Dimecres 1 desembre 2021

Giró critica la “manca de sensibilitat” i la “voluntat recentralitzadora” de l’Estat en la gestió dels fons europeus

El conseller sosté que Europa sortirà més "reforçada" per la "determinació i rapidesa" durant la pandèmia

|

El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha carregat aquest dijous contra la “manca de sensibilitat” i la “voluntat recentralitzadora” del govern espanyol en la gestió dels fons europeus. Giró ha elogiat “l’excel·lència” en la resposta de les autoritats comunitàries a la crisi econòmica derivada de la pandèmia i de l’impuls dels fons Next Generation, que “no són un instrument ja de superació de la crisi sinó de transformació estructural”. “El propi nom és també una declaració d’intencions”, ha afegit el conseller, que creu Europa sortirà “reforçada” després de la resposta donada a la crisi econòmica i la seva “determinació i rapidesa a l’hora de fer un gir de 180 grau en política fiscal i comunitària”.

Amb motiu de la presentació de la Nota d’Economia 106, que recull en diversos articles d’experts independents que mesuren l’impacte econòmic de la pandèmia en el teixit productiu i social de Catalunya, Giró ha tornat a criticar que l’Estat decideixi sobre la gestió dels fons europeus. “És una llàstima que l’Estat avantposi la seva vocació recentralitzadora als interessos dels catalans”, ha criticat el conseller, que ha reclamat ser tractats com a “persones adultes”.

Giró ha elogiat la iniciativa dels fons europeus i ha comentat que malgrat s’acusi les autoritats comunitàries de ser massa burocràtiques, ara han demostrat “molta cintura i capacitat de reacció”. Segons el titular d’Economia i Hisenda, un bon exemple són els fons europeus Next Generation, que “reforçaran a cohesió europea i nou sentiment de pertinença”.

El conseller ha citat, però, altres aprenentatges que al seu parer ha deixat la crisi econòmica del coronavirus i que han de servir per “repensar d’ara en endavant les polítiques públiques”. Un d’ells ha de ser el paper creixent que ha de tenir la ciència i la recerca per resoldre altres desafiaments globals de cara al futur. “Podem tenir certesa que la interdependència entre societat, economia i creixement anirà a més”, ha comentat el conseller.

Per Giró, la societat catalana és “especialment sensible” a la importància de la recerca i ha destacat que en els darrers anys el què ha dedicat Catalunya en R+D és entre un 15% i un 20% superior a la mitjana espanyola. Tot i així, però, amb un 1,44% del PIB encara s’està lluny del 2,2% de la mitjana europea o del prop de 3% que hi destinen països com Suècia, Àustria, Bèlgica o Dinamarca.

D’altra banda, Giró també ha afirmat sentir-se “orgullós” de la gestió del Govern anterior i l’actual posant per davant les restriccions a l’obertura econòmica per contenir els contagis. “La decisió més fàcil és no sacrificar l’economia”, ha assenyalat Giró, que admès que aquesta política incideix sobre milions de persones i una “política laxa afecta menys persones però les afecta amb la mort”. “Mai sabrem si la prudència política a l’hora d’establir restriccions ens haurà salvat la vida. La prudència, la contenció i la responsabilitat eren l’opció més difícil i impopular”, ha justificat.

El conseller també ha ressaltat la necessitat que davant crisis globals com la del covid també s’opti per “solucions globals” i no es tornin a posar “interessos particulars per davant interessos comuns”, en referència a les desigualtats en les taxes de vacunació arreu del planeta.

Per últim, el conseller ha lamentat que la pandèmia ha fet més evident el patiment dels col·lectius més vulnerables. “Com a Govern hem de posar mitjans per corregir les desigualtats estructurals i evitar que els col·lectius vulnerables siguin els més perjudicats en qualsevol circumstància”, ha sentenciat.

Experts independents analitzen l’impacte social i econòmic de la pandèmia
Diversos experts independents han recollit en la Nota d’Economia 106, que elabora el Departament d’Economia i Hisenda, l’impacte de la pandèmia a nivell econòmic i social. En aquest sentit, un dels estudis confirma que la crisi de la covid va requerir que la Generalitat hagués de destinar 3.638,2 milions d’euros en necessitats addicionals i que deixés d’ingressar 1.612 milions d’euros per la caiguda de l’activitat econòmica. Es tracta de quantitats equivalents a l’1,7% i el 0,8% del PIB, respectivament.

El document destaca que si bé la Generalitat va comptar amb fons extraordinaris i es van relaxar les regles fiscals a mig i llarg termini serà necessari un finançament estructural perquè una part de la despesa COVID també esdevindrà estructural.
Un altre dels estudis recull que Catalunya compta amb “una gran iniciativa empresarial” però “amb un teixit industrial poc cohesionat, amb una gran fragmentació, desconnectat dels centres generadors de coneixements, amb un sistema d’innovació força febre i amb empreses que presenten uns nivells de competitivitat molt desiguals”.

La Nota també inclou una altra recerca que ressalta la resposta de les autoritats fiscals i monetàries a nivell de despesa, tributs, finances i altres actuacions per afavorir la liquiditat; i com a Catalunya és el territori de l’Estat on es van donar més transferències i subvencions a empreses i famílies, tant en termes absoluts com per càpita. Així mateix, es destaca la resposta “molt diferent” de la UE respecte a la crisi financera del 2008.

Altres fets observats en els estudis és que l’excés de mortalitat a Catalunya es va situar en el 26% per la covid i els naixements es van reduir un 17% entre novembre del 2020 i gener del 2021; i que la caiguda del PIB (-11,5%) no va anar en paral·lel amb la de l’ocupació (-3%) gràcies als ERTO, dels quals el 90% es van concentrar en les dues primeres setmanes d’estat d’alarma i amb un impacte molt desigual entre col·lectius.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,495