dilluns, 17 desembre 2018

Les inversions de la francesa Total a l’Àrtic rus segueixen malgrat les sancions

|

El director general de Total, Patrick Pouyanné, i el President del Consell d’Administració de Novatek, Leonid Mikhelson, van signar un acord vinculant en presència dels presidents de tots dos països durant el Fòrum Econòmic Internacional anual de Sant Petersburg. Segons l’acord assolit el dissabte 26 de juny, Total adquirirà el 10% del projecte Arctic LNG 2 de Novatek per valor de 25.500 milions de dòlars.

S’espera que la planta de gas natural liquat (GNL) produeixi 19,8 milions de tones de GNL a l’any, una quantitat superior a la de la planta de GNL de Iamal, on Novatek i Total ja col·laboren i que va començar la producció abans de la data prevista, a finals de 2017.

Les sancions econòmiques contra el sector energètic rus no inclouen el GNL, cosa que ha permès que el gegant francès de l’energia hagi augmentat amb total seguretat les seves inversions a l’Àrtic rus. No obstant això, després de signar l’acord, Patrick Pouyanné va declarar que l’empresa que dirigeix «no té aversió al risc».

Si l’empresa Total veu una oportunitat, està disposada a assumir riscos com ara reforçar la seva presència a Rússia sota l’atmosfera hostil creada per les sancions occidentals a les inversions i al comerç amb Rússia.

Fa més de dues dècades que Total està present a Rússia i, mentre hi hagi oportunitats per dur a terme negocis fructífers amb les empreses energètiques russes, el gegant francès seguirà invertint-hi, segons va afirmar Patrick Pouyanné.

«Vam signar-lo perquè vam veure l’oportunitat», va declarar a la premsa a Sant Petersburg.

De fet, una oportunitat com aquesta no s’hauria de perdre. Aquest acord també permet que el gegant francès augmenti la seva participació a l’Arctic LNG 2 un 5% més i que adquireixi entre un 10 i un 15% d’accions directes en qualsevol dels futurs projectes de GNDL a l’Àrtic. Es tracta d’un trumfo en un país que lluita per arribar a subministrar el 30% del GNL del món l’any 2030, cosa que implicaria superar Qatar, líder actual pel que fa a l’exportació de GNL.

També és un avantatge per a Novatek i Rússia. Les contínues inversions de Total en el sector energètic rus demostren la capacitat de Moscou per atreure finançament estranger en projectes prometedors de milers de milions de dòlars. Aquesta tasca no va ser fàcil en el cas del GNL de l’Àrtic, que és un indret ple d’obstacles.

Primer semblava que l’aïllament de la regió, les seves dures condicions climàtiques i les sancions occidentals per restringir l’accés de les empreses russes al finançament estranger no permetrien el desenvolupament dels recursos de l’Àrtic rus.

Ara bé, tal com ha demostrat la història, els russos són increïblement tenaços. La seva capacitat per adaptar-se a qualsevol situació no desitjada i aprofitar les oportunitats quan arriben temps millors segurament és inigualable.

Durant els últims quatre anys de restriccions, les companyies energètiques russes es van adaptar. Si Rússia ha de triar entre «l’existència com a Estat independent o les inversions per caritat […], llavors, és clar, triem la primera opció», va dir el president rus durant el panel de tres hores que va tenir lloc al fòrum celebrat amb els caps de França, el Japó, la Xina i l’FMI.

Moscou va recórrer primer al seu audaç aliat a llarg termini, la Xina. Les empreses xineses tenen ganes d’ignorar les sancions occidentals, cosa que va contribuir a desenvolupar l’associació de tots dos països. El drac asiàtic també es convertirà en el principal consumidor d’energia del món i, per tant, representa un mercat increïblement atractiu per a tots els exportadors d’energia, entre els quals hi ha Rússia.

L’interès en augment de la Xina pel gas i el petroli rus, així com els acords energètics cada cop més nombrosos entre els dos veïns gegants, feien sospitar que s’estava tramant alguna cosa. Com que les empreses europees temien quedar-se al marge, van provar d’eludir les sancions sempre que fos possible per accedir al gas rus barat.

Tot i la forta oposició dins de la UE, les cinc empreses energètiques europees implicades en el projecte del Nord Stream II han aconseguit, fins ara, continuar amb la construcció del gasoducte.

Total es va endur la seva part del pastís a l’Àrtic rus abans que la voraç Corporació Nacional de Petroli de la Xina (CNPC) i el Fons de la Ruta de la Seda de la Xina poguessin empassar-se-la.

Rússia, a més, té ambicions més grans, i la participació de Total en els seus projectes a l’Àrtic l’ajudarà a atraure altres grans inversors estrangers.

«L’entrada d’un soci tan professional a l’Arctic LNG 2 ja en una fase primerenca confirma l’extraordinari atractiu econòmic i les enormes perspectives dels projectes de GNL [a l’Àrtic rus]», va dir el president del Consell d’Administració de Novatek, Leonid Mikhelson.

Novatek ja ha signat acords de cooperació estratègica i memoràndums d’entesa amb el Banc de Desenvolupament de la Xina, CNPC i Saudi Aramco per al desenvolupament de l’Arctic LNG 2. La italiana Saipem també ha mostrat interès pel projecte.

L’acord entre Total i Novatek es va produir en un ambient particularment positiu en el 22è Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg, que va reunir 143 països. No està malament per a un país sancionat.

Aquest any, Rússia ha atret més de 38.000 milions de dòlars en inversions. Les delegacions més grans van ser les dels Estats Units, França i el Japó. Com va assenyalar el moderador del panel, John Micklethwait, el fòrum va reunir «aproximadament un terç del PIB mundial».

Micklethwait va remarcar que aquest èxit era «un tribut a l’energia i al poder de persuasió del senyor Putin [però també] un senyal de l’habilitat única de Donald Trump per unir la gent».

El president Putin va parlar durant molta estona sobre la política de sancions «inacceptable» de Washington, que «perjudica cada vegada més països i empreses» i amenaça l’ordre mundial actual. Va llançar una advertència contra les restriccions i les sancions que substitueixen gradualment els mercats oberts i la competència lleial, com a «instruments oficials de política comercial».

Les sancions dels Estats Units, de fet, han colpejat durament les empreses del món en general, i no només les russes.

El 2014, el banc francès BNP Paribas es va veure obligat a pagar la multa més gran que mai han imposat a un banc estranger les autoritats nord-americanes, per haver comès una violació de les sancions unilaterals de Washington contra Cuba, l’Iran i el Sudan.

Els Estats Units també van multar Deutsche Bank diverses vegades per haver gestionat actius hipotecaris tòxics, per haver manipulat les taxes d’interès i per haver donat permís als clients russos per treure enormes quantitats de diners fora de Rússia.

L’estiu passat, Washington va multar el Banc de Tòquio-Mitsubishi UFJ perquè un dels seus operadors va falsificar els mercats de futurs nord-americans.

D’una banda, els Estats Units estan actuant unilateralment i s’estan retirant dels acords internacionals que han requerit anys de dures negociacions. De l’altra, Rússia està promovent el diàleg multilateral i acollint el nombre més ampli possible d’actors internacionals —socis— perquè participin en «una economia de confiança».

Les potències occidentals, com la UE i el Japó, poden permetre’s deixar de jugar amb les normes establertes unilateralment per Washington? Estan a punt per prioritzar els seus interessos nacionals, decidir sobre els seus socis comercials i ignorar les sancions nord-americanes? Fins ara només Pequín s’ha atrevit a fer-ho.

Publicitat

Seguiu-nos a: