diumenge, 16 desembre 2018

Un Demòcrata a la Casa Blanca

|

Peter Navarro va acabar el doctorat en economia per la Universitat de Harvard el 1984, l’any que el President Ronald Reagan guanyava el seu segon mandat a la presidència dels Estats Units. La seva tesi doctoral: “The Policy Game: How Special Interests and Ideologues Are Stealing America.” Un home proper al partit demòcrata, es va presentar per a senador varies vegades a Califòrnia, durant els 90’s, perdent en tots els intents. El 2011 va publicar el llibre Death by China. El llibre, transformat en documental, explica com el model del petrodòlar va mutar en el cas Xinès, però a un cost massa elevat per la classe treballadora Nord-americana. El tracte de dòlars a canvi de fàbriques a la Xina, amb el benefici financer de la reducció de salaris, ha beneficiat als als mercats financers, però no al poble americà, i aquesta és una part de l’explicació de l’auge de Donald Trump.

Peter Navarro, l’autor del documental, és el director del White House National Trade Council, si ho busquen a la Wikipedia, veuran que, ironies de internet, només està traduïda al Japonès, Xinès i Alemany. Quina és la tasca del National Trade Council? Principalment, assessorar al President dels Estats Units en matèria de comerç exterior. Navarro reporta directament al President dels Estats Units, exactament com el Director d’Intel·ligència Nacional, o a la seva manera, el Director de l’Agencia Central d’Intel·ligència. I això ens diu la importància del càrrec de Navarro. Però fins al moment, el departament encarregat d’aquesta tasca era el U.S. Department of Commerce, que segueix duent a terme la tasca de fer policy, però ara pel damunt hi té el National Trade Council, amb Navarro actuant d’assessor a la Casa Blanca, i de Rex del comerç Nord-Americà.

Wilbur Ross és el secretari de comerç dels Estats Units de Trump, i cal saber quina és la relació entre Trump i Ross per entendre l’estructura governamental de la Casa Blanca. Hi entrarem un altre moment. El cas és que Ross i Navarro van elaborar un paper econòmic pel llavors candidat a la presidència Donald Trump: “Scoring the trump economic plan trade regulatory & energy policy impacts (29 de setembre, 2016).” Llegir-lo posa llum a la boira de twits i declaracions intempestives del President del món lliure. El document és l’argument intel·lectual al darrere de la política proteccionista, la renegociació de la NAFTA, la sortida del TTIP i del TPP. Però és sobretot la gramàtica de la relació del President amb Europa i la Xina, però sobretot amb Europa. A saber: Alemanya es beneficia d’un Euro excessivament baix envers el dòlar, per així promoure les exportacions germàniques. En una entrevista al London Times, Trump ja va advertir que “mires la Unió Europea, i és Alemanya. Bàsicament un vehicle per Alemanya.” I afegeix que com a resultat de la política d’acollida de refugiats per part de la cancellera Angela Merkel, “Altres països faran com el Regne Unit i marxaran de la Unió.” Però aquestes paraules no són gratuïtes, provenen del paper estratègic de Navarro esmentat abans. On Trump acusa la Xina de manipular la divisa, Navarro explica que la Xina manté el Yuan estable envers els Estats Units -el seu principal client comercial- mitjançant la compra de deute Nord-americà. Navarro segueix amb Alemanya i l’Euro, explicant que

“Un problema similar existeix degut a la Unió [econòmica] Monetària Europea. Mentre que l’euro flota lliurement en els mercats monetaris internacionals, aquest sistema fa que Alemanya [amb l’euro] tingui una moneda més devaluada que no pas si el Deutschmark encara existís.”

I segueix,

“En efecte, la debilitat de les economies del sud d’Europa que formen part la Unió Monetària Europea, fan que l’euro estigui més baix que el Deutschemark [divisa alemanya abans de l’entrada de l’euro] com a divisa nacional. Aquesta és una de les grans raons per les quals els EEUU tenen un gran dèficit comercial amb alemanya -$75B- tot i que Alemanya tingui els sous relativament alts.”

Conclou,

“Òbviament, una divisa més dèbil, estimula les exportacions del manipulador de divises, i desencoratja les importacions, donant com a resultat una balança comercial més favorable, i el manipulador de divises [Alemanya] creix a expenses dels seus socis comercials.”

