Dijous 23 setembre 2021

Els economistes demanen modificar l’impost de patrimoni, societats i successions i suprimir el greuge” entre autonomies

El Col·legi d'Economistes constata una recuperació de l'activitat i "escepticisme" en la gestió dels fons europeus

|

El economistes catalans reclamen modificar els impostos de patrimoni, societats i successions, segons recull l’Enquesta de Situació Econòmica de Primavera 2021 del Col·legi d’Economistes. Un 82,8% defensa reformular l’impost de successions, un 76,7% proposa canviar l’impost de patrimoni i un 69,7% es mostra partidari de modificar l’impost de societats. “És realment necessari i urgent treballar per una reforma tributària que tingui en compte les circumstàncies actuals”, ha assegurat el vicedegà del Col·legi d’Economistes, Xavier Subirats. L’enquesta també evidencia una recuperació de l’activitat després de l’esclat de la pandèmia i un “escepticisme” en la gestió, execució i control dels fons europeus per part de les administracions.

L’Enquesta de Situació Econòmica de Primavera incorpora propostes per a la reforma tributària. El 82,8% dels economistes reclamen modificar l’impost de successions. Entre aquests, el 71,9% proposa bonificar els descendents, el 52,3% estaria d’acord amb la supressió per al cònjuge i un 23,4% en l’establiment d’un tipus mínim. Així mateix, més de tres quartes parts dels economistes són partidaris de canviar l’impost de patrimoni. Un 55,6% proposa suprimir-lo i un 42,8% defensa implementar-lo a escala estatal, sense diferència entre autonomies.

Per altra banda, un 69,7% dels economistes defensa canviar l’impost de societats. Un 68,3% compartiria que les societats no residents amb negocis en territori espanyol tributessin per un impost de societats mínim i un 62% defensa la conveniència de l’establiment d’un tipus mitjà mínim. En qualsevol cas, el 70,2% dels enquestats defensen l’eliminació de les diferències de tributació en els diferents territoris de l’Estat perquè suposa un “greuge” entre les autonomies. El president de la Comissió de Fiscalistes del Col·legi d’Economistes, Nacho Cornet, ha assegurat que Catalunya “surt perdent” amb aquest model i s’ha referit als canvis de residència dins l’Estat per motius fiscals.

En paral•lel, el Col·legi d’Economistes ha constatat una “tendència de millora clara” de l’economia després de l’impacte de la pandèmia. Aquesta conclusió l’extreu de l’evolució de l’Índex de Confiança, elaborat a través de la percepció dels economistes davant la situació econòmica tenint en compte els factors que hi incideixen. A Catalunya, aquest indicador ha passat del 3,58 registrat en els primers tres mesos de l’any al 4,20 en el segon trimestre. Els economistes preveuen mantenir aquesta “dinàmica de recuperació” al llarg de tot l’any, i tancar 2021 amb un 4,79.

L’acord d’investidura del president de Generalitat, anunciat en el període de recollida de dades per a l’Enquesta de Situació Econòmica, ha provocat una millora “significativa” de les expectatives referents a la situació de l’economia. Els economistes que van contestar abans de fer-se públic l’acord situaven la previsió a finals de 2021 en 4,69, mentre que els que van respondre després de l’anunci el situaven en 4,89.

Entre els principals problemes de l’economia catalana, els economistes destaquen l’impacte de la pandèmia, tot i que aquest registra una certa tendència decreixent. La situació política es manté en segona posició i amb una dinàmica creixent. En aquest punt també s’ha detectat una forta influència de l’anunci de l’acord d’investidura. Abans de conèixer la notícia, el 61,1% dels enquestats destacaven la preocupació per la situació política entre els tres principals problemes. Després de l’anunci, el percentatge va baixar al 46,1%.

Un altre dels punts de l’Enquesta de Situació Econòmica de Primavera són les prioritats a l’hora de destinar els fons europeus. Els economistes situen en primera posició la inversió en ciència i innovació, l’impuls de la nova política industrial i l’economia circular i les energies renovables. De totes maneres, els economistes s’han mostrat “escèptics” en la capacitat de les administracions per absorbir, gestionar, executar i controlar l’aplicació dels fons europeus. En una escala del 0 al 10, els enquestats han situat en un 3,95 la confiança en l’executiu espanyol i en un 4,38 la del Govern.

El responsable tècnic de l’Enquesta de Situació Econòmica del Col·legi d’Economistes, Xavier Segura, ha atribuït aquestes dades al “debat obert” sobre la gestió d’un volum “molt elevat de fons” en un període “relativament curt” de temps. Així mateix, ha recordat l’experiència de casos anteriors, on Espanya s’ha situat “a la cua” de l’aprofitament de fons europeus. Segura també ha mencionat els dubtes relacionats amb la transparència i amb els criteris de distribució dels fons.

Segueix-nos

680
1,491