Els apartaments turístics

1

Josep Pedrol, economista

L’actual debat sobre els habitatges d’ús turístic, coneguts popularment com “apartaments turístics”, va directament a l’arrel del problema de quin model de turisme volem a Catalunya. Jo em posiciono en contra dels apartaments turístics i, més concretament, en contra de com s’està gestionant actualment el problema a la capital de Catalunya. L’administració no pot posar un apartament turístic i un hotel al mateix sac, són coses molt diferents.

Estic a favor dels hotels, i com més estrelles tinguin, més a favor. Un hotel dona feina a molts treballadors per atendre la recepció, habitacions, restaurants, bars i altres activitats, i també dona feina a proveïdors. L’hotel, com més luxe, més valor afegit i més ingressos per la ciutat. Un apartament turístic només té un gestor que entrega les claus i en gestiona el manteniment.

Un hotel es construeix en un solar destinat a activitat comercial ordenat pel planejament urbanístic. Un habitatge d’ús turístic és un habitatge on ahir hi vivien els veïns del barri i avui es destinarà a lloguer per turistes.

Facin números: si vostè té un pis de dues habitacions a l’Eixample de Barcelona llogat a 1.000 euros mensuals, demà el pot llogar a turistes per 50 euros nit l’habitació, que amb una ocupació del 66% li donarà 2.000 euros mensuals. Què significa això? Doncs que l’especulació equilibrarà els preus i els espavilats aniran corrents a llogar el pis per 1.100 euros i dedicar-lo a apartament turístic. O que un pis que val 300.000 euros i que amb un lloguer de 1.000 euros dona una rendibilitat del 4% anual, un inversor el comprarà per 330.000 euros ja que com apartament turístic li donarà una rendibilitat del 7,3%.

Els preus dels pisos i dels lloguers pugen i ningú troba feina. A qui beneficia? A propietaris d’immobles i persones de rendes altes que inverteixen en un nou sector que, com que està mal regulat per l’administració, està perjudicant greument el preu dels “habitatges d’us habitatge”. I ja tornem a la bombolla del totxo: el dret fonamental a l’habitatge digne, altre cop amenaçat pels inversors i l’especulació que fan pujar els preus.

Cal que el propietari d’un habitatge entengui que si el transforma en apartament turístic, està realitzant una activitat econòmica. Per molt que li diguin economia col·laborativa, és un empresari que, mentre se’n beneficia amb uns ingressos, està perjudicant els seus veïns als que els apujaran el lloguer del pis l’any que ve. Es realitza una activitat econòmica en una zona planificada de descans residencial.

Què cal fer? Proposo una mesura ben senzilla: Apujar l’impost sobre estades en establiments turístics a 600 euros mensuals per habitació, això equival a uns 10 euros per persona/dia, bastant més que els 2,25 euros per estada de la taxa turística dels hotels. No són el mateix, i per tant no haurien de tenir el mateix impost. Entenc que aquest impost perjudicarà greument el negoci dels habitatges d’ús turístic, perquè ja he dit que no és el model de turisme que jo vull per una ciutat com Barcelona, on hi manca sòl residencial.

Cap on ha d’anar el nostre model de turisme? Fires com el Mobile World Congress. Un client d’hotel que visita Barcelona per negocis gasta a la ciutat 348 euros/dia mentre que un turista d’apartament en gasta 150. Decidir entre un model o l’altre condiciona com es repartirà la renda del turisme a Catalunya entre treballadors, empresaris, autònoms i inversors.

Josep Pedrol és economista

1 COMENTARI

  1. Aquest model no es nou i be de politiques mal orientades tan des de el punt de vista economic com politic. Estic totalment d’acord amb tu Josep. Crec que el futur del nostre pais necessita gent com tu que lluny de clitxes i compromisos de partit, diguin les coses com son amb aquesta sincerirat que sempre ens has mostrat. Felicitats.

FER UN COMENTARI