dilluns, 24 setembre 2018

Les dues narratives de la Geopolítica

|

 

Hi ha dues narratives, dues Grand Strategy en el món de la geopolítica, que malden per trobar el seu espai i imposar la seva agenda. Una és de caire autoritari, l’altre de caire liberal. Com sempre, l’autoritarisme ha vingut de l’Est, i la governança de caire liberal, de l’oest Occidental.

Publicitat

La narrativa Occidental ens ensenya que l’Estat Nació tal i com el coneixem està en plena decadència. L’Estat és ineficient a nivell socioeconòmic. I com hem vist recentment a Catalunya, encotilla la creativitat de l’home. Com caurà la preeminència estatal? Com sempre han caigut les estructures governamentals, per la caixa. Les economies europees estan més endeutades que mai: Espanya amb un deute del 99,8% i un dèficit de més del 3%; Itàlia amb un deute del 134%; França, amb un deute del 99,3%; Grècia amb un 175% del deute. I la Eurozona amb un 83% del deute. La Unió Europea està resultant ser un Frankenstein d’antics Estats que només tiren endavant amb transfusions de Quantitative Easing, i l’esma del populisme.

Durant massa temps, els Estats han regulat per assegurar la seva pròpia existència i no la de l’economia real. Per això, la solució rau en un revival de les regions: enlloc dels Estats Nació, les Regions Nació, i les regions econòmiques. Parlem de la implementació de la Geo-economia. Això és, el Blue Banana, però també significa acabar d’impulsar el Sunbelt. En concret, zones que són propenses a la innovació, i que poden ser noves zones de creixement, així com “ciutats creatives.”

En són exemples: Londres, Berlin, Frankfurt, Milà, Paris o Barcelona. I segons Gert-Jan Hospers, [1] a aquestes zones s’hi oposen d’altres zones més endarrerides, marcades per un component agrari, i un context advers a la innovació. S’hi troben zones Mediterrànies com el Mezzogiorno, Andalusia, o les Illes Gregues. La preeminència de la Geoeconomia farà surar els eixos econòmicament més pròspers, cosa que provocarà la competència regional, més que no pas estatal. Les regions més preparades, amb poblacions més educades i informades seran les que tirin endavant. Sobretot les poblacions que siguin conscients que l’era de l’Estat Nació està tocant al seu fi.

A peu de terra creixerà la regió, però des de l’aire, hi haurà una revolució monetària que durà a una reformulació de l’ús del dòlar i a la implementació del SDR, que servirà per proveir de liquiditat als bancs centrals. En parlarem més endavant.

Per altre banda, hi ha la narrativa Xinesa o Oriental. Caracteritzada per tenir un biaix més dirigista pel que fa a l’economia. L’estratègia, el One Belt One Road (OBOR), es basa en la creació d’infraestructures que abracen el continent Euroasiàtic. El pla es basa en globalitzar Euràsia començant des de la teulada. És a dir, desenvolupar primer els camins, i després procedir a l’explotació econòmica. Per tant, enlloc de deixar que els indicadors econòmics assenyalin el camí, i l’estat proveir-los de mitjans; és l’estat el que assenyala el camí, i l’economia hi va al darrera. Tot i que hi ha indicadors que proven que les infraestructures milloren l’economia, el món n’és ple d’infraestructures caigudes en l’oblit i el desús. Un exemple actual, és la línia de tren més llarga del món, en concret, 13,052Km. De Yiwu fins a l’estació final, Madrid. Tot i l’envergadura del projecte, Espanya no en treu massa benefici, perquè la balança és netament positiva per a la Xina.

Des d’ulls Occidentals, els Xinesos obliden que les grans empreses que Occident ha donat al món són fruit de la necessitat. I la intel·lectualitat ha acompanyat aquesta necessitat, no al contrari. Obliden que la primera empresa creada al món, la Companyia de les Indies Orientals, va ser fundada per quelcom més que els beneficis. El seu fundador, Johan van Oldenbarnevelt era un destacat líder de la resistència holandesa contra l’ocupació espanyola, i la Companyia de les Índies va servir, sobretot, per finançar l’esforç de guerra contra la ocupació espanyola de les províncies Neerlandeses. Hi ha un proverbi conegut a Wall Street, que tot i tenir origen al carrer dels especuladors, porta un missatge de prudència: “els toros fan diners, els óssos també fan diners, però els porcs van a l’escorxador.” No es pot matar tot el que és gras.

[1] Beyond the Blue Banana? Structural Change in Europe’s Geo-Economy Gert-Jan Hospers

Pol Serrano és periodista i Màster en Política i Relacions Internacionals per la Universitat de Kent. Està especialitzat en economia i seguretat.

Publicitat

Seguiu-nos a: