diumenge, 16 desembre 2018

Les empreses creades per dones fracassen menys que les dels homes

|

Les empreses creades per dones fracassen un 28% menys que les dels homes. Tot i això, un 30% d’aquestes iniciades per dones van fracassar el darrer any, davant el 58% dels projectes duts a terme per homes. Ho explica l’últim informe del Mapa del Empoderamiento 2017, elaborat per Spain Sartup-South Summit, que es va elaborar agafant una mostra de 1.585 projectes d’arreu del món.

Ara bé, l’estudi també remarca que l’emprenedoria femenina continua amb xifres molt discretes, ja que només representa el 18% del total d’empreses noves.

“A les dones els costa animar-se a emprendre per motius culturals”, explicava l’emprenedora pionera en el sector de les telecomunicacions i les tecnologies emergents Inmaculada Martínez en una entrevista a l’ARA Emprenem fa uns anys. “El món de l’empresa ha estat dominat històricament per homes i fet a mida pels homes. La dinàmica segueix sent la mateixa: o t’adaptes a les seves normes o ja pots plegar”.

“A més, el 55% dels inversors són homes, i molts d’ells no volen invertir en dones!”, detallava. “Recorren a tòpics masclistes, com que les emprenedores no són fiables perquè anteposen casar-se o quedar-se embarassades. Necessitem mentors i business angels que coneguin bé la mentalitat femenina”. I remarcava que “els més oberts són els que han tingut una dona com a cap. Afortunadament cada cop n’hi ha més. Inclús n’hi ha que prefereixen treballar per a una dona que per a un home!”.

L’èxit de les dones

La iniciativa de suport empresarial Woman’s Age impulsada per Telefónica apunta que, del total d’empreses derivades que finança i assessora, les de lideratge femení tenen la meitat de risc de fer fallida que no pas les liderades per homes. També recull una xifra millorable: només el 20% dels projectes tenen dones en càrrecs directius.

“Encara que la idea de negoci sigui bona i el projecte viable, el fet que sigui una dona qui hi ha de darrere el projecte pot generar desconfiança en alguns potencials socis financers”, explica la professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Ana Isabel Jiménez-Zarco en una entrevista de la universitat. L’experta destaca que les dones tenen més problemes per aconseguir finançament que no pas als homes perquè, sovint, els seus objectius no se centren tant en els beneficis econòmics, i comenta que podrien ser menys ambiciosos. També subratlla que normalment “les dones mostren una actitud menys agressiva que no pas els homes a l’hora de lluitar pels negocis” i influeix en aquest fet.

La també professora de la UOC en psicologia social Maria Àngels Viladot explicava també en un article de la universitat que les emprenedores “se senten més motivades a equilibrar les exigències de la feina i la família, i trien ser emprenedores a causa de la flexibilitat associada”. El llibre Género y poder, escrit per la mateixa professora, recull que diferents estudis demostren que els homes dediquen molt més temps als projectes professionals que no pas les dones, i la diferència augmenta en el cas de tenir fills.

Objectius diferents

Jiménez-Zarco explica que “aquests objectius menys financers i més vinculats al creixement personal de l’emprenedora, encara que són una de les raons de la manca de confiança, també expliquen la capacitat de supervivència d’aquestes empreses”.

“Les dones són pragmàtiques”, destacava Martínez. “Són més gregàries, aspiren a l’harmonia i no al poder. Han de bregar amb diversos mons a la vegada: la llar, la família i la feina, així que prioritzen reduir els problemes. Les dones són menys ambicioses i no entren en batalles polítiques. No aspiren a ascendir si això suposa deixar de fer la seva feina i dedicar-se a altres funcions, com sortir a captar nous clients o barallar-se amb inversors”.

I també afegia que “aquesta falta de predisposició a ascendir si no suposa cap enriquiment en la seva feina, fa que les dones rebutgin càrrecs directius. Fins ara els homes no tenien aquesta possibilitat d’elecció. Havien d’ascendir per poder millorar el sou i assegurar ingressos de la família”. Segons Martínez, per tal de millorar caldria “pensar noves estructures corporatives, que premiïn econòmicament el treballador per la feina ben feta i el valor que aporta a l’empresa, i no tant per la seva posició jeràrquica. Això en el món anglosaxó ho tenen més present”.

En aquest sentit, Viladot argumenta que les empreses amb una proporció més elevada de dones al capdavant tenen millors resultats. Per què? “Més que la presència de dones per se, una composició diversa pot produir efectes positius”. I és que segons l’experta la sensibilitat, la diversitat d’ideologies i l’absència de discriminació com a factors clau per a l’èxit de les organitzacions.

La lluita contra els estereotips

Però la lluita constant sobre els estereotips no acaba. Un dels reptes més importants és la visibilització de les dones amb càrrecs directius. Segons Viladot, si hi ha poques dones visibles i no tenen una “imatge bona” o generen rebuig “tindran menys possibilitats de seguir aquesta carrera per culpa dels models de rol”.

La dona té més problemes a l’hora d’emprendre i prosperar. “Fins i tot parlem de manera oberta del sostre vidre, els entrebancs que té la dona per ocupar el mateix lloc que un home en l’empresa”, recalcava la presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem), Joana Amat, en una entrevista al Via Empresa.

Un paradigma que és difícil de trencar. “Estem en contacte amb diferents organitzacions per fer que les dones entrin a l’empresa, perquè és corresponsabilitat de l’home i la dona. Hem parlat amb organitzacions de dones, de metges, d’empresaris, institucions… És un procés transversal que ha d’ajudar a fer que la dona deixi de ser vista com la principal responsable de la família”, comentava Amat. “I un dels principals problemes que tenim són les baixes de maternitat i les reduccions de jornada, són massa llagues”, afegia.

“Si culturalment el 50% de les reduccions les agafés l’home, hi hauria igualtat i s’hauria acabat el problema. Llavors seria obvi que existís el blindatge, perquè no seria la dona la principal afectada”, exposava també.

L’assignatura pendent de l’Administració

Segons dades de l’OCDE, a Espanya hi ha 270.000 dones empresàries i 712.000 treballadores autònomes. Si ens centrem en els homes, trobem que 600.000 són empresaris i 1.248.000 treballadors autònoms. En la majoria dels països, les dones autònomes treballen predominantment en el sector serveis (70% o més).

Està clar que encara queden molts deures per fer. Per millorar les taxes de dones emprenedores Jiménez-Zarco exposa que caldria més proactivitat per part de l’Administració pública. L’experta assenyala que cal “reduir la burocràcia i simplificar i agilitzar els processos vinculats a l’obertura de negocis” i afegeix que també seria necessari proposar “la reducció d’impostos i taxes durant els primers anys del projecte”.

Publicitat

Seguiu-nos a: