dilluns, 24 setembre 2018

França s’apropa a l’eix Angloamericà: el tractat de la Casa de Lancaster agafa força. L’eix Francoalemany pateix.

|

Els tractats de la Casa de Lancaster representen l’aliança militar, fora de la Unió Europea, entre el Regne Unit i França. S’hi estableix un aprofundiment de la cooperació en defensa i seguretat. Consta de dos textos, en un document s’hi estableixen els termes del tractat [1], i en l’altre s’hi detalla la cooperació nuclear entre les dues parts [2]. En particular, es “maximitzen les capacitats de les parts per coordinar, desenvolupar, adquirir, desplegar i mantenir infraestructures, equipament, materials i serveis [militars].” El més interessant, però, és que també s’hi acorda el “desplegament conjunt en escenaris de guerra on ambdues parts [el Regne Unit i la República Francesa] acordin establir-hi combat.” El 2010 el tractat queda segellat. Però el 2011 comença una operació de l’OTAN per estabilitzar Líbia. Els principals actors en l’operació? França (Operació Harmattan) i el Regne Unit (Operació Ellamy), ambdós actors acompanyats del suport militar dels Estats Units, sota l’Operació Odyssey Dawn.

En aquesta operació a Líbia s’hi va poder veure el Tractat de la Casa de Lancaster a la pràctica, sota el paraigua de l’OTAN, i només amb un any de diferència entre l’aprovació i la posada en escena. Aquest tractat (una Entente Cordiale del S.XXI) es fa entre un país de la UE, i un país que està marxant del Club d’Estats Europeu. Però a més a més, el tractat és de naturalesa bilateral, i no té un enllaç formal amb la Política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea, o amb l’Agència de Seguretat Europea.

Publicitat

Recentment el Tractat de la Casa de Lancaster, ha agafat més profunditat. S’ha pogut veure a la 35a cimera Franco-Anglesa. Va tenir lloc a la reial Acadèmia militar de Sandhurst. En el comunicat [3] s’hi assenyala que,

“com a països europeus, membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU, membres del G7, G20, i l’OTAN, treballem junts en defensa d’un sistema internacional basat en el principi de legalitat.”

Cap menció a la Unió Europea. Ans al contrari, el comunicat avisa que tot i que “el Regne Unit es prepara per marxar de la UE, no marxa d’Europa,” i per tant “una relació forta i profunda entre el Regne Unit i França és en l’interès de les dues parts,” tot establint el Tractat de la casa de Lancaster com a fonament pel desenvolupament de les relacions entre els dos països. Del comunicat de la reunió, la part més interessant cau en el segon punt. S’hi assenyala que el 2018 (l’any de la 35a cimera) marca 100 anys de la Primera Guerra Mundial, on les tropes d’ambdós països van lluitar “en defensa de la llibertat i en contra de l’agressió estrangera.” Per bé que el que s’hi diu és cert, crida l’atenció que el segon punt del comunicat consideri a l’Alemanya de la 1a Guerra Mundial, com a “agressora.” En el joc diplomàtic, això té molt de pes i és tota una declaració d’intencions. Estem parlant, doncs, d’una súper Entente Cordiale del segle XXI.

En comparació amb els moviments de França i el Regne Unit, val la pena examinar quina és la política de defensa d’Alemanya. El ThinkTank Alemany SWP (Stiftung Wissenschaft und Politik o en català, Institut Alemany d’afers Internacionals i de Seguretat), ha fet un informe on recomana a Berlin que agafi el lideratge militar de la Unió Europea i l’OTAN [4].

“A llarg termini, el Bundeswehr [ministeri de defensa alemany] podria convertir-se en l’exèrcit indispensable d’Europa”

“Això requerirà que el futur govern Alemany accepti un rol politico-militar al qual no hi està acostumat. També serà necessari augmentar la despesa en defensa cap al llarg termini.”

Els dos paràgrafs resumeixen la gran divergència en termes de poder dur entre França i Alemanya. Preocupant pel futur de la Unió Europea. França forma una aliança militar amb un poder que marxa de la Unió, i Alemanya aspira a ser un poder militar, líder a Europa. La política de defensa moltes vegades guia la mateixa política i la diplomàcia, veurem si en aquest cas això es convertirà en la desintegració de la UE.

Finalment, veiem que Macron confraternitza amb el polèmic President Trump. El mateix President Trump que acusa a Alemanya de ser una manipuladora de divises i d’aprofitar-se’n a costa dels Estats Units. En declaracions a la BBC, Macron va comentar que té una molt bona relació amb el president Trump. És més, Trump va comentar que li va encantar la desfilada militar que Macron li va oferir dia de la presa de la Bastilla. La primera visita oficial d’estat a la Casa Blanca, serà la del President Macron, el 24 d’abril d’enguany. Què s’hi parlarà? Ens podem equivocar, però el més probable és que sigui sobre comerç.

França representa un pilar de primer ordre per l’estabilitat de la Unió Europea. De fet, la seva aliança amb Alemanya, el tan anomenat eix Francoalemany, constitueix el nucli dur de la governança i economia Europea. Però amb l’aliança en termes de defensa i seguretat amb el Regne Unit, i encetant una bona relació amb el President Trump, França s’allunya de l’eix Francoalemany, i per tant juga la carta Atlàntica. Si hi sumem una més que possible crisi econòmica a Europa, veurem quin és el futur de l’oasi europeu.

Pol Serrano és periodista i Màster en Política i Relacions Internacionals per la Universitat de Kent. Està especialitzat en economia i seguretat.

[1] “Treaty between the UK and the French Republic for Defence and Security Co-operation”

[2] “Treaty between the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland and the French Republic relating to Joint Radiographic/Hydrodynamics Facilities”

[3] “UNITED KINGDOM-FRANCE SUMMIT COMMUNIQUE Royal Military Academy Sandhurst, 18 January 2018”

[4] Ambitious Framework Nation: Germany in NATO Bundeswehr Capability Planning and the “Framework Nations Concept” Rainer L. Glatz and Martin Zapfe

Publicitat

Seguiu-nos a: