diumenge, 16 desembre 2018

Un estudi de la Diputació constata la tendència a l’equilibri en la innovació a les comarques de Barcelona

|

La Diputació de Barcelona ha elaborat l’estudi “Els sistemes d’innovació comarcals a la demarcació de Barcelona”, que radiografia el nivell d’innovació a tot Catalunya i, especialment, a les 12 comarques de la demarcació

Segons l’estudi “Els sistemes d’innovació comarcals a la demarcació de Barcelona”, elaborat per la Diputació de Barcelona, l´índex d’innovació comarcal s’ha anat equilibrant els últims anys a les diferents comarques catalanes i, en conseqüència, s’ha reduït el desequilibri entre els diferents territoris (taula Índex d’innovació comarcal 2009-2016).

La diputada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, Sònia Recasens, ha assegurat, aquest matí durant la roda de premsa de presentació de l’Estudi, que «des de 2009, els índexs d’innovació comarcals s’han anat equilibrant a la demarcació. I aquest fet és molt positiu i coherent amb les nostres polítiques públiques».

La Diputació de Barcelona treballa per l’establiment d’un model territorial equilibrat i sostenible als 311 municipis de la demarcació. Aquest objectiu estratègic s’inclou dins del Pla d’Actuació de Mandat 2016-2019, document que estableix les prioritats estratègiques de l’equip de govern, l’organització dels recursos de la corporació al servei d’aquestes prioritats i les principals línies d’actuació per a aquest mandat.

L’objectiu de l’estudi és oferir als agents del territori una eina útil i potent per avaluar l’eficàcia de les polítiques vinculades amb la  innovació, per contribuir així al desenvolupament local

A més, ha afegit Recasens que de de la «Diputació fem moltes accions per intentar incidir en la innovació local. Les societats més avançades aposten clarament per la innovació i les comarques barcelonines no han de ser menys». «L’objectiu d’aquest estudi – ha conclòs la diputada – és oferir als agents del territori una eina útil i potent per avaluar l’eficàcia de les polítiques vinculades amb la innovació, per contribuir així al desenvolupament local».

Enfoc pioner

Aquest estudi -que analitza el conjunt de les comarques catalanes però especialment les barcelonines, durant l’any 2016- és pioner donat que analitza les dades a nivell comarcal i, a més, afegeix paràmetres nous d’avaluació, com el coneixement en idiomes estrangers de la població o la proximitat a infraestructures científiques.

L’informe estructura els sistemes d’innovació en tres dimensions: els factors externs a l’empresa -que determinen la capacitat d’innovar dels territoris-, els factors interns a l’empresa i l’eficàcia i els resultats de la innovació.

Els factors externs són les condicions de l’entorn que estimulen la innovació i es divideixen en:

-Factors “soft”: lideratge; sistema de valors; nivell de formació especialitzada; relacions en xarxa entre els principals agents; existència de clústers que competeixen a l’entorn internacional; ambició empresarial; estratègies competitives; exigència dels mercats; suport públic; suport financer; estratègies competitives o models organitzatius.

-Factors “hard”: infraestructures cientificotecnològiques (centres tecnològics, parcs científics i tecnològics, incubadores, etc.), xarxes de telecomunicacions, instal·lacions universitàries, contractació d’investigadors/es, etc.

Els factors interns tenen a veure amb la capacitat d’incorporar la innovació a la producció, a l’obertura de nous mercats, a la introducció de nous serveis o la millora dels existents.

Els resultats reflecteixen l’èxit del procés innovador, ja sigui perquè s’han introduït innovacions en el mercat o dins les organitzacions. Aquest èxit sovint es mesura a través dels “efectes econòmics” en termes d’ocupació, exportacions i vendes a causa de les activitats d’innovació; però també pels resultats en l’àmbit de la protecció intel·lectual.

10 de les 12 comarques barcelonines se situen en el Top20 amb millor sistemes d’innovació de Catalunya

“Els sistemes d’innovació comarcals a la demarcació de Barcelona” també elabora un rànquing de l’índex d’innovació comarcal i situa 10 de les 12 comarques barcelonines en el Top20, amb els millors sistemes d’innovació de Catalunya. Un any més, el Barcelonès es referma en la primera posició d’aquest rànquing ja que disposa dels millors sistemes d’innovació comarcals amb molta diferència. La comarca presenta unes condicions molt avantatjoses en bona part dels indicadors analitzats, que en conjunt proporcionen aquest posicionament per sobre de la resta de comarques. De fet, la diferència amb la segona comarca millor valorada, el Vallès Occidental, és de 10,8 punts en l’índex. L’àmbit on destaca clarament és en les externalitats territorials, i això és degut a una concentració de recursos, infraestructures, serveis i capital humà.

