El turisme és un gran invent

0

Josep Pedrol, economista

“El Turismo es un gran invento” és una pel·lícula espanyola de l’any 1968, una més de les protagonitzades per Paco Martínez Soria que reflectien la realitat de l’Espanya franquista. L’argument és aquest: l’alcalde d’un petit poble de l’interior vol convertir el poble en un centre turístic a fi que aquest es desenvolupi i evitar que els joves emigrin per buscar feina.

Als anys 60 i 70 les remeses d’emigrants espanyols i els ingressos per turisme van ser fonamentals pel desenvolupament d’Espanya, i van ingressar les divises necessàries per poder importar els bens d’inversió que van facilitar la modernització del país.

Les exportacions són molt importants per un país perquè aporten riquesa, i el turisme és una forma més d’aportar riquesa. Suposem que un nen de 10 anys fabrica a l’escola tasses de fang i les ven als familiars, i ara suposem que les ven als veïns. En el primer cas els diners sempre estan dins la família però en el segon cas la venda ajuda a incrementar la renda de la família. En el cas dels països, ocorre el mateix: vendre a l’exterior ens enriqueix als espanyols mentre que vendre a l’interior només reparteix la riquesa entre els espanyols.

El turisme és un ingrés internacional directe, augmenta el producte interior nacional i ens enriqueix vers els altres països. La competitivitat internacional d’un país determina la renda dels seus ciutadans. Així el salari mínim mensual a Luxemburg és de 2.000€ euros, a França o Alemanya 1.500€, a Espanya 825€, a Marroc 210€ i a Mèxic 100€. Això vol dir que un treballador d’hotel per fer la mateixa feina en cada un d’aquests països cobra aquests diferents salaris. La feina és la mateixa, la diferència està en el país, si està més o menys desenvolupat, si és més o menys competitiu.

Ara bé, mentre el recepcionista d’un hostal d’una estrella de Ciutat Vella cobra 900 euros, el d’un hotel de 5 estrelles en cobra 1.800.  Per tant, si volem que els nostres fills trobin feina hem de vendre als de fora, i si volem que cobrin bons sous hem de vendre qualitat.

No puc entendre així que l’Ajuntament de Barcelona posi traves a la instal·lació de nous hotels de luxe a la ciutat, i menys encara que se’n vanagloriïn, com ha estat el cas Torre Agbar. Un hotel de luxe genera 500 noves feines per treballadors amb experiència que el nou hotel fitxarà d’altres hotels oferint-los sous més alts. Hi haurà ajustos en el mercat laboral dels hotels, molts treballadors milloraran el salari uns perquè canviaran d’hotel i altres perquè no canviïn, i finalment 500 aprenents s’incorporaran als hotels més modestos. La renda (riquesa) dels Barcelonins s’incrementarà en més de mig milió d’euros. Hi haurà menys treballadors aturats, cosa que no agradarà als hotelers actuals que estan molt contens amb la moratòria de l’Ajuntament, els preus alts i els salaris baixos.

Inconvenients, serà important que l’administració reguli bé per compensar els efectes de la indústria del turisme. També és important decidir quin salari paguem, perquè ens pot passar que aquests 500 nous aprenents siguin immigrants vinguts de Mèxic o el Marroc perquè els nostres fills no volen treballar per 800 euros. Per això hem d’apostar per hotels de qualitat amb feines d’alta qualificació i per uns salaris més alts que ens defineixin com a país ric.

Com veuen tot està relacionat, i el que ho desgavella tot és l’atur. L’altíssima taxa d’atur, del 19%, és el principal problema del país. No són els turistes que expulsen els nostres joves de Ciutat Vella, és no trobar feines de 1.800 euros el que els margina de la societat.

Josep Pedrol és economista

FER UN COMENTARI