diumenge, 16 desembre 2018

La fi del petrodòlar, més a prop a causa de les sancions nord-americanes?

|

El dòlar nord-americà ha estat la moneda de reserva mundial imperant des que es van signar els acords de Bretton Woods el 1944. En aquell moment, els Estats Units posseïen les reserves d’or més grans del món i van ser capaços de vincular el dòlar amb l’or. El 1971, les reserves d’or dels EUA s’havien reduït significativament i Washington ja no era capaç de garantir la convertibilitat del dòlar en or. Un parell d’anys més tard, els EUA van trobar una nova forma d’assegurar la supremacia de la seva moneda. Després de la guerra del Yom Kippur, els membres de l’OPEP van deixar de vendre petroli als Estats Units. Ràpidament, l’economia nord-americana va començar a sentir l’impacte de la pujada vertiginosa dels preus del petroli, cosa que va portar el president Nixon a arribar a un acord amb l’Aràbia Saudita que establiria les regles del comerç de petroli pels següents quaranta anys. A canvi de la protecció militar de Washington en cas d’un atac israelià, la venda d’armament i la compra de petroli saudita, Riad imposaria el dòlar com a moneda comercial per a tot el comerç de petroli de l’OPEP al món.

Des de 1973, el petrodòlar ha tingut poca competència: només l’Iraq, Síria i Líbia van intentar aturar el comerç de petroli en dòlars, en va. Avui en dia, les sancions imposades pels Estats Units a alguns dels principals productors d’energia del món han canviat la situació. Ja no hi ha un sol estat que provi de desafiar la supremacia del dòlar, sinó que ara sembla que es tracta de tot un club de països, integrat per alguns dels pesos pesants de l’energia mundial. Junts representen el 40% de la població mundial i posseeixen el 36% de les reserves documentades de petroli del món. La Xina, l’Índia, l’Iran, Qatar, Rússia i Veneçuela han començat a comerciar petroli en altres monedes a banda del dòlar.

Aquest club de països, que compta amb alguns dels consumidors i productors d’energia més importants del món, podria ser autosuficient si segueix per la via de la solidaritat, tot i els esforços de Washington per provocar l’efecte contrari.

Les sancions dels Estats Units han reduït o retallat l’accés al dòlar per a alguns d’aquests estats i això els ha empès progressivament cap a un comerç bilateral de petroli en les seves monedes nacionals, amb unes primeres temptatives que semblen prometedores.

Allunyament del pacte entre els Estats Units i l’Aràbia Saudita

Les sancions nord-americanes han estat impedint que l’Iran accedeixi a les transaccions en dòlars. Per evitar haver de recórrer a oficines estrangeres i d’aquesta manera reduir els costos, el mes de febrer d’aquest any el Ministeri d’Indústria, Mines i Comerç de l’Iran va prohibir les importacions en dòlars. En aquest sentit, és probable que els principals socis comercials de l’Iran, entre els quals es troben la Xina, l’Índia i Turquia, acullin amb satisfacció aquesta nova directiva. Des de l’any 2013, l’Índia ha estat pagant el 45% de les seves importacions de petroli de l’Iran en rupies índies i, després que el 55% restant fos bloquejat per les sancions dels EUA, els dos socis van començar a treballar en esmenes al seu acord per permetre que els pagaments de petroli es fessin completament en rupies.

L’Iran ha estat un ferm partidari de la desdolarització del comerç amb els seus socis. El novembre de 2017, durant la visita del president rus a l’Iran, l’aiatol·là Khamenei va instar el seu homòleg rus a incrementar l’ús de les monedes nacionals per al comerç bilateral i va declarar que l’Iran podria donar suport al petroiuan de la Xina i utilitzar-lo en transaccions energètiques en un futur.

