La desregulació bancària de l’administració Trump

0

Jesús MardomingoJesús Mardomingo, professor de l’IEB i soci de Dentons

Després de l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, el sector financer roman a l’espera de conèixer les mesures concretes que pot disposar després del seu anunci preelectoral de “desmantellar” la coneguda com a Llei ‘Dodd-Frank’ de reforma financera i de protecció dels consumidors, una llei que ha arribat a titllar d’”extensa i complexa legislació que ha desfermat centenars de noves regles i vàries noves agències burocràtiques”.

És certament extensa, i en matèria d’instruments financers derivats les seves més de 800 pàgines van suposar un profund impacte regulatori i, en particular, el seu títol setè, va modificar de manera substancial la legislació dels derivats negociats de manera extraborsària o OTC (‘over the counter’), amb especial incidència en els ‘credit default swaps’ (CDS), assenyalats com a part de la doctrina econòmica com a un dels causants de la crisi.

La llei, a més, ha d’entendre’s i interpretar-se conjuntament amb les competències assumides pels organismes supervisors nord-americans, i en especial la SEC ( ‘Securities and Exchange Comission) i la CFTC (‘Commodity Futures Trade Comission’), amb àmplies competències per regular els derivats OTC, harmonitzar la regulació de futurs i augmentar la supervisió de les activitats, incloses les competències per imposar sancions.

Malgrat el seu marcat caràcter local, la Llei ‘Dodd-Frank’ expressava la preocupació per la necessitat d’obtenir una regulació harmonitzada en matèria de derivats amb altres entorns econòmics, especialment de la Unió Europea. Així, ambdues jurisdiccions han perseguit amb els canvis normatius buscar un mercat de negociació oficial per aquells derivats OTC que permetin la seva estandarització, i a la vegada han intentat que la compensació, entesa com a part essencial del procés de contractació d’un derivat, es produeixi en entitats de contrapartida (central), regulades i solvents, que redueixin els riscos de la contrapart. Finalment, per tal de millorar l’eficàcia es va disposar la creació –o en alguns casos, només la millora- d’infraestructures post-negociació que permetin registrar totes les operacions en derivats OTC.

Sigui d’una manera o altra, la crisi ha evidenciat que, en un entorn caracteritzat per la ràpida innovació financera i per mercats financers internacionals altament integrats i operats per grans entitats d’àmbit multinacional, el principi de regulació i supervisió nacional està sentenciat a fracassar. Els pilars d’un sistema internacional viable i sostenible només es poden assentar en marcs de regulació i supervisió nacionals, però internacionalment coordinats i en els quals la supervisió macroprudencial ha de rebre una atenció adequada.

Contràriament a les proves, diuen els estudiosos de la carrera política del senyor Trump que la seva arribada al poder suposa la derrota de la globalització financera, amb una clara tendència a un capitalisme més regulat, on la comercialització de béns tangibles i amb valor de mà d’obra agregada desplaci a la “dictadura” dels derivats financers.

Transcorregudes ja vàries setmanes des que Trump va jurar el càrrec, sembla afiançar-se la idea que derogar l’actual Llei ‘Dodd-Frank’ suposaria un enorme buit legislatiu, però també comença a observar-se que l’arribada del nou president no impedeix una reforma de facto i una reformulació de la regulació mitjançant el nomenament de persones afins a les seves idees en certs organismes i agències claus responsables dels mercats financers que, fonamentalment, podrien adoptar un enfocament més relaxat de la supervisió, amb les conseqüènices en el comportament dels mercats que això comportaria.

Ara, més que mai, conèixer, estudiar i anticipar-se als factors polítics i regulatoris  es converteixen en una exigència dels professionals d’un sector que hauria de fugir de l’arbitrarietat normativa i aproximar-se, en conseqüència, a les directrius marcades des de l’any 2007 per, pràcticament tots els legisladors i els supervisors del planeta en la necessària globalització que exigeix la matèria.

Article traduït per Més Economia.

Jesús Mardomingo és professor de l’IEB i soci de Dentons

FER UN COMENTARI