Peatges, de l’accelerador al fre

0

pedrol-linkedinJosep Pedrol, economista

El 2 de juliol de 1969 Laureano López Rodó, comissari del Plan de Desarrollo, va inaugurar les autopistes de sortida de Barcelona per la Meridiana i per la Gran Via. El 15 de gener de 1972 es va inaugurar l’autopista a Martorell. Van ser les primeres d’Espanya.

Fa 47 anys d’això, i en aquells temps Catalunya era el que s’anomena “país en vies de desenvolupament”. El fracàs del sistema franquista va portar Espanya l’any 1959 al pla d’estabilització i als posteriors plans de desenvolupament. No hi ha desenvolupament ni modernització sense una bona xarxa de carreteres, i per això el Banc Mundial va recomanar construir l’Autopista del Mediterrani.

L’any 1969 es va inaugurar el peatge de Mollet amb una tarifa de 25 pessetes (0,15 euros) que equivaldrien a 3,25 euros actuals. Igual preu, 25 pessetes, costava el peatge de Martorell quan es va inaugurar l’any 1972, que equivaldrien a 2,72 euros actuals. L’any 1976 anar de Barcelona a La Jonquera costava 125 pessetes (0,75 euros), que equivaldrien a 8,47 euros actuals.

És sorprenent però, que actualment el peatge de Mollet costi la meitat, 1,60 euros, mentre que el de La Jonquera arribi als 13,60 euros, gairebé el doble. Per què aquesta diferència? Per les inversions: el primer tram està igual que el primer dia, mentre que el segon ha tingut una forta inversió per construir el tercer carril. El peatge de Martorell costa 2,40 euros, un gran negoci.

Així, ja tenim clar que el peatge té una motivació, que és retornar als inversors els diners que hi van invertir. Aquest retorn de la inversió té un període d’amortització que en aquest cas ha estat de gairebé 40 anys. De manera que els peatges de Mollet i Martorell van amortitzar la inversió l’any 2005 i per tant a partir d’aquella data l’inversor està en positiu i deixa de ser inversor de fet.

L’any 1969 invertir en l’Autopista del Mediterrani era una aventura, i van caldre crèdits internacionals en dòlars, que van sortir molt cars de tornar. Acesa va portar desenvolupament a Catalunya: només cal girar el cap i veure que a banda i banda de les autopistes hi ha tot d’indústries. Les autopistes van accelerar el creixement de Catalunya.

Però avui en dia, els catalans ja hem pagat el cost d’aquestes inversions, els peatges de Mollet i Martorell no aporten res a Catalunya, són un fre. Són un fre al creixement de Catalunya, són un fre a la competitivitat de les empreses catalanes, són un fre per a l’autònom que cada dia paga 3 euros per anar a l’oficina, són un fre per al pagès que cada dia paga 5 euros per portar els seus productes a Barcelona. Els costos logístics de l’àrea de Barcelona són més cars per culpa d’unes inversions ja amortitzades.

I això no és casualitat, sinó que algú hi té interès, l’interès que fa que mai s’acabi l’obra del pont que connecta l’AP-7 amb l’A-2 a El Papiol, que mai s’acabi l’obra de la N-II a Girona, que mai s’acabi l’obra de la N-340 a Vallirana. A Catalunya hi ha uns vampirs que cada dia ens prenen uns euros de sang i ens debiliten.

Els peatges de l’àrea de Barcelona enriqueixen a uns inversors sense inversió mentre empobreixen a tots els catalans, no és propi d’un país just.

Josep Pedrol és economista

FER UN COMENTARI