Setmanari digtal d'economia

Dilluns 28 novembre 2022

El govern espanyol abonarà 1.070 milions d’euros a Acesa per la finalització de la concessió de l’AP-7

Sempre guanyen els mateixos i l'Estat compensa les inversions que va fer la companyia per "afrontar l'augment de trànsit"

|

El Consell de Ministres abonarà 1.069,9 milions d’euros a Acesa com a compensació de liquidació de les actuacions fetes afrontar l’augment de trànsit a l’AP-7, en els trams Barcelona-La Jonquera, Barcelona-Tarragona, i Montmeló i El Papiol i Saragossa-Mediterrani, de l’AP-2. En el conveni entre l’empresa i l’Administració General de l’Estat, també es van preveure aquestes actuacions per mitigar la congestió de vehicles que es produïen en algunes èpoques en trams determinats del traçat. La concessió va finalitzar el 31 d’agost de l’any passat i el conveni entre l’empresa i l’Estat estableix que l’abonament s’ha de fer en el transcurs dels sis mesos següents al venciment.

Les actuacions que es van acordar com a conseqüència de l’augment de trànsit van ser l’ampliació a un tercer carril en el tram entre l’Enllaç Mediterrani i Vilaseca/Salou; un tercer carril en els trams Maçanet-Fornells de la Selva i Medinyà-La Jonquera; l’ampliació a un tercer i quart carril en el tram entre Fornells de La Selva i Medinyà i la construcció dels enllaços de Fornells, Medinyà i Sant Gregori; i la implantació d’un peatge tancat en el tram Martorell-Vilaseca/Salou. Dels 1.069,9 milions d’euros, 505,5 milions d’euros que corresponen a la inversió executada, 143,5 milions d’euros a l’efecte impositiu i la resta correspon a la capitalització del saldo de compensació.

A principis de maig de l’any passat, el Pla d’Estabilitat que l’executiu de Pedro Sánchez va fer arribar a les autoritats europees preveia una indemnització de fins a 1.291 milions d’euros, lluny dels 3.000 que reclamava Abertis. El conflicte té l’origen en el 2006 quan l’aleshores ministra de Foment Magdalena Álvarez, sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, va signar un acord amb la concessionària perquè fes obres d’ampliació d’aquestes vies a càrrec de l’augment de trànsit estimat i sense repercutir el cost en el preu dels peatges. A canvi, l’empresa podia ser compensada si no s’assolia el trànsit de vehicles esperat, que va caure per la crisi financera i la pandèmia. Per això, la concessionària va estimar que la compensació havia de ser superior.

Publicitat

Segueix-nos

680
1,500

Publireportatge