La traducció política que en va fer Trump va ser amenaçar la indústria automobilística alemanya amb un 35% d’aranzels a les exportacions, així ho va dir en una entrevista al diari Bild:

“Si vols construir cotxes al món, llavors et desitjo el millor. Pots construir cotxes pels Estats Units, però per cada cotxe que entri als EEUU, hauràs de pagar un impost del 35%.” “Diria a BMW que si estan construint una fàbrica a Mèxic, i la seva intenció és vendre cotxes als EEUU, sense un 35% d’impost se’n poden oblidar.”

La provocació va tenir una no molt diplomàtica resposta, del que llavors era Ministre d’Economia (actual ministre d’Afers Exteriors) Alemany, Sigmar Gabriel: “[si Trump vol que els alemanys comprin cotxes americans,] que produeixin cotxes més bons.” Tenint en compte la força de l’economia Nord-americana, i del dòlar, podem concloure que no és una bona resposta.

Un dels motius pels quals Trump no és un president estimat a Washington ni als Estats Units en general, és per què desperta antipaties a regions com Europa. En aquest sentit, el que havia de ser ambaixador dels Estats Units a la Unió Europea, Ted Malloch, no era massa amic de la UE. Malloch va afirmar, en una entrevista a Bloomberg, que “des del punt de vista d’un economista, hi ha raons poderoses per creure que Grècia obtindria beneficis marxant de l’euro.” En una entrevista concedida a la BBC, Malloch no estava segur de si els Estats Units tindria mai un tracte comercial amb la UE, perquè no creu que “existeixi cap UE [en el futur] per fer aquests tractes,” de manera oposada, Malloch es mostrava més optimista amb tractes Estat vs. Estat. I bé, què diu Malloch avui dia sobre la UE? Res, per què Trump no ha designat encara cap ambaixador Nord-americà a la UE. Molts diran que és deixadesa, o que ningú vol participar a l’administració Trump. Bé, una mica de cada, però el motiu principal per deixar la UE sense representant Nord-americà és ideològic. No hi envia ambaixador per què Trump no creu en l’organització multi-estats que representa la Unió Europea. Segons Denis MacShane, ex-ambaixador del Regne Unit a la Unió Europea, “[A] Trump, com el President Putin, no li agrada la UE. Prefereix relacions bilaterals, per tant tenir un ambaixador a la UE queda molt avall de la seva llista de prioritats.” Un altre seguidor de la doctrina Navarro, Robert Mnuchin va afirmar al World Economic Forum -Davos- que un dòlar devaluat, a curt termini, afavoreix a l’economia Nord-americana, per què li permet tenir més oportunitats pel que fa al comerç exterior. Òbviament, aquesta observació de Mnuchin no ha estat ben rebuda per Banc Central Europeu. Principalment, per què l’observació de Mnuchin va provocar que el dòlar es devalués més envers l’euro. Així, Benoit Coeuré (membre del comitè executiu del BCE) va remarcar, que “qualsevol discussió referent al tipus de canvi [de divises] s’ha de discutir en cossos governamentals multilaterals, això és el G-7 i el G-20.”

Navarro, Rex del comerç Americà, està entestat en revisar el rol del dòlar al món, i en tornar a impulsar les exportacions Nord-americanes, possiblement a costa de la Unió Europea. Però quina és la foto global del dòlar? El model petrodòlar en replegament constant. El món Asiàtic opta per models de pagament alternatius. I el dòlar en caiguda lliure, pels dos fets anteriors, i per què països com la Xina deixen de comprar bons Nord-americans. Navarro busca depreciar el dòlar, evidentment. Però això no té per què ser quelcom dolent. La política és l’art del mal menor, i una depreciació del dòlar pot iniciar un revival manufacturer i exportador de l’economia Nord-americana. Pel que fa a Europa, per més que Trump acusi a Alemanya de manipuladora de divises, no implica que l’euro s’hagi de trencar, o la UE es desintegri. Estats Units és molt més que un president, i la constitució Nord-americana ja té els mecanismes necessaris per evitar la concentració de poder en mans de l’executiu. Però alerta, les jeux sont faits, i Trump ja ha imposat aranzels a les importacions d’acer i alumini.

Pol Serrano és periodista i Màster en Política i Relacions Internacionals per la Universitat de Kent. Està especialitzat en economia i seguretat.

 

 

 

Publicitat

Seguiu-nos a: