Catalunya, la nova porta d’entrada a Europa

1
Una grua col·loca un contenidor de mercaderies sobre un tren, al Port de Barcelona. ACN

Eduard Fernández (@eduard_bcn)

Catalunya es consolida com a punt d’entrada al mercat europeu. El dilluns passat es va anunciar que la major companyia mundial de comerç electrònic, Alibaba, estudiava establir un centre logístic al Principat per gestionar les seves comandes al sud d’Europa. Si finalment opta per Catalunya, la tecnològica xinesa se sumarà a una llarga llista d’empreses que han decidit apostar amb instal·lacions a la regió per tal de gestionar el transport dels seus productes.

El cas més conegut és el d’Amazon, que compta actualment amb instal·lacions a Barcelona i Castellbisbal, i preveu obrir en els propers mesos dos noves plantes a Martorelles i El Prat del Llobregat (de 60.0000 metres quadrats), que generaran 2.500 nous llocs de treball durant els propers tres anys. “Aquesta nova inversió consolida l’aposta d’Amazon per Catalunya com a ‘hub’ estratègic en el sector de la logística en Europa, i demostra un cop més la capacitat d’atracció d’inversió estrangera del nostre país”, explicava el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, poc després de l’anunci. A la vegada, Desigual va decidir ubicar dues de les seves quatre plataformes logístiques a Gavà i Viladecans, juntament amb les seves instal·lacions a Nova Jersey, als Estats Units, i a Hong Kong. El centre a Viladecans processa 250.000 enviaments diaris. Altres multinacionals com Decathlon, H&M o Mango distribueixen els seus productes des de Catalunya.

“Catalunya ocupa una situació geogràfica molt favorable, ja que és un lloc de pas, i està ben posicionada per rebre les exportacions provinents del sud-est asiàtic”, explica Sergi Saurí, director del Centre d’Innovació del Transport (CENIT) i president del Comité de Logística del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Saurí recalca, a més, que si la situació política i econòmica al Nord d’Àfrica millora, el territori es pot convertir en el trampolí dels productes nord-europeus a l’altra riba del Mediterrani. D’altra banda, el director general de l’empresa Alfil Logistics, Jaume Bonavia, destaca el gran nombre de punts de venda catalans, un model diferent al d’altres països “que concentren l’activitat minorista en centres comercials”, i que ha propiciat l’aparició d’un sector “dinàmic i competitiu”.

Després d’una disminució de la seva activitat causada per la crisi econòmica, l’àmbit logístic català va començar a créixer de nou a partir de 2013, impulsat per la millora de l’economia, l’increment del turisme i l’augment de les exportacions a l’exterior. Segons dades de l’Associació Barcelona – Centre Logístic Catalunya, el sector suposava el 2015 un 3,7% del total del PIB català, comptava amb 40.000 empreses i donava feina a 155.000 persones. En total, durant aquell any es van gestionar des de Catalunya 367 milions de tones de mercaderies, un 7,4% més l’any anterior. La bona salut de la logística catalana també es veu reflectida en l’adquisició i lloguer d’espais destinats a usos logístics: les contractacions immobiliàries d’aquest tipus van arribar als 773.000 metres quadrats el 2016, recollia El Periódico de Catalunya.

Les infraestructures, a mig fer

Un altre dels factors clau per entendre la preferència del sector logístic és el bon funcionament d’infraestructures clau, com els ports de Barcelona i Tarragona, o l’Aeroport del Prat. Tot i això, des del sector s’alerta que, fins ara, l’Estat ha destinat molts més diners al transport de passatgers que al de mercaderies, i que les vies d’enllaç amb Europa es troben en una situació “que deixa molt que desitjar”. “La manca d’inversions en el Corredor Mediterrani per part del govern espanyol és molt representativa”, subratlla Saurí.

A més, el director del CENIT demana una major coordinació entre les diverses administracions per decidir quin model logístic es vol impulsar, ja que sovint “es detecten incoherències”. Saurí destaca també la necessitat de seguir formant a més professionals del sector per millorar el ‘know-how’ i continuar atraient nous gegants internacionals.

Tant Saurí com Bonavia creuen que l’arribada de noms internacionals a la zona augmentarà la pressió perquè l’administració posi solució a aquests problemes. “Ens hem convertit en una porta d’entrada al sud d’Europa, però a vegades fa falta que ens ho creguem més”, afirma l’empresari.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI