Més enllà del Bitcoin

0

El Bitcoin (BTC) és possiblement una de les revolucions més mal enteses, i alhora més importants dels últims temps. Principalment perquè es confon el contingut amb el continent: Bitcoin vs. Blockchain. El BTC és un mitjà per especular? Sí. El BTC té futur? Depèn. BTC és equivalent a la tulipomania? Tampoc. Els banquers estan en contra de Blockchain? No. Estan en contra del BTC? Sí. Pot semblar un contrasentit, no ho és. Però primer, hauríem de saber què és Blockchain.

El vessant bancari de Blockchain representa la digitalització i descentralització de les transaccions en el camp de les criptodivises. Per tant, les entrades i sortides de BTC, queden enregistrades digitalment, en una cadena de blocs que va creixent a mesura que es transfereix més. Això pot semblar trivial, però el fet que es digitalitzin les transaccions i es descentralitzin, canvia el model de banca perquè agilitza les transaccions, sobretot les internacionals. Per les transaccions transfrontereres, s’utilitza el Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication, amb seu a Bèlgica (SWIFT, en la seva abreviació). És el mètode tradicional per les transferències a nivell internacional, i de fet és la columna vertebral del sistema bancari, perquè representa un node pel qual hi passen totes les transaccions bancaries. De fet, és tan important que es pot utilitzar com a arma econòmica, així, les autoritats belgues han decidit prohibir l’accés als bancs de Corea del Nord a SWIFT.

Tanmateix, el sistema SWIFT té un problema. Per exemple, si un Nord-americà amb el seu negoci a San Diego, volgués transferir diners a la Xina, a una empresa de Beijing, la transferència tardaria aproximadament de 3 a 5 dies. Però si la transferència es fa amb BTC, i per tant a través de Blockchain, aquesta transferència tarda de 10 a 30 minuts. Evidentment, això augmenta la competitivitat de l’economia. La diferència en els sistemes rau, essencialment, en que SWIFT centralitza els pagaments i els distribueix entre emissors i receptors. Blockchain permet realitzar les transferències banc vis-à-vis banc. I de fet, BTC ja s’està quedant antiquada, perquè ja hi ha divises amb softwares que permeten anar molt més ràpid, i suportar més volum de transferències per segon. Per tant, BTC és una divisa que utilitza Blockchain, i aquesta divisa és la primera en el rànquing de criptomonedes pel que fa a la capitalització. Però hi ha altres criptodivises, moltes d’elles amb el potencial per superar BTC.

Llavors, veiem que els bancs podrien estar molt interessats en la tecnologia Blockchain, però no sembla que ho estiguin amb BTC. Curiosament, Ben Bernanke (expresident de la Reserva Federal Nord-americana) creu que el BTC s’enfonsarà, però pensa que la tecnologia Blockchain és beneficiosa. Recentment, Facebook ha decidit prohibir els anuncis per publicitar la compra de BTC, entre d’altres. El secretari permanent del ministeri de finances tailandès ja ha avisat que tot i que “consideren que la tecnologia Blockchain pot donar beneficis, s’inclinen per no utilitzar BTC.” Els ThinkTanks Occidentals ja comencen a denunciar l’ús de BTC per finalitats terroristes. Finalment, l’opinió internacional mainstream ja identifica el BTC com el que pot arribar a ser, una arma de destrucció massiva pels governs i la banca. Aquest és el moll de l’ós. La capitalització de mercat del BTC és de $140B. Aquests diners invertits en BTC, no ho estan en el sistema financer. És a dir que per cada euro que marxa a BTC, els bancs i firmes d’inversió se’l perden. Als governs i als bancs els molesta perquè són diners que estan invertits a BTC, i mentre són allà, no es poden taxar, controlar, o treure’n un rendiment. És més, per la naturalesa del BTC, un cop la divisa nacional s’intercanvia per BTC, l’estat i les institucions financeres perden el rastre d’aquest diner. Algú podria pensar que és el mateix que passa amb el diner negre. No és així, perquè el diner negre no es pot transferir de Barcelona a Sydney.

Però costa de creure que els governs ho hagin previst tots els inconvenients que BTC crea per l’economia tradicional i la seguretat. Perquè han tardat tant en implementar regulacions? Perquè la millor manera de popularitzar un producte és que la gent l’utilitzi. BTC ha tingut com a propòsit descobrir la tecnologia Blockchain a la població. I de pas, popularitzar la moneda digital i enviar el diner en metàl·lic a l’ostracisme. Veiem, doncs, que tant mercats financers com governs han estat disposats a perdre-hi durant un temps, en termes de control i de retorn econòmic, per actualitzar el sistema financer. Ara, un cop aconseguit l’objectiu, no té massa sentit que els grans inversors segueixin comprant BTC per fer créixer el preu. L’objectiu de donar a conèixer Blockchain ja està aconseguit. Però perquè hi ha interès en imposar la banca digital? Per tenir el control absolut de la moneda, i entre d’altres, poder imposar tipus d’interès negatius. Si deixo els diners al banc, em pot cobrar tipus d’interès negatius (fer el preu del diner més baix que la inflació) però si trec els diners i els poso sota la rajola o el matalàs, llavors el banc no podrà imposar-me cap tipus d’interès. Aquest fet afavorirà als mercats financers, per què qui vulgui rebre un retorn en el seu capital, no deixarà els diners al banc. Els haurà d’invertir en borsa.

I bé, per això la comparació entre BTC i la tulipomania que va afectar als països baixos durant el segle XVII no és encertada. Hi ha varies raons: [1] la tulipa no aportava res de nou a l’economia, mentre que el BTC és un símptoma d’una tendència que jo qualificaria d’imparable, el Blockchain; [2] per altre banda, els governs comencen a intentar regular el BTC i altres criptodivises; [3] i per últim, grans empreses comencen a acceptar el BTC com a mitjà de pagament.

Com hem dit abans, el problema de BTC és la manca de control. No hi ha una autoritat central que el reguli, o controli. Sorprenentment, l’estat de Nevada ja està legislant per acceptar BTC i altres criptodivises com a mitjà de pagament pels impostos. I el Japó ha reconegut al BTC i altres criptomonedes com a divisa legal. És possible que aquest fet tingui a veure amb la present devaluació del dòlar (un 12% durant el 2017) i el ien (els Estats Units han demanat al Japó que no devaluï), que convertiria al BTC amb una reserva de valor. Però d’això en parlarem més endavant. La conclusió és que el BTC no és estimat per l’establishment, però no és prudent donar-lo per mort. De moment.

Pol Serrano és periodista i Màster en Política i Relacions Internacionals per la Universitat de Kent. Està especialitzat en economia i seguretat.

FER UN COMENTARI