10 de les 12 comarques barcelonines se situen en el Top20 de comarques amb millors sistemes d’innovació de Catalunya i el Barcelonès manté el millor ecosistema innovador

A més, entre les tres comarques que lideren el rànquing i presenten un entorn més favorable per a la innovació hi segueixen figurant dues de barcelonines, com són el Barcelonès i el Vallès Occidental (seguides del Gironès), que mantenen la mateixa posició que ocupaven un any abans. Per la seva banda, el Baix Llobregat experimenta un avenç respecte a l’any 2015 i recupera la 4a posició (va ocupar aquesta posició durant 2013, 2014 i 2015).

Altres canvis que es produeixen en el grup de les 10 comarques capdavanteres són, d’una banda, la pèrdua de dues posicions per part del Vallès Oriental, que se situa a la 6a posició malgrat el 2015 havia experimentat el major avenç entre totes les comarques (escalant tres posicions respecte al 2014). D’altra banda, la Garrotxa i el Bages han perdut una posició respecte l’any 2015, situant-se així a la posició 7a i 9a, respectivament.

Així doncs, les 10 comarques de la demarcació de Barcelona (sobre un total de 12) que se situen entre les 20 millors per a la innovació a Catalunya són: Barcelonès (1a), Vallès Occidental (2a), Baix Llobregat (4a), Vallès Oriental (6a), Bages (9a), Maresme (12a), Garraf (13a), Osona (14a), Alt Penedès (15a) i Anoia (17a).

Segons l’estudi, la demarcació de Barcelona compta també amb un gran nombre d’infraestructures cientificotecnològiques com Centres de Recerca o Parcs Científics i Tecnològics, amb un total de 174. El Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental són les tres comarques que més en disposen.

Les comarques barcelonines també destaquen en coneixements i competències necessàries per innovar, en concret, la capacitat per col·laborar i transferir els coneixements i innovacions, amb el lideratge del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

L’estudi sobre els sistemes d’innovació a nivell local, que té com objectiu contribuir en les polítiques d’innovació i desenvolupament local, permet, així, classificar i detectar punts forts i punts millorables per a cada comarca. A més, vol ser una eina útil i potent per als càrrecs electes per avaluar l’eficàcia de les polítiques públiques en innovació i generar debat en aquest sentit.

L’objectiu del sistema d’indicadors és el de poder mesurar la capacitat d’innovació del territori i veure’n l’evolució, i el de l’índex és el de mesurar el grau d’innovació dels diferents territoris (en aquest cas comarques) i identificar les accions correctores en aquells àmbits que són clau i en què comparativament, s’obté un pitjor resultat.

Per què mesurar els sistemes d’innovació comarcals

La innovació ha esdevingut l’element clau que ha d’impulsar el creixement i l’ocupació. Constitueix, cada cop més, l’eix central de l’estratègia de competitivitat que ha de situar el mercat de productes i serveis catalans amb l’objectiu d’assolir els nivells de benestar. D’altra banda, la crisi econòmica dels darrers anys i els problemes socials que se’n deriven subratllen el paper de la innovació com a factor clau per tal d’aportar solucions als problemes latents, solucions que s’han de plantejar tant des de l’àmbit empresarial com des del públic, en la prestació de serveis.

La innovació abasta un ampli espectre de polítiques públiques: d’educació, de formació professional, de ciència i tecnologia, d’infraestructures tecnològiques i de telecomunicacions, d’emprenedoria, de cooperació empresarial, etc. Així, requereix un plantejament transversal per tal d’obtenir els resultats i l’impacte esperats.

En base a aquesta realitat, la tendència en les polítiques d’innovació és que cada cop més es dissenyin i implementin des de l’àmbit regional o fins i tot local, fet que requereix mesures a escala comarcal dels sistemes d’innovació

Publicitat

Seguiu-nos a: