La societat REGESA, vinculada al CCB, realitzava obres sense pressupost ni finançament [2]

0
Resultat de la urbanització de la zona de Serra d'en Mena, entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. REGESA

 Eduard Fernández (@eduard_bcn)

La Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió (REGESA), vinculada al Consell Comarcal del Barcelonès (CCB), va acceptar durant anys diversos encàrrecs favorables als ajuntaments del Barcelonès sense haver acordat prèviament un finançament clar, ni comptar amb un pressupost concret pel projecte. Així ho indica un informe de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya, fet públic el gener passat, que destaca les nombroses males pràctiques del CCB i els seus òrgans dependents durant el període analitzat, quan es trobava sota la direcció dels socialistes Joan Carles Mas Bassa (2003-2011) i Jesús Maria Canga (2011).

REGESA és una societat encarregada d’executar rehabilitació urbana o edificacions. La Sindicatura critica d’entrada que l’entitat hagi rebut encàrrecs directes dels diversos ajuntaments del Barcelonès, ja que considera que, en el cas dels consistoris, només podrien haver atorgat projectes a REGESA a través de la participació en concursos públics. El CCB, però, disputa aquesta visió en l’apartat d’al·legacions, i defensa que una societat al servei de al comarca ha de poder donar serveis als diversos municipis que la conformen.

Podeu consultar aquí les conclusions de l’informe sobre REGESA de la Sindicatura de Comptes aquí:

Conclusions de l’informe de la Sindicatura de Comptes

Obres sense finançament

L’informe destaca que REGESA va signar diversos convenis amb ajuntaments i el CCB sense comptar amb un pressupost sobre quant costarien les actuacions, ni un finançament previ per a poder realitzar-les. La Sindicatura creu que aquesta falta de finançament obligava a la societat “a assumir els costos de gestió de les actuacions que, en definitiva, eren per compte d’un ajuntament o un altre ens, que és qui se’n beneficiaria”. En aquest cas, els principals beneficiats haurien estat els consistoris del Barcelonès, tots sota el govern del Partits Socialista de Catalunya (PSC) durant l’època analitzada.

El CCB atribueix aquesta falta de finançament a “la condició de mitjà propi i servei tècnic” de REGESA respecte l’ens comarcal i els municipis, tot i que admet que es tindrà en compte la crítica “per a futures encomanes de gestió”. A més, especifica que en “alguns” dels convenis esmentats sí s’especifiquen els presssupostos en diverses clàusules del conveni.

L’informe també qüestiona que en diversos ocasions el finançament final fos “insuficient” i “en forma de terrenys o solars”. La Sindicatura recorda que la falta de compensacions en efectiu “posa en risc la tresoreria de la societat”, especialment en els anys de recessió, quan “els terrenys rebuts tenen difícil sortida” en el mercat. A més, l’ens fiscalitzador critica que REGESA no faci “una valoració prèvia” d’aquestes parcel·les rebudes mitjançant permuta, i que accepti “la valoració que fa l’ajuntament involucrat en l’operació” sense revisar “els preus marcats”. El CCB, per contra, destaca la “suficient credibilitat i solvència” dels diferents ajuntaments per acceptar les seves valoracions.

Desviacions del 20%

En alguns casos, aquesta falta de planificació podria haver suposat un augment del preu d’execució. Per exemple, en els costos de la urbanització del barri de la Serra d’en Mena, encarregada conjuntament pels consistoris de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, la desviació sobre el pressupost va ser del 20,5%, i es va haver d’abonar 570.000 euros més dels previstos.

Entre les diverses actuacions qüestionades, hi ha l’execució de les obres del pavelló poliesportiu de la Colina, encarregat conjuntament per l’Ajuntament de Badalona, el de Santa Coloma de Gramanet, el CCB i el Consell Esportiu Barcelonès Nord, valorades en 3,76 milions d’euros; el Parc dels Ocellets, a l’Hospitalet del Llobregat o l’urbanizació de la Serra d’en Mena, sol·licitat per Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

D’altra banda, el CCB garantia que tant REGESA com REGESA Aparcaments i Serveis (RASSA) rebessin finançament a través de l’emissió de ‘comfort letters’, és a dir, declaracions dirigides a entitats financeres amb l’objectiu d’obtenir un préstec per un altre organisme, per un total de 41,28 milions d’euros, un import que el CCB no va comptabilitzar a la seva Memòria, tot i que la Sindicatura considera que haurien de rebre unes “consideracions jurídiques fortes”. Els documents comencen a ser inclosos a partir de 2012.

Imprevistos en les contractacions

Pel que fa a les contractacions de la pròpia REGESA, el supervisor critica que en cap dels expedients compta amb un estudi previ de la construcció “en què se’n detalli la necessitat”. A la vegada, es critica que en les clàusules administratives no s’estableixi la ponderació dels criteri de valoració qualitatius, un fet especialment greu, ja que en nou de quinze contractes analitzats aquests són decisius per a decidir l’adjudicatari.

Crida l’atenció, també, que en tots els contractes revisats es modifiqui el pressupost final de l’obra, en alguns casos amb una modificació superior al 20% de la despesa final, sense realitzar nous processos de licitació. A més, la Sindicatura ressalta que en tres d’aquests contractes, l’augment dels costos es produeix fins i tot abans que s’hagin començat les obres encarregades. Des del CCB, però, s’al·lega que tots els encàrrecs contenien una clàusula que permetia aquestes modificacions “sempre que fossin per causa de necessitats noves, causes imprevistes o no signifiquessin una alteració substancial” del projecte.

A la vegada, en cinc dels contractes analitzats el preu final va variar després que l’entitat rebés l’obra ja feta, a causa de modificacions adicionals, amb unes diferències que anaven del 0,7% al 6,3% del cost total. El CCB només aclareix que es pot “haver generat alguna factura imprevista després de la recepció”, i que només hi ha un cas amb una desviació superior al 0,75%.

Per a saber-ne més:

El Consell Comarcal del Barcelonès, acusat de tot tipus d’irregularitats en la seva gestió [1]

FER UN COMENTARI