A principis d’abril d’aquest mateix any, el ministre rus d’Energia, Alexander Novak, va declarar que Rússia estava treballant per dur a terme ajustos en els sectors financer, econòmic i bancari amb l’objectiu de substituir el dòlar per monedes nacionals en les transaccions petrolieres amb l’Iran i Turquia. Rússia ha anat tan de pressa a l’hora de respondre a la crida de Teheran perquè des del 2014 ja comercialitza amb èxit petroli i gas en rubles i iuans amb la Xina.

La política energètica del drac asiàtic i les mesures econòmiques per promoure els seus interessos nacionals van impulsar Qatar —un altre dels seus principals proveïdors d’energia i l’exportador més important de GNL del món— a canviar al iuan per als pagaments dels lliuraments de GNL.

L’últim membre d’aquest club de països que va desafiar el dòlar, Veneçuela, va ordenar a la companyia petroliera estatal Petróleos de Venezuela SA (PdVSA) que deixés de rebre o fer pagaments en dòlars i que canviés a l’euro. PdVSA va dir als seus socis «que obrissin comptes en euros i convertissin les tinences d’efectiu existents a [euros]», segons va informar el Wall Street Journal el mes de setembre de l’any passat. El vicepresident veneçolà, Tareck El Aissami, va declarar que el seu país, que està situat al damunt de les reserves de petroli demostrades més importants del món, utilitzarà un «cistell de monedes per alliberar[-se] del dòlar» i per evitar quedar aïllat a causa de les sancions de Washington.

Cap a noves petromonedes

Alguns països d’aquest club van decidir dur el desafiament una mica més enllà, amb l’emissió de bons sobirans que rebrien la denominació de la moneda nacional d’un altre país aliat.

Així, el maig de 2016, els reguladors financers xinesos i russos van acordar emetre bons russos denominats en iuans i bons xinesos denominats en rubles. La venda inicial ascendeix a 6.000 milions de iuans (una mica menys de 1.000 milions de dòlars) i està previst que tingui lloc en algun moment d’aquest any. Els dos grans veïns també van posar en marxa un sistema de pagament contra pagament per a les operacions en les seves monedes nacionals per tal de reduir el risc de liquidació. Aquestes recents mesures han alertat Washington, que ara es planteja ampliar les sancions al deute sobirà rus.

El desafiament al petrodòlar va assolir el seu punt culminant a finals de març de 2018, quan la Borsa Internacional d’Energia de Xangai va emetre contractes de futurs sobre el petroli cru denominats en iuans. Per convèncer els comerciants internacionals, la Xina ara els ofereix la possibilitat de convertir els futurs de petroli en iuans a or, a les borses d’or de Xangai i Hong Kong. El llançament del petroiuan demostra la determinació de la Xina a l’hora d’afirmar el iuan com una moneda internacional acceptada, encara que això impliqui desafiar la primera economia del món i remodelar el comerç mundial del petroli.

Durant els darrers 5 anys, el dòlar nord-americà s’ha anat enfrontant a desafiaments cada vegada més importants. Mentre intentava contenir, aïllar i, en alguns casos, castigar les economies que es neguen a acatar les regles establertes pels Estats Units durant dècades, Washington podria haver-se disparat un tret al peu i haver sentenciat a mort la supremacia del petrodòlar. Encara que la història ha demostrat que el petrodòlar ja s’ha enfrontat a diversos desafiaments i els ha esclafat com si res, avui en dia els seus adversaris apareixen en forma de pesos pesants de l’escenari energètic mundial. Si vols aprofundir més en aquest tema, et convidem a llegir aquest article en què explorem de quina manera les sancions dels EUA podrien haver ajudat a fer que els seus destinataris es tornessin més forts i s’unissin més, a banda de convertir-los en el darrer repte del petrodòlar, el més complex de tots.

Diane Pallardy va estudiar un Màster en Política i Relacions Internacionals a la Universitat de Kent, i un Màster en Política Mundial i Energia Fòssil a l’Escola Superior d’Economia de Moscou.

Publicitat

Seguiu-nos a: