El rescat bancari ja ha costat 61.000 milions d’euros

0
La bandera espanyola oneja a la teulada del Banc d'Espanya, en una imatge d'arxiu. Font: ACN

ACN

El Tribunal de Comptes, a iniciativa pròpia, ha fet un exhaustiu estudi sobre el procés de reestructuració bancària entre 2009 i 2015, on avalua les aportacions públiques als principals protagonistes del rescat: el Frob, els Fons de Garantia de Dipòsits que han conviscut en el període estudiat i el Banc d’Espanya. La conclusió és que els recursos econòmics compromesos en la reestructuració bancària van sumar 122.122 milions d’euros més 85.965 milions d’euros en avals.

Tot i això, el Tribunal de Comptes considera que no tots aquests recursos suposen un cost pel sector públic i conclou que a finals del 2015 el cost acumulat pel sector públic va ser de 60.718 milions d’euros, dels quals 46.021 milions d’euros van ser aportacions de capital i quotes participatives.

Les entitats que han estat objecte d’aquesta fiscalització per part del Tribunal de Comptes han estat el Fons de Reestructuració Bancària (FROB), els tres fons de garantia de dipòsit que existien fins el 15 d’octubre del 2011 i el Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit que els va substituir, i el mateix Banc d’Espanya, com a entitat supervisora del sistema bancari.

El Tribunal de Comptes assumeix que els recursos públics ”compromesos” en la reestructuració bancària, el que suposa l’import monetari de totes les mesures de disposició o compromís de recursos públics adoptats per les entitats fiscalitzades en el processos d’execució dels plans de reestructuració entre el 2009 i el 2015, van sumar un import de 122.122 milions d’euros.

En el mateix informe, el Tribunal de Comptes alerta sobre el comportament del Frob, que no ha seguit el reglament en tots els procediments en els quals ha intervingut. El Tribunal de Comptes considera que ”en línies generals, la contractació del Frob s’ha ajustat a la normativa aplicable. No obstant això, la fiscalització ha observat diverses insuficiències o deficiències de tipus formal en la tramitació dels contractes, que han impedit, en diverses ocasions, que quedés acreditat el compliment íntegre dels principis que regeixen la contractació del Frob”, conclou.

FER UN COMENTARI