Setmanari digtal d'economia

Dimarts 27 setembre 2022

El TJUE decideix avui si avala el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte de l’estat de dret

Hongria i Polònia l'han portat als tribunals de Luxemburg, retardant l'aplicació d'una norma que els podria penalitzar

|

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea decideix aquest dimecres si avala el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte de l’estat de dret. Després d’intentar bloquejar les ajudes per la covid-19 i el pressupost comunitari, Hongria i Polònia finalment van aixecar el veto amb un acord que incloïa el compromís de la Comissió Europea de no activar cap procés contra cap país fins que el TJUE es pronunciés sobre el mecanisme i s’establís una guia interna sobre com aplicar-lo. A principis de 2021, Budapest i Varsòvia van presentar un recurs davant l’alt tribunal amb seu a Luxemburg, que es pronunciarà dimecres al matí sobre la norma que podria penalitzar tots dos països.

Brussel·les està a l’expectativa d’aquesta decisió judicial per decidir si talla o no els fons a Polònia, amb qui manté una dura pugna per les interferències en la judicatura del govern ultraconservador del partit Llei i Justícia.

La Comissió Europea reclama a l’executiu de Mateusz Morawiecki que derogui la seva polèmica reforma judicial, especialment la creació d’una cambra disciplinària dels jutges al Tribunal Suprem. Aquest cas ha acabat al TJUE, però Varsòvia ha donat senyals de tancar la cambra davant l’amenaça d’una multa multimilionària de Brussel·les.

En paral·lel, la CE va obrir al desembre un procés d’infracció contra Polònia per dues sentències del seu Tribunal Constitucional que neguen la primacia del dret europeu. Un altre xoc que també podria arribar als tribunals i pel qual el Parlament Europeu va exigir a la Comissió Europea que activés el mecanisme de condicionalitat sense esperar a Luxemburg. Així, dimecres al matí tots els ulls estaran posats en els magistrats del TJUE que decidiran si Brussel·les pot tallar o no l’aixeta a Varsòvia pel seu desafiament a l’ordre constitucional europeu.

Brussel·les ha alertat el govern de Viktor Orbán, ja que Hongria, igual que Polònia, té obert un procediment sancionador per vulneracions de l’estat de dret. En el cas de Budapest, preocupa sobretot la corrupció i el tracte a les minories, en particular als refugiats i al col·lectiu LGTBIQ+.

Opinió de l’Advocat General
En una opinió preliminar no vinculant emesa a principis de desembre, l’Advocat General del TJUE Manuel Campos Sánchez-Bordona va avalar el mecanisme. El lletrat espanyol del TJUE defensa que el règim de condicionalitat és compatible amb els tractats de la UE i respecta el principi de “seguretat jurídica”. Així, Campos Sánchez-Bordona rebutja les queixes d’Hongria i Polònia, que denuncien el mecanisme en considerar que “no té base en els tractats” del bloc comunitari i que “interfereix en les competències dels estats membre”.

D’una banda, l’Advocat General nega que al mecanisme li manqui seguretat jurídica. Si bé admet que els principis que defineixen què és l’estat de dret tenen “un inevitable grau d’abstracció”, creu que el reglament europeu sobre el règim de condicionalitat concreta prou com s’han d’aplicar.

A més, Campos Sánchez-Bordona reconeix “l’esforç” que fa la UE per facilitar l’aplicació dels principis de l’estat de dret en tant que el reglament identifica alguns “indicis de vulneració” de l’estat de dret: atacs a la independència dels jutges, absència de sancions davant de decisions il·lícites o arbitràries de les autoritats públiques o limitació de la disponibilitat i l’eficàcia de les vies de recurs.

El reglament també detalla que la vulneració d’aquests principis s’ha de referir al “bon funcionament” de les autoritats que executen el pressupost de la UE o que el supervisen, com poden ser auditors, fiscals, jutges, o altres òrgans implicats en la bona gestió financera dels fons europeus. “Són nocions àmpliament utilitzades en altres normes de la UE, especialment en l’àmbit financer. La seva clarificació addicional serà feina de la pràctica administrativa de la Comissió i del Consell”, opina el lletrat.

D’altra banda, l’Advocat General veu la norma totalment compatible amb els tractats de la UE. De fet, li sembla “una opció legislativa plausible” i que “encaixa” amb el dret comunitari. “El compliment dels principis de l’estat de dret pot revestir una importància fonamental per al bon funcionament de les finances públiques i per a la correcta execució dels pressupostos”, apunta Campos Sánchez-Bordona.Els magistrats del TJUE tenen en compte les opinions de l’Advocat General encarregat d’analitzar el cas en primera instància, però no estan obligats a seguir el seu criteri a l’hora d’emetre una sentència.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,515

Publireportatge