La reforma de la llei de contractes del sector públic

0

Pere Brachfield, director de Credit & Risk Consultants

La problemàtica dels dilatats terminis de pagament que imposen les Administracions públiques als seus contratistes va sorgir amb la polèmica reforma del 2013 de l’apartat 4 de l’artícle 216 “Pagament del preu” de la Llei de Contractes del sector Públic. Abans de la reforma, la norma establia que l’Administració tenia l’obligació d’abonar el preu dins dels 30 dies següents a la data de l’expedició de les certificacions d’obres, o dels documents que acreditin la realització del contracte. La reforma va substituir el grup sintàctic nominal “data d’expedició” pel de “data d’aprovació”, un canvi que va permetre a les Administracions allargar notablement el termini de pagament.

El primer que un pensa al llegir aquest precepte és que no s’indica en quant de temps l’Administració haurà d’aprovar els documents perquè s’iniciï el còmput del termini de pagament. Amb la finalitat d’establir aquest període, l’executiu va afegir un nou paràgraf en l’article citat: “L’Administració haurà d’aprovar les certificacions d’obra o els documents que acreditin la conformitat amb allò disposat en el contracte dels béns entregats o serveis prestats dins dels 30 dies següents a l’entrega efectiva dels béns o la prestació del servei, excepte en acords exprés establerts en el contracte i en algun dels documents que regeixin la licitació”.

És obvi que aquest precepte legal no determina cap límit temporal per determinar el termini que té l’Administració per aprovar les certificacions d’obra o els documents que acreditin la conformitat de l’entrega dels béns. Per tant, un ajuntament podria acordar amb un contractista que pot tardar tres anys a realitzar aquest tràmit administratiu. Davant les protestes de les associacions empresarials i la pressió de Brussel·les davant el despropòsit que suposava aquest precepte legal, el govern espanyol va optar per fer una modificació en l’article 215 i afegir la frase: “sempre que no sigui manifestament abusiu pel creditor en el sentit de l’article 9 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre […]”. Ara bé, el canvi ha tingut una escassa eficàcia pràctica en el control dels abusos dels acords als quals poden arribar les parts en un contracte, per la qual cosa no serveix per controlar les pràctiques abusives d’algunes Administracions.

El text del projecte de la nova Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat per la Ponència, introdueix una important modificació en l’article que regula el termini de pagament. El nou redactat manté que l’administració tindrà l’obligació d’abonar el preu dins dels 30 dies següents a la data d’aprovació de les certificacions d’obra o dels documents; no obstant, modifica la norma existent fins ara, que donava potestat a l’Administració per pactar amb el contractista un termini per l’aprovació, i estableix que l’Administració haurà d’aprovar les certificacions d’obra o els documents que acreditin la conformitat amb allò disposat en el contracte dels béns entregats o serveis prestats dins dels 30 dies següents a l’entrega efectiva dels béns o la prestació de serveis. Aquesta modificació reduirà notablement el termini de pagament real del sector públic a 60 dies com a màxim; o sigui, el pagament s’haurà de realitzar durant els 30 dies posteriors a la data d’aprovació, que a la vegada haurà de ser, com a molt tard, 30 dies després a la data d’entrega dels béns i la prestació del servei. A més, protegirà als petits contractistes dels abusos d’algunes Administracions, que els obligaven a acceptar condicions de pagament draconianes.

Pere Brachfield és director de Credit & Risk Consultants

FER UN COMENTARI