota la referència del 3% del PIB. En el cas espanyol, l’any 2021 es va tancar l’exercici amb un dèficit públic del 6,76% del PIB, més de tres punts per sota el que es va registrar el 2020 (10,08%).

Malgrat el termini de quatre anys recomanat per la Comissió, l’executiu també obre la porta a períodes d’ajustament més llargs –fins a set anys- en cas que els estats presentin inversions i reformes que assegurin una reducció del dèficit i el deute més enllà del període de referència. En paral·lel, també es donaran tocs d’atenció i s’aplicaran sancions a aquells estats que presentin un deute públic superior al 60% del seu PIB i que, alhora, es desviïn del camí acordat per corregir la seva situació fiscal.

En aquest sentit, serà la mateixa Comissió la que s’encarregarà de fer el seguiment de la implementació dels plans –es farà de forma anual-, sent després el Consell de la UE l’organisme que emetrà avaluacions positives o negatives. Segons l’executiu, l’avaluació se centrarà principalment en la capacitat de cada estat de fer front a pagaments i a la detecció de reformes inacabades.

Tres grans principis
Segons ha expressat Gentiloni, la proposta presentada aquest dimecres es resumeix en tres grans principis. “En primer lloc, volem donar suport al creixement i preservar la sostenibilitat del deute”, ha subratllat. El segon gran objectiu passa per “reforçar l’apropiació nacional de les decisions econòmiques”, mentre que el tercer se centra en “simplificar les normes” de control.

Per altra banda, Dombrovskis opina que les recomanacions representen “un punt de partida” per una governança econòmica “més simple i més efectiva”. “Les orientacions d’avui ens permetran treballar junts per reduir el deute, reforçar les nostres economies i construir les bases d’un futur pròsper i estable”, ha conclòs.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,500

Publireportatge